Nom científic:Bonellia viridis, Rolando (1821) Nom comú: Bonèlia (CA), Bonelia (ES), Bonellie (FR), Green Spoon Worm (GB) Grup: Cucs Tipus paisatge: Immersió observant la vida de sota les pedres. Viu sobre fons detrítics i coral·lígens amb el cos amagat en escletxes o esquerdes, de vegades també enterrat a la sorra o al fang. Fondària: Fins als 100m Mides: Fins a 1 m Distribució geogràfica: Aquesta espècie és comuna al Mediterrani occidental (nord, centre, sud) i a l’Adriàtic. És més rara a l’Atlàntic fins a Noruega a través de l’oest de Gran Bretanya.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Derelicte Vaporet, a Tarragona i per la zona de Calafat. També se l’ha vist a Torredembarra, Mataró, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
El cos de la bonèl·lia és de color marró verdós. Aquest cuc no està segmentat, sinó generalment globular, dividit en dues parts: el tronc i la trompa (probòscide o prostomi). La boca es troba a la base de la probòscide, envoltada per un parell de truges en forma de ganxo. El cos de la femella Bonèl·lia té la forma d’una petita bossa de 8 a 9 cm de longitud que s’estén per una probòscide que pot arribar a un màxim de dos metres d’extensió i que mesura de 20 a 30 cm quan es contrau. La succió acaba amb dues expansions laterals en forma de T característica. El cos sol estar allotjat en una escletxa de roca mentre la probòscide es troba fora.
Les Bonèl·lies verdes són omnívores i s’alimenten de residus orgànics. El moc es produeix a tota la probòscide, la ciliatura de la qual permet que les partícules orgàniques viatgin a la boca de l’animal.
La superfície de la probòscide conté una substància neurotòxica que pot paralitzar les preses d’animals petits.
Aquesta espècia té un fort dimorfisme sexual. El determinisme sexual està lligat a l’entorn. Els mascles tenen una mida d’1-3 mm i viuen units a la probòscide o al cos de la femella, d’on obtenen l’aliment. L’individu masculí no té un tracte digestiu, sinó només una obertura genital. Una femella pot contenir fins a 85 individus masculins. Són molt difícils de veure.
Els mascles alliberen els seus espermatozoides que fecunden els òvuls. Aquests últims, un cop fecundats, són expulsats a l’aigua. Els ous fecundats, incrustats per primera vegada en una massa gelatinosa, es converteixen en larves “lliures i nedadores” de sexe indiferenciat en menys de 24 hores. La larva és de tipus trocòfir.
Quan la larva es troba en presència d’una femella (a la probòscide) i, per tant, sota la influència de les hormones femenines, es transforma en un individu masculí que viu a costa de la femella.
En absència d’individus femelles, la larva s’adhereix a un substrat o a una roca i després es transforma en un animal femella.
La probòscide de la Bonèl·lia és capaç de regenerar-se en cas d’agressió per part d’un depredador.
El pigment verd anomenat bonelina s’ha estudiat per les seves propietats antibiòtiques. Aquesta substància té efectes tòxics potents i graduats en diversos organismes. Sembla que té una relació entre el nivell de toxicitat i la intensitat de la llum que il·lumina la probòscide. La bonelina no és una clorofil·la.
ESPECIES SIMILARS
Bonellia fuliginosa Rolando, 1821 i Bonellia minor Marion, 1875 són presents al mediterrani i a l’oceà Índic.
Com podem identificar la Bonellia Viridis? El que normalment es veu és la trompa elástica acabada en forma de T. De color verd que es retrau quan li va el flaix de la llanterna.
Com es composa la bonèlia? A la punta de la trompa acabada en forma de T s’hi troba el cervell i la boca. El tronc és retràctil i la bossa, que és el cos i acostuma a estar amagada a les escletxes.
