COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Mida petita, sovint de menys de 10 mm de diàmetre
- Solitària
- Forma circular
- 48 tentacles màxim
- Biòtop fotòfil poc profund
- Generalment groc ataronjat
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Balanophyllia regia (Gosse, 1853 )
Nom comú: Madrèpora daurada (CA), Coral duro solitario, coralito de charco (ES), Madrépore bouton d’or, corail solitaire orange (FR), Gold cup coral, golden star coral, scarlet and gold star coral (GB), (I), Königliche warzenkoralle (D)
Grup: Cnidaris- Hexacoralls
Tipus paisatge: Aquesta madrèpora és una espècie que generalment s’adhereix a substrats rocosos ben il·luminats, des de la superfície fins a 25 m de profunditat. També es pot trobar a les coves superficials.
Fondària: Fins a 25 m
Mides: 10 mm (Entre 15 i 20 mm)
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es troba a la costa atlàntica europea, des del Canal de la Mànega i Irlanda fins al Marroc i les Canàries, així com a la Mediterrània occidental.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Palafrugell, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Llançà i Portbou.
DESCRIPCIÓ
La Balanophyllia regia és una madrèpora solitària, de forma circular i mesura fins a 14 mm de diàmetre i de 15 a 20 mm d’alçada (però la majoria de vegades no supera els 10 mm de diàmetre i alçada ). Els individus més grans poden tenir una forma lleugerament ovalada.
El pòlip cobreix i emmascara completament l’esquelet que no és visible. El color d’aquest pòlip pot ser molt variable: verdós, groc, taronja més o menys brillant, o gairebé blanc. El disc oral és generalment més fosc que els tentacles que són translúcids. Aquests tentacles, amb un màxim de 48 , estan disposats en anells de 6 i tenen petites berrugues corresponents a concentracions de cèl·lules urticants (cnidoblasts). No tenen una perilla terminal a diferència de la majoria de les altres madrèpores de la regió. La boca forma una escletxa clarament visible al centre del disc oral.
L’esquelet (o polipierita) és molt porós i fràgil. Al calze (depressió central de la polipierita) estan ben marcats 6 septes principals, lleugerament sortints. Observem la presència d’una columel·la estreta i allargada (part calcària al centre de la polipierita). La paret exterior de l’esquelet és nervada.
La madrèpora s’alimenta de zooplàncton que captura amb els seus tentacles equipats amb cèl·lules urticants. Els tentacles estan oberts tant de dia com de nit.
La reproducció en aquesta espècie és sexual, però no se’n coneixen detalls. Les larves, de tipus planula, no són pelàgiques i només estan lleugerament disperses pels corrents. S’adhereixen al substrat després de 2 o 3 dies.
No s’han observat fenòmens de brotació o fisiparitat en aquesta espècie, la qual cosa tendeix a confirmar que no hi ha reproducció asexual a Balanophyllia regia.
Balanophyllia regia no alberga algues fotosintètiques (zooxantelles) als seus teixits. Aquesta madrèpora, encara que fotòfila, pot, per tant, instal·lar-se en coves superficials on de vegades es troba.
No és estrany que la base de B. regia estigui parcialment incrustada per algues calcàries.
Un percebe (crustaci cirriped: Adna anglica) de vegades s’adhereix a l’esquelet i a la vora del disc oral.
ESPECIES SIMILARS
Amb la seva petita mida, el seu color daurat i la seva preferència per les zones horitzontals il·luminades, Balanophyllia regia es distingeix fàcilment d’altres espècies, com ara:
– Leptopsammia pruvoti, el corall groc solitari, més gran, de color groc brillant uniforme, amb almenys 96 tentacles. i freqüentant zones fosques com coves i voladissos.
– Dendrophyllia cornigera, el corall groc de l’arbre, que forma colònies d’arbres i viu a profunditats superiors als 100 m.
– Balanophyllia europaea, el queixal, també és un corall solitari, però de forma ovalada, de fins a 4 cm de llargada, de color marronós. Els seus tentacles normalment es retrauen completament durant el dia a diferència de B. regia.
– altres corals solitaris, especialment a la nit quan els seus pòlips estan desplegats. Tanmateix, en aquests coralls l’esquelet és sempre visible per transparència i no tenen un biòtop fotòfil.
– anemones petites, però B. regia té un esquelet calcari a diferència de les anemones que en manquen.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), HEXACORALLIA (CLASSE), SCLERACTINIA (ORDRE), DENDROPHYLLIIDAE (FAMÍLIA), Balanophyllia regia (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/mapa-localitzacio-balanophyllia-regia.jpg)
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/Balanophyllia-regia-1024x768.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/Balanophyllia-regia1-1024x682.jpg)
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Balanophyllia regia? És una petita madrèpora amb forma de petit botó, sovint de menys de 1 cm, entre groc i groc ataronjat. Solitari, de forma circular i amb 48 tentacles com a màxim.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España