COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Boops Boops, Lemarck (1816)
Nom comú: Boga (CA), Boga (ES), Bogue (FR), Bogue (GB), Boba, boga (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: La boga viu entre dues aigües per sobre de tot tipus de fons (sorrenc-fangosos, platges de sorra, ports, fons mixtes, herbes marines, roques, etc.). Acostuma a apropar-se al fons durant el dia i s’acosta més a la superfície a la nit. També és present als fons tous de la plataforma continental i més enllà fins a més de 300 metres de profunditat.
Fondària: Des de la superficie als 300 m.
Mides: Fins a 35 cm.
Distribució geogràfica: Està present a l’Atlàntic oriental: des d’Escandinàvia al nord, fins a Angola al sud, incloses les illes Canàries i Cap Verd, així com al Mediterrani i al mar Negre.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Per la zona de Tarragona i per la Costa Brava. Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Lloregat, Barcelona, Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.
DESCRIPCIÓ
La boga, amb una longitud mitjana de 25 cm a l’edat adulta (màxim 36 cm), té un cos fusiforme de secció ovalada. El seu cap arrodonit té uns ulls grans i una petita boca terminal protràctil que conté dents molt sortides.
L’aleta dorsal, que recorre més de 3/4 de l’esquena, està formada per una quinzena de radis espinosos, seguits pel mateix nombre de radis flexibles. L’anal comença amb tres radis espinosos i després té uns quinze radis flexibles.
El cos està cobert d’escates cicloides platejades. El dors és una mica gris, més fosc i amb reflexos groguencs o blavosos. Els laterals estan adornats amb de 3 a 4 línies longitudinals grogues daurades sempre visibles i d’altres més o menys esvaïdes. Allà la línia lateral està clarament delimitada per un color fosc. També hi ha una taca negra a la base dels pectorals.
S’agrupen en loles de molts individus, sobretot en llocs amb corrent, on s’alimenta del plàncton i les partícules que transporta l’aigua. Son petits i nerviosos i es mouen en cardumen a l’uníson.
ESPECIES SIMILARS
La boga viu en bancs i es pot confondre amb altres espècies gregaries:
- El chucleto del gènere Atherina, més petites, amb dues petites aletes dorsals triangulars, amb el cos prim i fràgil amb una banda longitudinal platejada a la meitat del costat i el dors blau-verd.
- Sorells del gènere Trachurus que presenten una línia lateral armada d’escuts espinosos a la part posterior del cos.
- Sardines (Sardina sp., Sardinella sp.), arengades (Clupea harengus) o anxoves (Engraulis encrasicolus), que només tenen una petita aleta dorsal triangular al mig del dors i tenen el cos platejat sense línia horitzontal.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAESEDIS (ORDRE), SPARIDAE (FAMÍLIA), BOOPS BOOPS(ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/02/mapa-localitzacio-boops-boops.jpg)
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2023/10/cardumen-boops-boops-1024x768.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2023/10/banco-de-boops-boops-1024x680.jpg)
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Boops Boops? És un peix que es mou per bancs. Es sol trobar nedant a poca fondària, quasi en superfície. Petit, platejat, amb els ulls grans i el cap arrodonit.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España