Centrolabrus melanocercus | Llamprega

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Petit tord amb la pell de color beix i blavosa
• Cua negra amb una línia fina al voraviu
• És un netejador d’altres peixos.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Centrolabrus melanocercus (Risso, 1810). Abans Symphodus melanocercus.
Nom comú: Llamprega, Tord de cua negra (CA), Tordo de cola negra, Llambrega (ES), Crénilabre à queue noire, crénilabre nettoyeur, clavière, rouquié, crénilabre bleu (FR), Blacktailed wrasse (GB), Tordo codanera, lappira ca’ cuda nira (I), Mittelmeer Putzerlippfisch (D)
Grup: Peixos Ossis
Tipus paisatge: Fons de roca i praderia, on més sovint es desenvolupa la seva activitat desparasitadora.
Fondària: Fins a 30 m
Mides: Fins a 14 cm
Distribució geogràfica: És una espècie endèmica del Mediterrani. Està absent al mar Negre i de la costa atlàntica. Tanmateix, per anar a buscar menjar, pot anar per penya-segats fins a la superficie, o fins i tot enmig d’un prat de posidonia. La distribució geogràfica d’aquesta espècie presenta freqüentment discontinuïtats; també observem que d’un any a l’altre les xifres poden variar considerablement.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Està confirmat a Blanes, a LLoret de Mar, Tossa de Mar, Illes Medes, l’Estartit, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Aquest tord, de mida petita, no supera els 14 cm de llargada. Té una aleta dorsal.
El color del seu cos és predominantment beix, barrejada amb una quantitat variable de blau segons el sexe i l’època de l’any.
Tots els individus fora de l’època de reproducció tenen una aleta caudal negra als dos terços posteriors, vorejada per una línia clara, que pot ser blava.
El mascle adquireix un color blau predominantment intens durant el període de cria.

El tord de cua negra és conegut pel seu comportament com a “netejador” d’altres peixos. S’alimenta de petits crustacis paràsits, amfípodes i copèpodes, cucs, briozous i hidroides.

Durant l’època de reproducció (primavera i estiu), el mascle adopta una lliurea predominantment blava i defensa un territori força ampli en el qual els ous (paquets de 2 a 7 ous translúcids) seran fecundats i dipositats sobre el substrat, generalment en algues del gènere Cystoseira. Els ous no estan controlats.

El tord de cua negra és conegut pel seu comportament com a netejador d’altres peixos. Entre els seus clients habituals hi ha una quarantena d’espècies. Sovint s’observa durant les operacions de desparasitació, el peix netejat dempeus amb totes les aletes esteses, la boca mig oberta i les cobertes separades, en una posició que serà específica de l’espècie desparasitat. Hi ha tres grups:
1- peixos que tenen el cap oblic cap amunt, l’angle variarà des d’uns pocs graus fins a 90° (Coris julis).
2- peixos que tenen una posició obliqua de cap avall, és el cas de l’orada.
3- peixos que es mantenen horitzontals, és el cas dels grans (per exemple, el tord negre Labrus merula ) o el mero (Epinephelus Marginatus).
Cal apropar-se amb cura per poder observar-los sense molestar-los.

Atenció: C. melanocercus no és l’únic peix que practica la desparasitació a la Mediterrània, també la practiquen els juvenils de moltes espècies: Symphodus ocellatus , Coris julis i almenys tres juvenils dels diplodus (D. sargus, D . puntazzo, D. vulgaris).

ESPECIES SIMILARS

A la zona geogràfica d’aquesta espècie (mediterrani), pot haver-hi confusió amb el Llavió (Symphodus tinca) en la seva lliurea de cua negra. Aquest tindrà una cua negra com S. melanocercus, però la presència de marques de galons al musell de Symphodus tinca eliminarà tots els dubtes.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), CENTROLABRUS MELANOCERCUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere