Balistes capriscus | Peix ballesta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Forma del cos ovalada
• Color grisa verdós amb reflexes morats per la part posterior
• Cap gran, ull petit
• Aleta dorsal amb 3 espines. Primera aleta dorsal elevada
• Aleta caudal creixent
• Peix solitari
• Llavis grans amb fortes dents

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Balistes capriscus (Gmelin 1789) 
Nom comú: Peix ballesta, Surer, Porcell (CA), Pez ballesta, Pejepuerco blanco, Pampo, Escopeta (ES), Baliste cabri, Cochon de mer (FR), Pesce porco, pesce baletra (IT),
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Durant els períodes més calorosos, el peix ballesta es troba a les zones rocoses i entre les algues, al llarg de les costes d’entre 5 i 30 m de profunditat. També es troba en esculls marins. Durant l’hivern, guanya profunditats, com a màxim al voltant dels 100 m.
Fondària: Entre 10 i 50 m.
Mides:  30-60 cm
Distribució geogràfica: El peix ballesta viu principalment en mars temperats a càlids. Originari de les costes nord-americanes, és present a la Mediterrània, a l’Atlàntic Oriental d’Irlanda a Angola, a l’Atlàntic Occidental de Nova Escòcia (Canadà), de les Bermudes a l’Argentina. És possible veure’ls al Canal de la Mànega i al mar del Nord, però la seva trobada continua sent ocasional.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’hem vist pels derelictes Vaporet i Dragonera a Tarragona, Cavour, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Palafrugell, l’Estartit,

DESCRIPCIÓ

El peix ballesta té un cos alt i aplanat lateralment amb forma ovalada. Pot mesurar fins a 60 cm, amb una alçada mitjana de 30 a 45 cm. La línia lateral és difícilment visible.

La pell rugosa està coberta de petites plaques en forma de pastilla, com escates, que són ben visibles. És gruixut, fet que endureix el cos i no li permet nedar amb molta flexibilitat.

El cap representa un màxim de 1/4 del cos. Porta uns ulls de mida reduïda. Una ranura longitudinal precedeix els ulls. La boca és terminal, estreta, petita, revestida de llavis grans i moblada amb dents fortes, 14 a la part superior, 8 a la part inferior, que li permeten trencar les closques dels mol·luscs o les closques dels crancs. Les escletxes de les cobertes branquials són petites.

El seu color varia de grisós a verdós amb dissenys blaus entre les plaques i reflexos morats a la part posterior. El conjunt és més o menys uniforme. El cos també pot estar marcat per tres bandes irregulars de color marró fosc. Les aletes senars estan clavades i embenades en blau.

Té una aleta dorsal amb tres espines, la més gran de les quals, robusta, està bloquejada en posició vertical per un tap que treballa amb el segon, l’alliberament del primer es produeix quan s’aplica pressió al segon com a sistema disparador. La segona aleta dorsal i anal està ben desenvolupada i l’utilitza per nedar. L’ aleta caudal és llarga, alta i es redueix a les parts superior i inferior en forma de mitja lluna. Les aletes pectorals són petites. Les aletes caudals i pectorals s’utilitzen per orientar-se a la natació.

El peix ballesta s’alimenta de mol·luscs (musclos) i crustacis (percebes, crancs, etc.) a les zones costaneres.

Pot canviar de color en el moment de la reproducció: el cap es torna blanc, les bandes fosques són més contrastades amb la resta del cos que s’aclareix. És una espècie ovípar. Els sexes estan separats. L’època de cria és de juny a agost. Durant aquesta fase, la femella fa un forat al fons sorrenc on diposita els ous i que ventila. Durant aquest temps, el mascle protegeix el niu fins que eclosiona nedant a prop del niu i atacant qualsevol intrús.

El peix ballesta viu sol, en parelles o en grups i té una activitat diürna. Sembla que la reunió es fa amb vista a la reproducció.

De tots els peixos ballesta, aquest és el que es troba més al nord. No té els atractius colors dels peixos ballesta tropicals. Els individus del nord de la seva àrea de distribució són grisos més aviat uniformes, mentre que els del sud presenten petites motes blaves i son més irisats.

Com que té pocs depredadors (tonyina, taurons) i no és fàcil de pescar en la pesca, prolifera i competeix per alimentar-se amb altres espècies. La seva població ha crescut significativament en 30 anys. Probablement això també és degut l’escalfament de les aigües.

Els bussos poden acostar-se al peix ballesta, però continua sent temorós (de les bombolles?). Sembla que és menys ferotge cap als apneistes. Però vés amb compte durant la temporada de reproducció, defensa el niu picant !! S’han arribat a viure episodis d’atacs a la Costa Brava.

El peix ballesta va aparèixer per primera vegada a la punta de Bretanya a finals dels anys seixanta, i cada captura va donar lloc a un article de premsa generalment delirant: “peixos tropicals perduts al corrent del Golf, verinosos, etc. que ja havia estat present a les nostres costes cap al 1900, havia desaparegut durant més de mig segle abans de tornar. El peix ballesta s’ha tornat a observar ocasionalment durant diversos anys. Segons les observacions de bussejadors bretons i normands, sembla afavorir els naufragis”.

ESPECIES SIMILARS

A França i a l’Atlàntic Oriental, el seu color, la seva forma general, així com el de la seva segona aleta dorsal, no permeten confondre’l amb un altre peix.

Possiblement es podria confondre amb l’antic peix ballesta Balistes Vetula, que viu al Carib, sud-oest de l’Atlàntic, Àfrica Central i Oriental, nord-oest del Pacífic i sud d’Àsia. Tot i això, destaca immediatament per la seva línia lateral completa i per l’absència de línies blaves irradiades a les galtes.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), TETRAODONTIFORMES (ORDRE), BASILISTIDAE (FAMÍLIA), BALISTES CAPRISCUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere