Mamífers

Moltes espècies de mamífers s’han alliberat completament del medi terrestre. Encara que els pinnípedes (foques, morses, lleons marins, etc.) encara en siguin dependents, els sirenis (manatís i dugongs) i els cetacis (dofins, balenes, etc.), per la seva banda, presenten prodigioses adaptacions a la vida en immersió. En aigua dolça podem observar puntualment certs rosegadors (rates, llúdrigues, castors, etc.)

– Pinnípedes (foques, morses, lleons marins, etc.)
Els pinnípedes tenen un estil de vida que només és parcialment aquàtic. S’alimenten mentre submergeixen, principalment de peixos però també d’invertebrats marins. Arriben a terra per reproduir-se, i sovint també per descansar, regular la seva temperatura i per escapar dels seus principals depredadors. El seu cos té forma de fus, cobert de pelatge (excepte a la morsa). El seu coll és flexible i les seves extremitats es conserven, transformades en aletes. A terra, els Otariidae poden portar les extremitats anteriors cap endavant i utilitzar-les per aixecar-se; els Phocidae no poden fer-ho i, per tant, són menys mòbils.

– Sirenis (manatís i dugongs)
Els sirenis formen un grup de mamífers marins herbívors d’aigües càlides, de vida exclusivament aquàtica, format per molt poques espècies actuals (4 a 5) distribuïdes en dos gèneres. El dugong és una espècie litoral de l’Indo-Pacífic, la seva aleta caudal és de forma triangular. Els manatís viuen en ambients costaners o d’aigua dolça i tenen una aleta caudal molt arrodonida.

– Cetacis (dofins, balenes, etc.)
Els cetacis són mamífers marins totalment adaptats al medi aquàtic, capaços de viure a alta mar i capaços d’assolir profunditats molt grans mitjançant el busseig. El seu cos és esvelt, sense pèl (o vestigial), i les seves fosses nasals s’han mogut durant l’evolució per unir-se a la part superior del cap. Només han conservat les extremitats anteriors, transformades en aletes, però han desenvolupat una aleta caudal horitzontal amb una important funció locomotora. La majoria d’ells han desenvolupat una aleta dorsal i moltes altres adaptacions a la vida aquàtica: capa gruixuda de greix subcutani, ecolocalització, sistema cardiovascular que permet llargues apnees… La seva vida social és important.

– Cetacis dentades (dofins, catxalots, marsopes, etc.) o odontocets: Els cetacis dents o odontocets inclouen un gran nombre d’espècies: més de 70, distribuïdes en 32 gèneres i 10 famílies. Aquests cetacis són homodonts, és a dir, les seves dents són totes semblants. Aquestes dents estan adaptades a la seva dieta depredadora.

– Cetacis de balenes (balenes reals, rorquals, etc.) o misticets : Els cetacis o misticets inclouen els animals més grans del món. Les seves dents es transformen en barbes, fulles còrnies que permeten la captura de petites preses (organismes planctònics, petits peixos, etc.). Hi ha unes quinze espècies dividides en 6 gèneres i 4 famílies.

– Altres mamífers (óssos, etc.) : Determinades espècies de mamífers (óssos polars, llúdrigues marines, etc.) han pogut adquirir adaptacions que els permeten passar períodes més o menys importants de la seva vida al mar, en particular per arribar a zones on trobar el seu aliment.

– Mamífers d’aigua dolça (castors, llúdrigues, etc.) : En aigua dolça podem observar puntualment certs rosegadors (rates, castors, etc.) o carnívors (llúdrigues, visons, etc.). El medi aquàtic els permet trobar un biòtop refugi o trobar el seu aliment.