Aplysia punctata | Llebre de mar tacada - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Cos suau, llarg i estret, verd, marró o vermell amb taques clares
De 5 a 20 cm de mida
Rinòfors en forma d’orella de llebre
Tentacles de boca arrissada
Parapodis amples fusionats darrere
Peu llarg i estret

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Aplysia punctata (Cuvier, 1803)
Nom comú: Llebre de mar tacada (CA), liebre de mar punteada, liebre de mar manchada (ES), pisse-vinaigre, aplusie mouchetée, lièvre de mer taché, aplysie ponctuée, lièvre de mer moucheté (FR), spotted sea hare, small rosy sea hare, dotted sea hare, common sea hare (GB), (I), Zeehaas (D), Kleingepunkteter seehase, getupfter, seehase, gepunkteter seehase, gemeiner seehase (G)
Grup: Mol.luscs – Gasteròpodes
Tipus paisatge: Aquest herbívor es troba als llits d’algues i herbes marines a poca profunditat, de vegades fins i tot a conques supralitorals (juvenils), a la vora de les roques i la sorra.
La llebre de mar tacada és una espècie que es desplaça sobre fons marins (espècies bentòniques) coberts per algues, zosteres o cymodocea i en zones portuàries. Generalment es mou arrossegant-se sobre el peu però de vegades es troba en aigües obertes nedant amb l’ajuda dels dos plecs dorsals del peu o dels parapodis.
Fondària: De 2 a 20 m
Mides: De 5 a 20 cm
Distribució geogràfica: Es troba al mar del Nord, al canal de la Mànega, a l’Atlàntic i al Mediterrani.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Tossa de mar, Palamós, Llafranc, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La llebre tacada forma part del fílum dels mol·luscs. És un gasteròpode que pertany a les bavoses marines perquè les brànquies es troben a la part posterior del cos ([opisto-] en grec significa: “darrera”). Té una closca interna lenticular molt prima d’uns 15 mm de diàmetre. Aquesta carcassa interna és fràgil i transparente.

És un de les grans bavoses marines, amb un màxim de 20 cm però generalment ens trobem amb animals d’entre 5 i 15 cm de llargada. El seu color és de vermellós a marró verdós amb taques blanques i alguns punts negres.

El cap porta un parell d’ulls a la base dels tentacles o rinòfors olfactius que recorden les orelles d’una llebre (d’aquí el seu nom). També té un parell de tentacles tàctils i gustatius a la part davantera del seu cap: els tentacles orals. A la part superior del cap, els rinòfors, de vegades enrotllats sobre ells mateixos, dominen els dos petits ulls rodons.

La llebre de mar tacada menja algues vermelles, verdes, marrons i cymodocea, que ratlla amb la seva ràdula còrnia que té moltes fileres de petites dents.
Sovint es troba a Ulva sp. enciam de mar o sobre Cladophora sp.

Són animals hermafrodites que s’agrupen per reproduir-se. Sovint es troben l’un al costat de l’altre en un característic aparellament anomenat “rosari“. Diversos individus que s’aparellen al mateix temps formen una llarga cadena. L’animal inferior fa, doncs, el paper de femella i l’animal superior el de mascle; individus intermedis que es comporten com a homes i dones.
Els ous formen cintes en forma d’espaguetis de color rosa ataronjat que són molt fàcilment reconeixibles. Les larves, anomenades veligers, són ciliades, nedant, planctònics i es metamorfogen al cap de sis setmanes per transformar-se gradualment en adults.
Els juvenils són vermellosos.

L’animal té pocs depredadors perquè tan bon punt un enemic intenta apropar-s’hi, la llebre emet un núvol de tinta porpra (aplisiaviolina).
D’altra banda, el cos de l’Aplysia conté una toxina procedent dels cianobacteris que ingereix que el protegeix dels atacs dels peixos.

Els crustacis ataquen l’aplysia, en particular la nècora Necora puber.

ESPECIES SIMILARS

Distingir les tres Aplysies més grans per la vista pot ser complicat i de vegades requereix un examen més aprofundit per discriminar A. punctata de les altres dues…

Aplysia depilans Gmelin, 1791: de color uniforme marró a verd oliva, de vegades tacat, aquesta espècie és generalment una mica més gran (30 cm) que A. punctata. Els grans parapodis són continus a la part posterior (com si fos un sol parapodis). L’extrem del peu és curt.

Aplysia fasciata ( Poiret, 1789): espècie de color negre a marró, de vegades llisa, de vegades amb taques clares, la majoria de vegades mostra un marge taronja a rosa a la vora del mantell, tentacles labials i rinòfors. És l’Aplysia més gran (40 cm màxim) i pot arribar als 2 kg. Els amples parapodis no estan units a la part posterior. El peu està apuntat a la seva part posterior.

La nana Aplysia parvula Guilding in Morch, 1863 només es pot confondre amb joves d’ A. punctata. Efectivament, podent-se trobar a tots els mars, tropicals i temperats (inclòs a les costes franceses), es considera la més petita de les Aplysias, probablement no superant els 4 cm.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), APLYSIIDA (ORDRE), APLYSIIDAE (FAMÍLIA), APLYSIA PUNCTATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia extreta del perfil de Raúl Ortells Fabra a Flickr

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Aplysia punctata? Fixa’t en el cos suau, llarg i estret, que pot ser verd, marró o vermell, amb taques clares repartides pel cos. Aquesta espècie pot mesurar entre 5 i 20 cm i destaca pels seus rinòfors en forma d’orella de llebre i els tentacles de boca arrissada. A la part posterior del cos, els parapodis són amplis i fusionats. També és important fixar-se en el peu llarg i estret que utilitza per desplaçar-se lentament. Aquesta espècie es troba sovint sobre fons marins coberts per algues i herbes marines.