Caryophyllia inornata | Clavell

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Espècies solitàries però sovint gregaries, sostres de coves i voladissos rocosos
• Esquelet cilíndric de pedra calcària, amb calze circular
• Costelles amb prou feines marcades
• 6 o 12 septes blancs ben visibles
• Tentacles llargs i translúcids que acaben en un botó, visibles de nit.
• Pòlip retret durant el dia

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Caryophyllia inornata (Duncan, 1878)
Nom comú: Clavell (CA), Madrepora clavel (ES), Madrépore Ceillet, Petite dent de chien (FR), Carnation coral, southern cup-coral, circular cupcoral (GB), Madrepora clavel (I), Runde Nelkenkoralle (D)
Grup: Hexacoralls-Madrèpores
Tipus paisatge: El queixal és una espècie esciàfila pròpia dels sostres i voladissos de les coves, des de la superfície fins a un centenar de metres de profunditat.
Fondària: 0 – 100 m
Mides:  15 a 20 mm d’alçada amb un diàmetre de 10 a 12 mm
Distribució geogràfica: És present a l’Atlàntic des de la Bretanya fins a les Açores i les Canàries, i a tot el Mediterrani. També era conegut al Canal de la Mànega a l’estuari de la Rance però sembla haver desaparegut des de la creació de la central mareomotriu de Rance. Tanmateix, l’espècie sembla estar present al Canal, però sovint es confondria amb C. smithii. No obstant això, està absent del mar del Nord.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

N’hem vist un al Castell de Sant Jordi d’Alfama. I està confirmat el seu avistament a Tossa de Mar, Palafrugell, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Llançà i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Caryophyllia inornata és una madreporària petita i solitària de forma cilíndrica. L’ esquelet de pedra calcària arriba de mitjana 15 a 20 mm d’alçada amb un diàmetre de 10 a 12 mm. Aquest esquelet és de color vermellós a verdós amb costelles tènues. La base de pedra calcària és ampla i la columna té forma cilindre amb un diàmetre aproximadament regular.

El calze circular, lleugerament ovalat en individus més grans, té fins a 5 cicles de 6 septes disposats regularment, sense unir el centre del pòlip. Els septes del primer cicle, i en menor mesura els del segon cicle, són els més desenvolupats i de color més clar. La columel·la, una depressió al centre del calze, pot estar ben marcada o pràcticament inexistent.

El pòlip és translúcid, de color que va des del marró, groguenc, blanquinós fins al rosat. Els tentacles poden arribar als 20 mm i són translúcids amb petites berrugues blanques i acaben en un petit botó. Generalment es retrauen durant el dia, revelant la polipierita i els septes a través de la transparència.

La forma i la mida d’aquesta espècie poden variar segons el seu entorn. Efectivament, a les zones on la circulació de l’aigua és important (voladissos poc profunds, entrades de coves), la madrèpora del clavell té una mida més gran, mentre que disminueix al fons de les coves, on els corrents són més febles.

La reproducció és només sexual. És una espècie vivípara amb fecundació interna. Els òvuls, un cop fecundats, es desenvolupen dins del cos dels pares fins a l’etapa de plànula, després són expulsats. Les larves de planula sovint s’agrupen al mateix lloc. Els individus que després es desenvolupen s’enganxen entre si o es superposen, donant la impressió de colònia. Però cap pòlip no està connectat amb un altre i són, de fet, coralls solitaris.

Aquesta espècie, juntament amb Leptopsammia pruvoti i Hoplangia durotrix, constitueixen la població principal de sostres i voladissos de coves.

Caryophyllia inornata pot ser parasitat per un petit percebe, Boscia anglica.

ESPECIES SIMILARS

Caryophyllia smithii: es diferencia principalment de C. inornata per la forma clarament ovalada del seu calze i la seva mida més gran (20 mm). La seva columna és més estreta cap a la seva base mentre que la de C. inornata és més cilíndrica, de diàmetre constant i fins i tot eixamplant a la seva base. Aquesta espècie ha estat, i encara és, àmpliament confosa amb C. inornata a la literatura. Sobretot per Rossi a la dècada de 1950 el treball del qual a la Mediterrània, que ha estat àmpliament recollit pels científics, pràcticament només es refereix a C. inornata que equivocadament anomena C. smithii . Aquestes dues espècies no es troben en els mateixos biòtops. Mentre que C. inornata creix sota els voladissos i als sostres de les coves, C. smithii rarament es troba a les parets. Prefereix fons horitzontals o lleugerament inclinats, lleugerament llimats. Aquesta espècie viu al Mediterrani i a l’Atlàntic nord-est, des d’Escandinàvia fins al Congo.

Caryophyllia cyathus : espècie de mar profund, generalment es troba a més de 70 m de profunditat. Els septs són tots aproximadament de la mateixa mida. Present a la Mediterrània, principalment al sud, i a l’Atlàntic, des del golf de Biscaia fins a les illes de Cap Verd.

Polycyathus muellerae: espècie colonial, de menor diàmetre (6 mm), cavitat fosca al centre del calze també es troba al sostre de les coves. És una espècie de la Mediterrània i de l’Atlàntic proper.

Phyllangia americana moulinzii: espècie colonial ben ramificada, mig del calze ocupada per una columèl·la cònica clara, prefereix les parets verticals. Aquesta espècie viu al Mediterrani i a l’Atlàntic, des de Portugal fins al Senegal.

Balanophyllia europaea, la dent del porc, és també un corall solitari, però de forma ovalada, de fins a 40 mm de llargada, de color marronós. Es troba en substrats durs i ben il·luminats, només a la Mediterrània.

Balanophyllia regia: més petita, de color ataronjat escarlata i puntes dels tentacles sense petits botons. També és un corall solitari que prospera en zones ben il·luminades. Es troba a la Mediterrània occidental i a l’Atlàntic, des del canal de la Mànega fins a les Canàries.

Hoplangia durotrix: de menor diàmetre (< 6 mm), espècies colonials i no solitàries. Present a la Mediterrània i des del Canal fins a Canàries.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), ANTHOZOA (CLASSE), SCLERACTINIA (ORDRE), CARYOPHYLLIIDAE (FAMÍLIA), CARYOPHYLLIA INORNATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere