Boops boops | Boga

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos fusiforme i oval en secció
• Aleta dorsal que cobreix 3/4 del cos
• Cap arrodonit, ulls grans i boca terminal petita protràctil amb dents molt sortints
• Línia lateral clarament delimitada per un color fosc
• Taca negra a la base dels pectorals
• Longitud mitjana de 25 cm a l’edat adulta (màxim 36 cm)
• Es mou en grans bancs

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Boops Boops, Lemarck (1816)  
Nom comú: Boga (CA), Boga (ES), Bogue (FR), Bogue (GB), Boba, boga (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: La boga viu entre dues aigües per sobre de tot tipus de fons (sorrenc-fangosos, platges de sorra, ports, fons mixtes, herbes marines, roques, etc.). Acostuma a apropar-se al fons durant el dia i s’acosta més a la superfície a la nit. També és present als fons tous de la plataforma continental i més enllà fins a més de 300 metres de profunditat.
Fondària: Des de la superficie als 300 m.
Mides:  Fins a 35 cm.
Distribució geogràfica: Està present a l’Atlàntic oriental: des d’Escandinàvia al nord, fins a Angola al sud, incloses les illes Canàries i Cap Verd, així com al Mediterrani i al mar Negre.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per la zona de Tarragona i per la Costa Brava. Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Lloregat, Barcelona, Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Platja d’Aro, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.

DESCRIPCIÓ

La boga (Boops boops) és un peix de mida mitjana amb una longitud adulta d’uns 25 cm (arribant a un màxim de 36 cm). Té un cos fusiforme i ovalat, amb un cap arrodonit, ulls grans i una petita boca terminal protràctil amb dents destacades.

L’aleta dorsal recorre més de tres quartes parts de l’esquena i té uns quinze radis espinosos, seguits per radis flexibles. L’aleta anal comença amb tres radis espinosos, seguits d’uns quinze radis flexibles. La seva pell està coberta d’escates cicloides de color platejat, amb un dors grisós que presenta reflexos grocs o blaus. Als costats, la boga mostra entre 3 i 4 línies longitudinals daurades ben definides, a més d’altres línies més difuses. La línia lateral és clarament visible amb un color més fosc, i hi ha una taca negra característica a la base de les aletes pectorals.

Les bogues solen formar bancs densos de molts individus, especialment en zones amb corrent, on s’alimenten de plàncton i partícules en suspensió. La seva naturalesa petita i nerviosa fa que es moguin de manera sincronitzada dins del cardumen.

ESPECIES SIMILARS

La boga viu en bancs i es pot confondre amb altres espècies gregàries:

• El chucleto del gènere Atherina, més petit, amb dues petites aletes dorsals triangulars, un cos prim i fràgil i una banda longitudinal platejada a la meitat del costat, amb el dors blau-verd.
• Sorells del gènere Trachurus, que presenten una línia lateral armada d’escuts espinosos a la part posterior del cos.
• Sardines (Sardina sp., Sardinella sp.), arengades (Clupea harengus) o anxoves (Engraulis encrasicolus), que només tenen una petita aleta dorsal triangular al mig del dors i un cos platejat sense línia horitzontal.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAESEDIS (ORDRE), SPARIDAE (FAMÍLIA), BOOPS BOOPS(ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere