Carapus acus | Pixota de llonguet

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Peixos filiformes (amb forma d’anguila) associats a cogombres de mar
• Cap gran
• Ulls força grans i mandíbula forta, dents robustes
• Cos translúcid, sense escates i comprimit lateralment
• Aletes dorsals i anals llargues soldat i acabat en un punt a l’extrem caudal
• Taques or-platejades irisades als flancs i la regió toràcica

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Carapus acus (Brünnich, 1789)
Nom comú: Pixota del llonguet(CA), Aurin(FR), Rubioca(ES)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: A l’edat adulta, Carapus acus viu principalment en associació amb diverses espècies de cogombres de mar, principalment Parastichorus regalis (peix sorra) a les aigües temperades profundes del Mediterrani i el nord-est de l’Oceà Atlàntic, però també amb Holothuria tubulosa (cogombre de mar tubular) a poca profunditat. De fet, la seva distribució batimètrica  és gran ja que es pot trobar entre 1 i 150 m.
Fondària: Fins als 150m
Mides:  Fins a 20cm de llarg
Distribució geogràfica: Present a tota la Mediterrània i la costa oest del nord d’Àfrica. Comú a Itàlia, Espanya i França. També es troba al mar Egeu i a l’Adriàtic.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Encara no l’hem trobat a la Costa Daurada. Està confirmada a la Costa del Garraf, a Barcelona, a la Costa del Maresme a Tossa de Mar i a la Costa Brava, a Sa Tuna.

DESCRIPCIÓ

El carapus acus sol tenir un cos translúcid amb taques or-platejades iridiscents a vermelloses als flancs i a la regió toràcica. Les aletes dorsal i anal són molt llargues i fusionades. La cua acaba en un punt . El caudal es descriu com absent a la família Carapidae.

Les principals característiques morfològiques d’aquest peix es poden explicar per la seva forma de vida passada dins d’un cogombre de mar. El seu cos comprimit lateralment , el seu cap potent i l’ absència d’escates són actius per assolir els seus objectius: arribar a l’abric de l’obertura cloacal o l’arbre respiratori del cogombre de mar que l’acollirà.

La pixota també es caracteritza per una boca arrodonida i una boca àmpliament esqueixada. La dentició consisteix en una fila exterior de dents grans, còniques i corbes i diverses dents petites a la cara interna.

Un Carapus acus mesura uns vint cm a l’edat adulta. Les anàlisis de raigs X han identificat de 84 a 92 vèrtebres d’aquest peix, explicant la flexibilitat necessària per penetrar els cogombres de mar (vegeu diverses biologies). L’anus està situat a la dreta, darrere el cap, que permet a la pixota expulsar els seus excrements sense embrutar el seu hoste i defecar sense sortir del seu refugi.

Sembla que les joves aurines poden alimentar-se de les glàndules reproductives o brànquies del cogombre de mar hoste. Aquests no pateixen massa (a priori) perquè tenen grans facultats de regeneració d’òrgans danyats o perduts. Les aurines adultes podran abandonar el seu amfitrió per alimentar-se principalment de petits crustacis (decàpodes, amfípodes, isòpodes), anèl·lids o fins i tot altres caràpids (Carapidae), abans de tornar al seu refugi. L’activitat del Carapus és essencialment nocturna.

El comportament reproductiu de la pixota és en gran part desconegut, però diversos elements suggereixen que és possible l’aparellament a l’interior de l’hoste. De fet, un mateix cogombre de mar pot contenir diversos individus de diferents sexes. La reproducció dins l’arbre respiratori del cogombre de mar afavorirà la proximitat als gàmetes i proporcionarà als adults i als ous només fecundats protecció temporal contra la depredació.

L’època de cria és entre juliol i setembre. Els ous suren en grups a la superfície. Les petites larves eclosionen al cap de tres dies. Els alevins sofreixen metamorfosi  quan arriben a uns 80 mm, aplanant-se lateralment i assumint les característiques de l’adult. És llavors quan es dirigeixen cap al fons, buscant un amfitrió per continuar creixent allà.

Segons els autors, les relacions entre la pixota i el seu hoste es consideren un parasitisme del tipus d’ inquilisme (en aquesta forma, el paràsit, anomenat individu inquilí, troba a l’hoste l’hàbitat, la protecció però no l’aliment. Si és beneficiós per a l’aquilí, se suposa que l’associació és neutra per a l’hoste) o del tipus comensalisme (associació de dos o més individus d’espècies diferents on almenys un és beneficiari sense que hi hagi cap ferit). Un criteri per distingir entre les diferents formes de parasitisme vindrà de la identificació de la dieta dels peixos.

Els peixos del gènere Carapus poden mantenir relacions comensals també amb estrelles de mar, certs bivalves o ascidis.

El comportament penetrant d’espècies del gènere Carapus s’ha descrit amb detall. El peix que busca penetrar un cogombre de mar neda amb el cap al fons i explora els objectes. Quan es troba un hoste, el peix detecta la part posterior i l’orifici cloacal pel corrent d’aigua que expira l’arbre respiratori. A continuació, s’observen dues estratègies: o bé el peix penetra en el cap de l’hoste propulsant-se amb un violent cop de cua i després donarà la volta, o col·loca el cap a l’entrada de l’anus i doblega el seu extrem caudal prim cap al cap gràcies a la seva gran flexibilitat. La pixota és capaç de detectar quan el cogombre de mar provoca un corrent respiratori exhalant per introduir l’extrem de la cua a l’anus. La pixota es redreça i acaba d’entrar al seu amfitrió al revés. Aquesta segona estratègia, la cua primer, és la més comuna. Un cop dins del seu amfitrió, els carapus viuran a l’arbre respiratori.

Mitjançant un complex mecanisme de contracció de certs músculs connectats a la bufeta natatòria, els peixos del gènere Carapus són capaços de produir sons específics de cada espècie. Carapus acus pot produir sons fora o al cogombre de mar hoste. El paper d’aquestes produccions sonores continua sent al·lusiu. Les hipòtesis van des de la cerca i la identificació d’una parella sexual fins al marcatge d’un territori. El so encara es podria utilitzar per especificar la mida de l’animal.

La pixota del llonguet no té cap interès comercial per a la pesca.

ESPECIES SIMILARS

L’única espècie semblant a la Mediterrània pot ser Echiodon dentatus, però per una banda no viu associada a un hoste i, per altra banda, es troba a majors profunditats (entre 120 i 3250 m), sent els joves nedadors i adults bentònics .

Altres espècies del gènere Carapus es trobaran a les aigües càlides de l’Índic-Pacífic, amb diferents espècies de cogombres de mar que serveixen d’amfitrions preferents.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), chordata (PHYLUM), actinopterigis (CLASSE), ofidiformes (ORDRE), carapidae (FAMÍLIA), carapus acus (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere