Chondrosia Reniformis | Ronyó de Mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Esponja incrustada però carnosa
• Color blanc lletós a marró segons la intensitat de la llum del lloc
• Superfície llisa, uns quants òsculs grans dispersos
• Consistència gomosa
• Aspecte de cuir

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Chondrosia Reniformis (Nardo, 1847) 
Nom comú: Ronyó de mar, Patata de mar, Esponja de cuir (CA), Esponja de cuero (ES), Éponge-rognon, éponge-cuir (FR) , Nierenschwamm, Lederschwamm (D), Kidney sponge, Chicken liver sponge (GR), Spunga patata (IT)
Grup: Esponges
Tipus paisatge: Immersió poc fonda. Substrats durs. La Chondrosia Reniformis es troba principalment en zones il.luminades o ombrejades sota voladissos rocosos, en escletxes o a l’entrada de coves submarines, molt rarament sobre fons sorrencs.
Fondària: Fins a uns 30 metres
Mides:  Fins a 4 centímetres de gruix i entre 10 i 40 cm d’amplada.
Distribució geogràfica: L’esponja ronyó habita la conca mediterrània (conca occidental, Adriàtic, mar Egeu, conca oriental). L’espècie també es troba a l’Atlàntic oriental, prop de les Açores i les costes africanes.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per l’Ametlla de Mar, Calafat, Port de l’Estany, Mataró, Malgrat de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Llafranc, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Sèssil, l’esponja de cuir és incrustant però tanmateix carnosa, de fins a 4 cm de gruix, força globular i pot cobrir superfícies considerables. Les masses carnoses i en forma de ronyó poden mesurar entre 10 i 40 cm d’amplada.

El seu color varia del blanc lletós al marró fosc i segueix sent una funció de la intensitat de la llum. De fet, els individus exposats a la llum generalment seran marrons amb marbre clar, els que es troben a la foscor seran de color violeta amb taques de blanc a blanc lletós. Aquesta esponja té una superfície llisa amb unes quantes grans oscules. Els porus inhalants (ostíols) no són visibles a ull nu.

De formes i mides molt variables, Chondrosia reniformis està desproveïda d’espícules i fibres esponginoses però presenta una massa còrnia resistent gràcies als teixits rics en col·lagen, donant-li així una consistència gomosa i un aspecte de cuir.

La Chondrosia reniformis és un animal que s’alimenta per filtre. S’alimenta de preses microscòpiques retingudes a les cambres dels coanocits i fagocitades per filtració de l’aigua circumdant.

Chondrosia reniformis estovípara amb dos modes de reproducció:

– Reproducció sexual: Per emissió de gàmetes al medi. Les larves ciliades nadadores (d’aproximadament 1 mm de llarg) resultants de la fecundació respectiva dels oòcits per part dels espermatozoides, arribaran a colonitzar l’espai proper o més llunyà, després de fixar-se en un substrat adequat i metamorfosi.

– Reproducció asexual: Per brotació. Això dóna lloc al desenvolupament de creixements en forma de gota (o degoteig) o filaments no fixats. Una agitació força substancial de l’aigua mourà els diferents corpuscles formats que després es podran desenganxar. Quan l’entorn és favorable, romanen sobre el substrat i formen noves esponges idèntiques als primers individus: clons de l’esponja mare. De vegades poden connectar diferents parts de l’esponja sense desfer-se.

ESPECIES SIMILARS

Chondrilla nucula O. Schmidt, 1862 (esponja cerebral)
Aquesta esponja forma uns petites coixinets arrodonits, d’1 a 3 cm i per tant molt més petites que Chondrosia reniformis, connectades entre si. De color marró a vermell o fins i tot verdós, C. nucula mostra òscules disposats de manera regular.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), PORIFERA (PHYLUM), DEMOSPONGIAE (CLASSE), CHONDROSIIDA (ORDRE), CHONDROSIIDAE (FAMÍLIA), CHONDROSIA RENIFORMIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere