COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos suau i allargat – Té un cos tou, flexible, de forma cilíndrica o lleugerament aplanada.
- Coloració variada – Generalment marró, verdós o gris, sovint amb taques blanques o més clares.
- Mida considerable – Pot arribar fins a 40 cm de longitud, força gran per a un mol·lusc nudibranqui.
- Paràpodes laterals – Té “ales” laterals que s’obren com membranes i ajuden a la natació lenta.
- Rínofors prominents – Té dues prolongacions al cap semblants a antenes que serveixen per olorar l’aigua.
- Respiració visible – Sovint es veu la pleura dorsal ondulant, on es troba la brànquia externa en forma de ploma.
- Moviment lent – Es desplaça molt lentament sobre roques o algues, gairebé flotant quan nedant.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Aplysia fasciata (Poiret, 1789)
Nom comú: Llebre de mar negre (CA), liebre de mar negra (ES), lièvre de mer noir (FR), black sea hare (GB), lepre di mare nera (I), schwarzer Seehase (D)
Grup: Bavoses marines
Tipus paisatge: L’Aplysia fasciata habita principalment en fons rocosos i zones amb abundància d’algues, especialment en ambients litorals on aquestes poden créixer amb facilitat. És freqüent trobar-la en esculls rocosos, blocs, praderies d’algues i zones amb substrat mixt, on pot desplaçar-se lentament mentre s’alimenta. Sol preferir àrees tranquil·les amb bona disponibilitat de vegetació marina, ja que les algues constitueixen la base de la seva dieta i també li ofereixen refugi. El seu biòtop està, per tant, estretament relacionat amb comunitats d’algues bentòniques i estructures rocoses que li proporcionen aliment i protecció.
Fondària: Entre els 1 i els 30 metres de profunditat.
Mides: Entre els 20 als 40 cm.
Distribució geogràfica: L’Aplysia fasciata es distribueix àmpliament pel mar Mediterrani, on és una de les llebres de mar més grans i fàcils d’observar. També es troba a l’oceà Atlàntic oriental, des de les costes de la Península Ibèrica i Portugal fins a zones més meridionals de l’Àfrica nord-occidental, i és present igualment a arxipèlags macaronèsics com les Canàries, Madeira i les Açores. Aquesta espècie habita principalment en aigües temperades i càlides, associada a zones costaneres on hi ha abundància d’algues.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
St. Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, l’Almadrava, Salou, Barcelona, Mataró, St. Andreu de Llavaneres, Tossa de Mar, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, Illes Medes, l’Estartit, l’Escala, Roses, Cadaqués, Portlligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.
DESCRIPCIÓ
L’Aplysia fasciata és una bavosa marina de cos gran, tou i allargat, amb forma cilíndrica i flexible. Presenta una coloració generalment fosca, que pot anar del marró fosc al negre amb tonalitats violàcies o verdoses, de vegades amb taques més clares. A banda i banda del cos té paràpodes amples, uns plecs laterals semblants a ales que pot obrir i utilitzar per nedar lentament. Al cap destaquen els rinòfors, dues prolongacions tubulars que actuen com a òrgans sensorials per detectar substàncies a l’aigua, i els tentacles orals situats a la part anterior. Sota els paràpodes s’amaga una petita closca interna reduïda, característica de les llebres de mar. És una de les espècies més grans del seu grup i pot arribar fins als 40 cm de longitud.
Hàbitat
Habita principalment en fons rocosos, esculls i zones amb abundància d’algues, així com en substrats mixtos on la vegetació marina és abundant. Aquestes zones li ofereixen tant aliment com refugi, i li permeten desplaçar-se lentament mentre s’alimenta entre les algues.
Alimentació
És herbívora i s’alimenta principalment de diverses espècies d’algues, que raspa del substrat amb la seva ràdula mentre es mou pel fons marí.
Reproducció
Com moltes llebres de mar, és hermafrodita, és a dir, cada individu té òrgans reproductors masculins i femenins. Tot i això, necessita aparellar-se amb un altre individu per intercanviar esperma. Després de la fecundació diposita cordons llargs d’ous gelatinosos sobre el substrat o entre les algues, d’on posteriorment emergeixen les larves que continuaran el cicle vital.
ESPECIES SIMILARS
Al Mediterrani hi ha algunes llebres de mar (Aplysiidae) que es poden confondre amb Aplysia fasciata, sobretot quan no s’observen bé els detalls del cos o el color.
Aplysia depilans: És probablement l’espècie que més sovint es pot confondre amb Aplysia fasciata. Té un cos gran i robust, però acostuma a presentar coloracions més clares, entre marró, verdós o groguenc, sovint amb taques o patrons irregulars. Els paràpodes també són grans, però l’aspecte general és menys fosc i menys uniforme que en A. fasciata.
Aplysia punctata: És una llebre de mar més petita i amb coloració variable, habitualment marró o verdosa amb petits punts o taques. El cos és més delicat i menys robust, i rarament arriba a les dimensions de A. fasciata. A més, el seu aspecte general és més clar i menys compacte.
Aplysia parvula: És una espècie molt més petita, amb coloracions marronoses o verdoses amb taques, que pot recordar una llebre de mar jove. No obstant això, la seva mida reduïda i el cos més prim la diferencien fàcilment dels exemplars adults de A. fasciata.
Consell per identificar correctament: L’Aplysia fasciata sol distingir-se pel color molt fosc (sovint negre o violaci), el cos gran i robust i els paràpodes amples, que li donen un aspecte compacte i característic entre les llebres de mar del Mediterrani.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), aplysiida (ORDRE), aplysiidae (FAMÍLIA), aplysia fasciata (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES


PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Aplysia fasciata? Fixa’t en el seu cos gran, tou i allargat, que pot arribar aproximadament fins als 40 cm de longitud. Té una coloració generalment fosca, que va del marró fosc al negre violaci, sovint amb vores més clares o blavoses als plecs del cos. Presenta dos parells de tentacles: els rinòfors, situats al cap i en forma d’orella o tub, que utilitza per detectar substàncies a l’aigua, i els tentacles orals, més curts, prop de la boca. A la part dorsal té uns plecs laterals anomenats parapodis, que semblen petites ales i que pot obrir o tancar. Aquests parapodis cobreixen parcialment una petita closca interna molt reduïda, característica de les llebres de mar. En conjunt, el seu aspecte robust, fosc i amb aquests plecs laterals evidents la fa relativament fàcil de reconèixer.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España