COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
A la platja de Sant Jordi d’Alfama, Cala Vidre i el voltant del castell, entre 1 i 3 metres de profunditat. També se l’ha vist per Badalona, Masnou, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Palamós, S’Alguer, Llafranc, Tamariu, l’Escala, Roses, Llançà i Colera.
DESCRIPCIÓ
El congre balear és serpentiforme, amb el cos allargat i cilíndric. La seva longitud pot arribar als 50 cm però mesura de mitjana entre 30 i 40 cm. No té escala.
Les aletes dorsal i anal, formades per raigs no segmentats, s’estenen pràcticament per tot el cos, de manera que la caudal està formada de fet per la seva unió. La dorsal comença per sobre de la base de les aletes pectorals. Aquests estan força desenvolupats. En canvi, els pèlvics estan absents.
Aquest peix és de color marró pàl·lid a ocre, amb moltes petites taques vermelloses. El ventre és de color més pàl·lid. Aletes dorsals i anal amb vora negra, les aletes pectorals són vermelloses. També hi ha reflexos brillants als flancs. Finalment, l’ull està marcat amb una taca taronja en forma de mitja lluna.
El seu cap té forma de con, marcat per uns ulls ovalats grans i tancats. La seva mandíbula superior sobresurt més enllà de la mandíbula inferior. Té petites dents còniques en diverses files. Són visibles quan la boca està tancada. Només la fossa nasal anterior és tubular, la fossa nasal posterior és un simple porus davant de l’ull. El musell és lleugerament prominent i el llavi superior està marcat amb un plec.
El congre balear és carnívor: s’alimenta de petits invertebrats bentònics.
Els sexes estan separats i la reproducció té lloc a l’estiu.
L’etapa larvària dura gairebé dos anys: la metamorfosi té lloc quan la larva arriba als 20 cm de llargada aproximadament.
En la classificació de Congrids, el congre balear es distingeix del congre comú (Conger conger) pels raigs de l’aleta dorsal i anal no segmentats i per la presència de diverses fileres de dents còniques que cobreixen tot l’interior de la mandíbula.
ESPECIES SIMILARS
Ophidion barbatum, la donzella d’aleta negra, té una forma similar. Tanmateix, és més baixa i més corpulenta. Té les pelvis posicionades com barbs. La columna vertebral comença darrere dels pectorals.
Gnathophis mystax, el congre de cua negra, és encara més rar i viu més profund. És totalment gris clar, amb el dors de l’aleta dorsal i l’aleta anal destacades en negre. El seu musell és punxegut. Podem veure les seves dents, fins i tot amb la boca tancada. La columna vertebral comença a l’alçada de la meitat dels pectorals.
Paraconger macrops, el congre tacat negre, té una taca negra a l’inici de l’aleta dorsal. Sembla que només està present a les illes de l’Atlàntic oriental.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), ANGUILIFORMES (ORDRE), CONGRIDAE (FAMÍLIA), ARIOSOMA BALEARICUM (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFIC
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar l’Ariosoma balearicum? Fixa’t en el cos allargat i cilíndric del peix, que és serpentiforme. La seva longitud mitjana oscil·la entre els 30 i 40 cm, amb una màxima de 50 cm. El color marró pàl·lid i les petites taques vermelles són característics, amb reflexos brillants als flancs. Les aletes dorsal i anal s’estenen gairebé per tot el cos, amb una vora negra. El cap en forma de con té ulls grans i ovalats, i la seva mandíbula superior sobresurt. A més, presenta petites dents còniques en diverses files. L’absència d’escates, les aletes pectorals vermelloses i una taca taronja en forma de mitja lluna a l’ull són altres detalls distintius. Aquest peix s’enterrat al substrat, deixant només el cap fora, sobretot durant el dia, i surt a caçar a la nit.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España
1 Retroping