Bothus podas | Tacó

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos pla i ovalat, amb el costat esquerre mirant cap amunt.
• Ulls al costat esquerre del cos, molt separats en els mascles.
• Color marró clar o sorrenc, amb taques fosques i clares per camuflar-se amb el fons.
• Una taca fosca notable prop de la part posterior del dors.
• Aletes dorsals i anals llargues, que recorren la major part del cos.
• Canvi de color ràpid (camuflatge) segons el substrat (capacitat homocromàtica).
• Resta enterrat parcialment a la sorra deixant només els ulls i part del cap visibles.
• Mou els ulls de forma independent per observar l’entorn mentre roman immòbil.
• Fugida ràpida i curta quan se sent amenaçat, aixecant una petita polsada de sorra.
• Més actiu durant el dia, però difícil de veure si no busques bé.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Bothus podas (Delaroche, 1809)
Nom comú: Tacó, pedaç (CA), podas (ES), rombou, platophrys (FR), wide-eye flounder (GB), rombo di rena (I), augenfleckiger steinbutt (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Habita principalment en fons sorrencs i fangosos, on pot enterrar-se parcialment i utilitzar el seu excel·lent camuflatge per passar desapercebut. També es pot trobar en zones mixtes, on hi ha una combinació de sorra i vegetació submarina, com ara praderies de fanerògames marines (Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa), tot i que no són el seu hàbitat preferent. Prefereix aigües tranquil·les, ben oxigenades i amb poc corrent, que li permeten descansar, caçar preses petites i evitar depredadors. Aquest biòtop bentònic costaner és típic del litoral mediterrani i de l’Atlàntic oriental, on és més fàcilment observable durant les immersions recreatives.
Fondària: Es distribueix des de poca profunditat (a partir dels 5 metres) fins a zones més fondes, arribant als 50 o 100 metres, depenent de la claredat de l’aigua i la disponibilitat d’aliment.
Mides: Sol fer entre 15 i 20 cm de llargària, tot i que pot arribar fins als 30 cm en exemplars grans i adults.
Distribució geogràfica: El Bothus podas té una àmplia distribució geogràfica que comprèn principalment la mar Mediterrània, tant a la seva part occidental com oriental, incloent les costes de la península Ibèrica, les illes Balears, Itàlia, Grècia i el nord d’Àfrica. També és present a la zona de transició del mar d’Alborán i s’estén cap a l’Atlàntic oriental, des de les costes del sud de Portugal i Espanya fins a les illes Canàries, Cap Verd, Madeira i la costa atlàntica de l’Àfrica occidental, arribant fins al Senegal. Aquesta àmplia distribució fa que sigui una espècie relativament fàcil de trobar en zones costaneres temperades i càlides.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Deltebre, Ametlla de Mar, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Calella, Sant Pol de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Tamariu, Fornells, L’Estartit, L’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

El Bothus podas, conegut comunament com a tacó, és un peix pla de cos ovalat i altament adaptat a la vida al fons marí. Té els ulls situats al costat esquerre del cos, una característica típica de la família Bothidae. Els mascles presenten els ulls molt separats, mentre que en les femelles són més propers. El seu color és sorrenc o marró clar, amb taques irregulars i una taca fosca característica prop del final del dors, la qual cosa li permet camuflar-se perfectament amb el substrat. Té la capacitat de modificar lleugerament la seva coloració per mimetitzar-se amb el medi. La mida habitual oscil·la entre 15 i 20 cm, tot i que pot arribar als 30 cm.

Hàbitat

El Bothus podas viu principalment en fons sorrencs o fangosos, on pot enterrar-se parcialment per amagar-se de depredadors i capturar preses. També es pot trobar en zones mixtes amb presència de vegetació marina, com praderies de Posidonia oceanica o Cymodocea nodosa, tot i que no són el seu hàbitat principal. Habita aigües costaneres poc profundes, generalment entre 5 i 50 metres, però pot arribar fins als 100 metres de profunditat. Prefereix aigües tranquil·les i ben oxigenades, amb poca corrent, típiques de zones protegides o badies.

