A la matinada de l’11 de desembre de 1917, amb la primera guerra mundial en curs, el transatlàntic italià Cavour que havia partit de Gènova dos dies abans amb destinació a Buenos Aires té un violent xoc amb el «Cabrera», una de les naus de vigilància que l’acompanyava per protegir-lo de l’atac de vaixells enemics. Sembla que als forts vents regnants, es va unir la foscor com a motiu de l’accident, ja que com a norma de seguretat per evitar ser detectats pels submarins portaven els llums apagats. L’impacte afecta el Cavour amb una gran via d’aigües a la sala de màquines que li resulta fatal. S’aconsegueixen rescatar les 300 persones que anaven a bord, però el vaixell s’enfonsa finalment a quatre milles de les costes de l‘Ametlla de Mar (Tarragona).
Davant de Calafat tenim el derelicte més atractiu de la costa catalana. Mercant Italià de més de 100 m d’eslora, popularment conegut com Correu. Descansa des del 1917 al fons del mar a 53 metres de profunditat, encara que la coberta es troba a 42 m.
El Cavour va xocar contra el “Cabrera”, un vaixell auxiliar que l’acompanyava. Però abans, el 1909, el Cavour tenia per nom Florida i pertanyia a una altra companyia. En un dels viatges que realitzava davant les costes de Nova York, va protagonitzar un accident amb un gran transatlàntic anomenat Republic.
El Republic es va enfonsar, i el nostre Florida va tenir greus desperfectes. Però gràcies a un tal Jack Bins, es va utilitzar per primera vegada la telegrafia per gestionar l’evacuació del Republic, van morir 3 persones i la resta es va salvar al arribar a la zona molts altres vaixells per ajudar a passatgers i tripulació.
El Republic pertanyia a la companyia White Star Line, i com anècdota, dir que, al haver-se produït la pèrdua del vaixell més important que tenien, van comunicar a la tripulació que estaven construïnt el més gran Transatlàntic de la història, el Titanic, i com a premi de tant important salvament passarien a formar part de la tripulació del Titanic.
El causant de tot aquest enrenou dorm sota les aigües de l’Ametlla de Mar. Degut a una mala transcripció de l’època no es coneixia la seva localització, ja que havien publicat que el Cavour-Florida estava enfonsat a les costes de “Armeville”, quan després va resultar ser “Ametlla”.
L’any 1917 va ser el més abundós en naufragis en aquesta zona. Van enfonsar-se aquells anys: Medjerda, Skogland, Ausonia, Lefkòsia, Gratangen, Fert, Cuhlmleigh, … i així fins a un total d’aproximadament 35 derelictes i un tonatge de més de 99.000 tones.
Els habitants de l’Ametlla de Mar van ajudar a salvar els nàufrags de tots els naufragis, els van acollir a casa seva, van donar sepultura a les víctimes i van ser de gran ajuda per la seva repatriació.
Durant els anys 40,50 i 60, els bussos de l’Ametlla es dedicaven a l’extracció de ferro i altres metalls, així com dels objectes de valor dels vaixells enfonsats, desvallestant i dinamitant les seves restes. Eren coneguts com els “Bussos Chatarrerus (ferrovellers) de la Cala”.
Fauna marina
Moll reial (Apogon imberbis), Forcadella de tres cues (Anthias Anthias), Variada (Diplodus Vulgaris), Sarg morrut (Diplodus Puntazo), Serrà (Serranus cabrilla), Dozelles (Coris Julis), etc…
Característiques
Nom: Cavour, Correu, Ex-Florida
Nivell: Alt. Divemaster, Instructor, Tècnic, Trimix
Any d’enfonsament: 1917
Causes de l’enfonsament: Col.lisió amb una altra nau durant la Primera Guerra Mundial
Estat actual: Obertures per totes parts per l’acció del desvallestament a meitat del segle passat però molt sencer, queda com un imponent escull artificial.
Distribució del vaixell: La infermeria i zona de quarentena era cap a la popa. Canó de 77 mm a popa que no va arribar a ser utilitzat. Bodegues i castells de popa abans de la primera xemeneia.
Any de Construcció: 1905
Eslora: 115 m
Mànega: 14 m
Profunditat màxima: 54 m
Profunditat mínima: 43 m
Coordenades: A dos milles de la costa i a uns 52 metres de profunditat
Sortida des de: Embarcació
Localització: Golf de Sant Jordi a l’Ametlla de Mar
Distribució geogràfica
Vídeos
Fotografies
Bibliografia
“La Guerra Secreta del Mediterrani: Submarins alemanys i vaixells aliats a la Costa de Tarragona (1914-1916) de Josep Maria Castellví i Josep Guarro.
“Quan la Mar Brama” de Xavier Figueres, l’historiador local. Magnífic document d’estudi de les històries locals sobre els naufragis a les costes de l’Ametlla de Mar, que va sortir a la llum l’abril de 2017 (Arola Editors).