Chromis chromis | Castanyola

Tornar enrere

Com la podem identificar

• Els adults son de color gris fosc a verd gris
• Aletes dorsals, anal i caudal negres i blavoses
• Caudal en forma de cua d’oreneta
• Juvenils de color blau elèctric
• Mida mitjana de 10 a 12 cm

Característiques

Nom científic: Chromis chromis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Castanyola, burra, tuta, castanyoleta (CA), Castañuela, castagnara, negrita, soldado (E), Castagnole, castagnole noire, petite castagnole, demoiselle bleue (FR), Damselfish, blue Damselfish (GB-US), Castagnola, fabretto, guarraciono nero (I), Mönchsfisch, Rabenfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Immersió poc fonda. A l’estació calorosa, les Castanyoles són diürnes. Viuen en escletxes prop de la superfície i prop de la costa en zones rocoses o en llits de posidònia. A l’estació freda, s’allunyen de la costa per baixar fins a profunditats on la temperatura no baixa dels 12,5-13 °C. 
Fondària: Chromis chromis està present entre 0 i 50 m de profunditat.
Mides: Fins a 8 cm, diàmetre del disc superior 1 cm
Distribució geogràfica: És present a la Mediterrània i a l’Atlàntic oriental, des de Portugal fins a Gabon (arxipèlag de Santo Tomé) i Guinea (illa d’Annobon), incloses les illes de les Açores, Madeira i Canàries.

Distribució a la nostra costa

L’hem trobat per la costa de la provincia de Tarragona. Al Dragonera hi son tot l’any. Ametlla de Mar, Calafat, platja del Torn, Cambrils, Altafulla, Torredembarra, Comaruga, Cubelles, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Palafrugell, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

Descripció

La mida mitjana de la Castanyola és de 10 a 12 cm (màxim 15 cm). Els colors dels individus adults és de gris fosc a verd gris al cap. Vist de lluny Chromis chromis sembla completament negre o marró.

La part superior està comprimida lateralment. El musell curt i abovedat acaba en una petita boca molt protràctil que tanca una fina dentició que sobresurt. Una única fossa nasal a cada costat del cap, per sota de l’ull que és força gran.

Als flancs, les escates ctenoides són relativament grans i molt visibles pel seu color clar al centre i fosc a la vora. Les escates es formen de 6 a 8 línies longitudinals als costats. La línia lateral està en dos trams esglaonats.

Les aletes dorsal i anal són negres i blavoses, la caudal és negra a les puntes i transparent al centre. Els pectorals i ventrals són incolors o lleugerament tenyits. L’aleta caudal bifurcada, en “cua d’oreneta”, és molt característica. Els alevins, de menys d’uns 15 mm de mida, són de color blau cobalt (blau elèctric).

Fa només uns anys es va descobrir que els joves podien associar-se amb anemones de mar verdes Anemonia viridis. De fet, aquesta espècie d’anemone tendeix a niar dins les escletxes de la roca, que també freqüenten els joves Chromis chromis, per protegir-se dels seus depredadors. Així és com es produeix la trobada, donant la impressió que es tracta d’una simbiosi activa a través de la qual els alevins busquen protegir-se.

En canvi, fa temps que se sap que els alevins de diverses espècies busquen protecció activa de diversos cnidaris, incloses les meduses. En el cas de la castanyola juvenil, és probable que aquesta associació sigui més fortuïta que activa.

Alimentació

Chromis chromis és un planctòfag diürn. S’alimenta durant el dia per sobre del prat que serveix de refugi a la nit. El seu aliment està format essencialment per zooplàncton i ous de peix transportats pels corrents. Per capturar les seves preses, la petita castanyola descriu trajectòries brusces a l’aigua. Chromis chromis també és un macròfag i pot alimentar-se de petits animals planctònics i bentònics com ara crustacis, esponges i tunicats.

Reproducció | Multiplicació

Durant el període de posta (mesos d’estiu de juny a agost), els individus solitaris observats a la roca (coves i escletxes) solen ser mascles territorials. Aquests són en primer lloc actius en la neteja activa d’una porció plana de roca o sorra, que delimiten al centre del seu territori. Posteriorment, intenten captar l’atenció d’una femella. Per fer-ho, s’acosten als bancs de femelles, després tornen ràpidament al seu territori indicant així el camí cap al niu que han fet. En fer-ho, es mostren estenent bé els raigs de la seva aleta caudal, que utilitzen com a ventall. Després de donar la volta al niu, les femelles disposades a desovar finalment s’uneixen a un mascle i uneixen els seus oòcits al substrat. Aquests són fertilitzats immediatament. Un cop finalitzada la posta, la femella es queda al voltant del niu durant uns 3 dies. Finalment és el mascle qui s’encarrega de la posta durant tota una setmana. Això inclou la ventilació dels ous i la protecció dels ous que defensa ferotgement dels depredadors. Després de l’eclosió, però, el mascle abandona la seva descendència.

Les castanyoles petites, de menys d’uns 15 mm de mida, són de color blau cobalt (blau elèctric). S’apleguen en bancs durant l’estació calorosa al voltant dels relleus rocosos. A finals de l’estiu, han arribat als 3 a 4 cm i a mesura que van creixent, el color dels peixos va evolucionant, deixant que el component blau s’esvaeix progressivament per agafar la coloració dels adults.

Especies similars

Chromis chromis és l’únic representant dels Pomacentridae a la Mediterrània. El gènere Chromis és present a molts mars i oceans del món. Té més de 80 espècies. El seu nom vernacle damisela (o damisela) correspon a diverses famílies de peixos d’escull.

A les costes orientals de l’Atlàntic tropical i subtropical, hi ha algunes espècies molt semblants, Chromis limbata (Valenciennes, 1833); Chromis cadenati Whitley, 1951; Chromis lubbocki Edwards, 1986; Chromis multilineata (Guichenot, 1853).

Taxonomia

Animalia (Regne), CHORDATA (Phylum), ACTINOPTEYGII (CLASSE), PERCIFORMES (Ordre), POMACENTRIDAE (Família), CHROMIS CHROMIS (Espècie).

Distribució geogràfica

Vídeos

Fototografies

Tornar enrere