Alimentació

És un depredador oportunista que s’alimenta principalment de petits organismes del fons marí. La seva dieta inclou crustacis, cucs, mol·luscs i peixos petits. Resta immòbil i camuflat mentre espera que la presa s’acosti, i aleshores l’atrapa amb una ràpida embestida. El seu comportament discret i la seva capacitat per fondre’s amb l’entorn li permeten caçar amb èxit sense ser detectat.

Reproducció

La reproducció del Bothus podas té lloc a la primavera i l’estiu. Després de la fecundació externa, els ous són pelàgics i es desenvolupen a mar obert. Les larves són també pelàgiques i tenen una fase de vida planctònica, durant la qual són transportades pels corrents fins que es desenvolupen i comencen a adoptar l’aspecte i comportament típics dels adults. Quan això passa, s’assenten al fons i adquireixen la forma plana característica, amb la migració d’un dels ulls cap a l’altre costat del cos.

ESPECIES SIMILARS

Zeugopterus regius (limanda): El Zeugopterus regius, conegut com a limanda, és una espècie de peix pla que viu en fons sorrencs o fangosos del Mediterrani. Aquesta espècie es caracteritza pel seu cos ovalat, petit i aplanat lateralment, amb una coloració que pot variar entre marró clar i tonalitats més fosques. Els ulls estan ubicats al costat esquerre del cos, de manera similar al Bothus podas. El Zeugopterus es camufla bé amb el substrat i es mou de manera molt discreta, sent un depredador oportunista que caça petits invertebrats del fons marí.

Arnoglossus laterna (llisèria rossa): L’Arnoglossus laterna, coneguda com a llisèria rossa, és un altre peix pla que habita els fons sorrencs del Mediterrani. Té un cos petit, ovalat i aplanat, amb coloracions que van des del marró clar fins a tonalitats groguenques. El seu caràcter camuflatge és molt efectiu, ja que es fon amb la sorra i les roques. Els seus ulls es localitzen al costat esquerre del cos, com el Bothus podas, i té un comportament similar, rompent la seva immòbil postura només quan s’acosta una presa o es sent amenaçat. Aquests peixos són carnivors i es nodreixen de petits invertebrats marins.

Solea solea (llenguado comú): El Solea solea, conegut com a llenguado comú, és una espècie de peix pla que es troba en fons sorrencs i fangosos de tot el Mediterrani. Es diferencia dels Bothus perquè té els ulls al costat dret, a diferència del costat esquerre dels Bothus podas. Té una forma més allargada i simètrica, amb una coloració que va des del gris fins al marró clar, amb petites taques que li permeten camuflar-se perfectament al fons marí. Aquest peix es mou lentament i es camufla bé, caçant petits invertebrats marins. És també una espècie d’importància comercial, sovint capturada per la pesca professional.

Pegusa lascaris (llenguado nassut): El Pegusa lascaris, també conegut com a llenguado nassut, és una espècie de peix pla molt similar al Solea solea, però de mida més petita i amb una coloració més clara. Com el Solea, té els ulls al costat dret i una forma allargada. Es troba principalment en fons sorrencs poc profunds, on s’amaga per caçar petits organismes del fons marí. La seva capacitat de camuflatge és excel·lent, ja que es fon fàcilment amb el substrat sorreny o fangós. Es tracta d’una espècie bastant comuna al Mediterrani, tot i que menys abundant que el Solea solea.

Bothus lunatus (tacó llunat): El Bothus lunatus és una espècie de peix pla de la mateixa família que el Bothus podas, però es troba més sovint a l’Atlàntic oriental, encara que ocasionalment es pot observar al sud del Mediterrani. Té una forma similar al Bothus podas, amb els ulls al costat esquerre del cos, però sol presentar una coloració més uniforme i una taca fosca diferent a la del Bothus podas. Aquesta espècie també és molt eficaç en el seu camuflatge, i passa la major part del temps immòbil al fons marí, on caça petits invertebrats marins i peixos més petits.

Totes aquestes espècies comparteixen l’hàbit de romandre immòbils i ocultes al fons marí per evitar ser detectades pels depredadors, alhora que aprofiten el seu camuflatge per caçar. Si busques aquests peixos durant les teves immersions, busca sempre indicis com els ulls prominents a un dels costats del cos i el patró de camuflatge amb el fons sorrenc o fangós.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PLEURONECTIFORMES (ORDRE), BOTHIDAE (FAMÍLIA), BOTHUS PODAS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere