Chromis chromis | Castanyola

Tornar enrere

Com la podem identificar

• Els adults son de color gris fosc a verd gris
• Aletes dorsals, anal i caudal negres i blavoses
• Caudal en forma de cua d’oreneta
• Juvenils de color blau elèctric
• Mida mitjana de 10 a 12 cm

Característiques

Nom científic: Chromis chromis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Castanyola, burra, tuta, castanyoleta (CA), Castañuela, castagnara, negrita, soldado (E), Castagnole, castagnole noire, petite castagnole, demoiselle bleue (FR), Damselfish, blue Damselfish (GB-US), Castagnola, fabretto, guarraciono nero (I), Mönchsfisch, Rabenfisch (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Immersió poc fonda. A l’estació calorosa, les Castanyoles són diürnes. Viuen en escletxes prop de la superfície i prop de la costa en zones rocoses o en llits de posidònia. A l’estació freda, s’allunyen de la costa per baixar fins a profunditats on la temperatura no baixa dels 12,5-13 °C. 
Fondària: Chromis chromis està present entre 0 i 50 m de profunditat.
Mides: Fins a 8 cm, diàmetre del disc superior 1 cm
Distribució geogràfica: És present a la Mediterrània i a l’Atlàntic oriental, des de Portugal fins a Gabon (arxipèlag de Santo Tomé) i Guinea (illa d’Annobon), incloses les illes de les Açores, Madeira i Canàries.

Distribució a la nostra costa

L’hem trobat per la costa de la provincia de Tarragona. Al Dragonera hi son tot l’any. Ametlla de Mar, Calafat, platja del Torn, Cambrils, Altafulla, Torredembarra, Comaruga, Cubelles, Barcelona, Badalona, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Palafrugell, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà i Colera.

Descripció

Chromis chromis és una espècie de peix coneguda com a castanyola. La seva mida mitjana és de 10 a 12 cm, arribant fins a un màxim de 15 cm. Els individus adults tenen una coloració que varia de gris fosc a verd gris al cap, i, de lluny, poden semblar completament negres o marrons. La part superior del cos és comprimida lateralment, amb un musell curt i abovedat que acaba en una petita boca molt protràctil amb una dentició fina i sobresortint. Una característica distintiva és que té una única fossa nasal a cada costat del cap, per sota d’un ull relativament gran.

A les costes del cos, les escates ctenoides són grans i molt visibles, amb un color clar al centre i fosc a la vora. Es disposen en 6 a 8 línies longitudinals als costats. La línia lateral es divideix en dos trams esglaonats.

Les ales són de colors variats: la dorsal i la anal són negres i blavoses, mentre que la caudal és negra a les puntes i transparent al centre. Les ales pectorals i ventrals són incolors o lleugerament tenyides. L’aleta caudal bifurcada, en forma de cua d’oreneta, és una característica molt evident. Els alevins, amb una mida de menys de 15 mm, tenen una coloració blau cobalt (blau elèctric).

Comportament i Protecció

Recentment s’ha descobert que els joves de castanyola poden associar-se amb anemones de mar verdes (Anemonia viridis), que tendeixen a niar dins les escletxes de la roca. Aquest comportament sembla ser una forma de protecció, ja que les anemones proporcionen refugi als alevins contra els depredadors. En canvi, aquesta associació es considera probablement més fortuïta que activa, ja que altres espècies de peixos juvenils també busquen protecció activa amb cnidaris, incloent les meduses.

Alimentació

Chromis chromis és un planctòfag diürn, alimentant-se principalment de zooplàncton i ous de peix transportats pels corrents. S’alimenta durant el dia i descriu trajectòries brusques a l’aigua per capturar les seves preses. També és un macròfag i es pot alimentar de petits animals planctònics i bentònics com crustacis, esponges i tunicats.

Reproducció | Multiplicació

La reproducció té lloc durant els mesos d’estiu (de juny a agost). Els individus solitaris, sovint mascles territorials, netegen una porció plana de roca o sorra al centre del seu territori. Després intenten cridar l’atenció d’una femella mitjançant moviments específics i mostrant el camí cap al niu. Els mascles ventilen les seves ales caudals com a ventalls per atraure la femella, que després desova els seus oòcits al substrat, on són fertilitzats immediatament. Un cop finalitzada la posta, la femella es queda durant uns 3 dies mentre el mascle es fa càrrec de la incubació, ventilant els ous i protegint-los dels depredadors durant una setmana. Un cop eclosionats els ous, el mascle abandona els joves.

Els alevins, de menys de 15 mm, són de color blau cobalt i es reuneixen en bancs durant l’estiu. A mesura que creixen, de 3 a 4 cm a finals de l’estiu, el seu color s’evoluciona i es desaparesca el component blau, adoptant la coloració adulta.

Especies similars

Chromis chromis, també coneguda com a castanyola, és l’únic representant de la família Pomacentridae a la Mediterrània. Tot i ser la seva presència única a la zona, el gènere Chromis està molt estès en mars i oceans de tot el món, amb més de 80 espècies identificades. Aquest nom també s’associa a altres espècies del grup conegut com a damiseles o damiseles d’escull, que inclouen diversos peixos de la família Pomacentridae, la qual és habitualment trobada en els esculls de coral i altres hàbitats marins.

A les costes orientals de l’Atlàntic tropical i subtropical, existeixen algunes espècies molt similars a Chromis chromis, com ara:

• Chromis limbata (Valenciennes, 1833)
• Chromis cadenati (Whitley, 1951)
• Chromis lubbocki (Edwards, 1986)
• Chromis multilineata (Guichenot, 1853)

Aquestes espècies comparteixen característiques morfològiques similars a la castanyola, però presenten petites diferències que les distingeixen dins del mateix gènere Chromis.

Taxonomia

Animalia (Regne), CHORDATA (Phylum), ACTINOPTEYGII (CLASSE), PERCIFORMES (Ordre), POMACENTRIDAE (Família), CHROMIS CHROMIS (Espècie).

Distribució geogràfica

Vídeos

Fototografies

Tornar enrere