Chelidonichthys lastoviza | Gallineta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat amb cap massís i rostre curt, de perfil gairebé vertical i aplanat per sota.
• Línies o estries paral·leles al llarg dels flancs.
• Coloració general rogenca o marronosa al dors, amb taques més clares i irregulars als costats i ventre clar.
• Aletes pectorals molt amples, en forma de ventall, amb vores blavoses i sovint amb taques de color blau elèctric.
• Tres radis lliures i gruixuts sota cada aleta pectoral, que utilitza per “caminar” pel fons marí.
• Moviments lents i caminadors al fons sorrenc o fangós (és bentònic, no nedador actiu).
• Pot desplegar les aletes pectorals si se sent amenaçat, mostrant les taques blaves per intimidar.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Chelidonichthys lastoviza (Bonnaterre, 1788)
Nom comú:  Gallineta (CA), rubio, trigla, bonacha (ES), grondin strié, grondin camard, grondin rouge rayé, galinette (FR), streked gurnard, rock gurnard, African gurnard (GB), cappone striato, lucerna striata (I), gestreifter knurrhahn, knurrhahn, gestreifter seehahn (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Habita principalment fons marins sorrencs, fangosos o detrítics. És una espècie bentònica, és a dir, que viu en contacte amb el fons marí, i es desplaça lentament utilitzant els radis lliures de les seves aletes pectorals com si “caminés”. També pot aparèixer ocasionalment en praderies de posidònia, sobretot en la fase juvenil. Aquest tipus de biòtop li ofereix un bon camuflatge i facilita l’accés a les seves preses habituals, com crustacis, cucs i petits mol·luscs.
Fondària: Normalment entre els 20 i els 150 metres de profunditat, tot i que pot trobar-se també en zones més costaneres.
Mides: Sol fer entre 15 i 25 centímetres de longitud en estat adult, tot i que pot arribar puntualment fins als 30 centímetres. Els individus més petits, especialment juvenils, poden mesurar menys de 10 cm. Les femelles tendeixen a ser una mica més grans i longeves que els mascles.
Distribució geogràfica: El Chelidonichthys lastoviza té una distribució geogràfica àmplia que inclou tot el mar Mediterrani i la mar Negra, així com gran part de la costa est de l’oceà Atlàntic, des del sud de Noruega fins a Sud-àfrica. També es troba a diversos arxipèlags atlàntics com les Açores, Madeira i les Canàries. A més, està present al canal de Moçambic i a l’oceà Índic occidental. Aquesta espècie habita zones marines temperades i subtropicals, sempre que hi hagi fons tous i profunditats moderades on pugui alimentar-se i camuflar-se.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’Ampolla, Ametlla de Mar, Tarragona, Blanes, Tossa de Mar, Palamós, Tamariu, Palafrugell, Sa Tuna, Illes Medes, l’Escala i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La gallineta, coneguda científicament com Chelidonichthys lastoviza, és un peix de cos allargat amb un cap robust i una silueta molt característica. El seu rostre curt i el perfil frontal gairebé vertical, amb la part inferior del cap aplanada i recoberta de plaques òssies, li donen un aspecte fàcil de reconèixer. El cos presenta una coloració rogenca o marronosa al dors, més clara al ventre, i està decorat amb estries paral·leles als flancs i taques irregulars. Un dels trets més distintius és la forma de les aletes pectorals, molt amples i en forma de ventall, amb vores blaves i taques blaves o verdoses. A més, disposa de tres radis lliures sota cada aleta pectoral, que utilitza per desplaçar-se pel fons com si “caminés”. Quan se sent amenaçada, desplega les aletes pectorals de manera ostentosa com a mecanisme de defensa. La seva mida habitual oscil·la entre els 15 i 25 cm, tot i que pot arribar puntualment als 30 cm.

Hàbitat

La gallineta és una espècie bentònica, és a dir, que viu en contacte amb el fons marí. Habita principalment en fons sorrencs, fangosos o detrítics, normalment a profunditats compreses entre els 20 i els 150 metres. També pot trobar-se en praderies de posidònia, especialment durant la fase juvenil. Aquest tipus de paisatge submarí li proporciona un bon camuflatge i facilita la cerca de preses. És una espècie pròpia de mars temperats i subtropicals, amb presència destacada al mar Mediterrani, mar Negra, oceà Atlàntic oriental, canal de Moçambic i oceà Índic occidental.

Alimentació

És un peix carnívor que s’alimenta principalment de petits invertebrats del fons marí. La seva dieta inclou crustacis, cucs, mol·luscs i petits peixos. Utilitza els radis lliures de les aletes pectorals com a sensors tàctils per detectar i excavar les preses al sediment. Aquest comportament, juntament amb la seva posició pròxima al fons, fa que sigui un depredador eficient i discret.

Reproducció

La reproducció de la gallineta té lloc entre l’hivern i el començament de la primavera. Els ous i les larves són planctòniques, és a dir, floten a la columna d’aigua durant les primeres etapes de desenvolupament. Els mascles assoleixen la maduresa sexual cap als 2 anys, mentre que les femelles ho fan al voltant dels 3. En general, les femelles tenen una esperança de vida més llarga, arribant fins als 18 anys, i presenten una mida lleugerament superior als mascles.

ESPECIES SIMILARS

Per a un ull inexpert, és fàcil confondre la gallineta (Chelidonichthys lastoviza) amb el Dactylopterus volitans, ja que totes dues espècies tenen un cos allargat, viuen al fons marí i presenten aletes pectorals molt desenvolupades i acolorides. Tot i això, el D. volitans es pot reconèixer per les seves aletes pectorals molt més grans i vistoses, amb taques blaves brillants que s’obren com un ventall, mentre que la gallineta té aletes més discretes i menys exagerades. A més, la gallineta presenta un cap curt i ossificat, amb plaques visibles, mentre que el D. volitans té un cap més suau i allargat. També es diferencien pel moviment: el D. volitans pot fer salts curts i semblar que “planeja” quan s’espanta, mentre que la gallineta es mou lentament pel fons. Finalment, la coloració de la gallineta és més terrosa i apagada, a diferència del to gairebé tropical del D. volitans.

Bussejant al mar Mediterrani o a l’Atlàntic proper, pots trobar més espècies similars a la gallineta (Chelidonichthys lastoviza), tant per morfologia com per hàbits bentònics, tot i que algunes són més comunes a profunditats una mica superiors o en zones concretes. Aquí tens les principals:

Chelidonichthys cuculus (lluerna roja): És relativament habitual en fons sorrencs i fangosos, i tot i que sovint prefereix profunditats entre 30 i 150 metres, es pot trobar puntualment dins els 30-40 metres, sobretot en zones amb transició de praderia a fons tou.

Eutrigla gurnardus (lluerna verda): És poc freqüent al Mediterrani i més típica de l’Atlàntic nord, però ocasionalment es pot observar al golf de Cadis o a la costa catalana. Si apareix, pot fer-ho dins el règim recreatiu, tot i que no és comuna.

Chelidonichtys lucerna (lluerma): És la que més fàcilment pots veure entre 10 i 50 metres de profunditat. Té un tamany gran i una presència molt visible, amb les aletes pectorals blaves molt cridaneres. Apareix sovint en fons sorrencs o detrítics, fins i tot prop de ports o esculls artificials.

Per tant, si busseges en zones de fons tou o transicions entre sorra i roca, i especialment si ho fas entre 20 i 40 metres, tens bones possibilitats de trobar almenys algunes d’aquestes espècies.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), chorDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), TRIGLIDAE (FAMÍLIA), CHELIDONICHTHYS LASTOVIZA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere