COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Mida petita, sovint de menys de 10 mm de diàmetre
- Solitària
- Forma circular
- 48 tentacles màxim
- Biòtop fotòfil poc profund
- Generalment groc ataronjat
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Balanophyllia regia (Gosse, 1853 )
Nom comú: Madrèpora daurada (CA), Coral duro solitario, coralito de charco (ES), Madrépore bouton d’or, corail solitaire orange (FR), Gold cup coral, golden star coral, scarlet and gold star coral (GB), (I), Königliche warzenkoralle (D)
Grup: Cnidaris- Hexacoralls
Tipus paisatge: Aquesta madrèpora és una espècie que generalment s’adhereix a substrats rocosos ben il·luminats, des de la superfície fins a 25 m de profunditat. També es pot trobar a les coves superficials.
Fondària: Fins a 25 m
Mides: 10 mm (Entre 15 i 20 mm)
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es troba a la costa atlàntica europea, des del Canal de la Mànega i Irlanda fins al Marroc i les Canàries, així com a la Mediterrània occidental.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Palafrugell, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Llançà i Portbou.
DESCRIPCIÓ
Balanophyllia regia és una madrèpora solitària de forma circular, amb una mida que pot arribar fins a 14 mm de diàmetre i 15 a 20 mm d’alçada, tot i que sovint no supera els 10 mm en ambdues dimensions. Els individus més grans poden tenir una forma lleugerament ovalada.
El pòlip cobreix completament l’esquelet, de manera que aquest no és visible. El color del pòlip pot variar molt, amb tonalitats que van des de verdós, groc, taronja més o menys brillant, fins a gairebé blanc. El disc oral és generalment més fosc que els tentacles, que són translúcids. Aquests tentacles, que poden arribar fins a un màxim de 48, estan disposats en anells de 6 i tenen petites berrugues que contenen cèl·lules urticants (cnidoblasts). A diferència de la majoria de les altres madrèpores, no tenen perilla terminal. La boca forma una escletxa clarament visible al centre del disc oral.
L’esquelet, també anomenat polipierita, és porós i fràgil. Al calze (la depressió central de la polipierita) es poden observar clarament 6 septes principals, lleugerament sortints. La columel·la (part calcària al centre de la polipierita) és estreta i allargada. La paret exterior de l’esquelet és nervada.
Balanophyllia regia s’alimenta de zooplàncton que captura amb els seus tentacles equipats amb cèl·lules urticants. Els tentacles estan oberts tant de dia com de nit.
La reproducció d’aquesta espècie és sexual, tot i que no se’n coneixen molts detalls. Les larves, de tipus planula, no són pelàgiques i només es dispersaran lleugerament pels corrents. Aquestes s’adhereixen al substrat després de 2 o 3 dies.
No s’han observat fenòmens de brotació o fisiparitat en aquesta espècie, el que suggereix que no hi ha reproducció asexual a Balanophyllia regia.
Aquesta madrèpora no alberga algues fotosintètiques (zooxantelles) als seus teixits. Tot i que és fotòfila, pot instal·lar-se en covas superficials on sovint es troba. També és comú que la base de B. regia estigui parcialment incrustada per algues calcàries.
De vegades, un percebe (crustaci cirriped) anomenat Adna anglica s’adhereix a l’esquelet i a la vora del disc oral de la madrèpora.
ESPECIES SIMILARS
Amb la seva petita mida, el seu color daurat i la seva preferència per les zones horitzontals il·luminades, Balanophyllia regia es distingeix fàcilment d’altres espècies, com ara:
– Leptopsammia pruvoti, el corall groc solitari, més gran, de color groc brillant uniforme, amb almenys 96 tentacles. i freqüentant zones fosques com coves i voladissos.
– Dendrophyllia cornigera, el corall groc de l’arbre, que forma colònies d’arbres i viu a profunditats superiors als 100 m.
– Balanophyllia europaea, el queixal, també és un corall solitari, però de forma ovalada, de fins a 4 cm de llargada, de color marronós. Els seus tentacles normalment es retrauen completament durant el dia a diferència de B. regia.
– altres corals solitaris, especialment a la nit quan els seus pòlips estan desplegats. Tanmateix, en aquests coralls l’esquelet és sempre visible per transparència i no tenen un biòtop fotòfil.
– anemones petites, però B. regia té un esquelet calcari a diferència de les anemones que en manquen.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), HEXACORALLIA (CLASSE), SCLERACTINIA (ORDRE), DENDROPHYLLIIDAE (FAMÍLIA), Balanophyllia regia (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Balanophyllia regia? Fixa’t en aquesta madrèpora solitària de forma circular, amb una mida petita, sovint de menys de 10 mm de diàmetre. El seu color sol ser groc ataronjat, però pot variar des de verdós fins a gairebé blanc. Aquesta espècie té fins a 48 tentacles, que estan organitzats en anells i són translúcids amb petites berrugues. El biòtop fotòfil on viu es troba a substrats rocosos ben il·luminats i pot arribar fins a una profunditat de 25 m. S’alimenta de zooplàncton i pot viure en covas superficials. La boca és visible al centre del disc oral.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
2 Retroenllaços