Aplidium conicum | Ascidia colonial

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Forma massiva i arrodonida (forma de con)
• No pedunculada
• Superfície llisa, ferma i cartilaginosa
• Zoides en sistemes meandriformes deprimits
• Mida mitjana: 15 cm

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Aplidium conicum (Olivi, 1792)
Nom comú: Ascidia colonial (CA), Ascidia cónica (ES), Aplidium conique, synascidie conique (FR), Colonial ascidian, colonial sea-squiet (GB), Tunicato conico (I), Kegel-Seescheide (D)
Grup: Cordats – Tunicats
Tipus paisatge: Fons sorrencs o conquisants, prop o a la base de la posidònia o sobre roques properes a la sorra. Aplidium conicum és una espècie d’aigües temperades, freqüenta zones ben il·luminades a lleugerament ombrejades amb hidrodinàmica moderada.
Fondària: De 5 a 50 m de profunditat
Mides: 15 cm
Distribució geogràfica: Present a la Mediterrània occidental i a l’Adriàtic, Aplidium conicum només és realment comú al nord de l’Adriàtic en fons sorrencs o conquisants.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Mataró, Palamós, Illes Medes, Llançà i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Aplidium conicum és una ascidia amb colònies massives arrodonides o en forma de con ( de 100 a 200 mm fins a 300 mm) que s’assembla molt a Pseudodistoma cyrnusense (fins a 50 mm), i es distingeix per l’absència de peduncle i puntuació vermella.
La superfície és llisa, ferma, cartilaginosa. De vegades, els pigments groc/taronja brillants solen acolorir la colònia ocre o taronja brillant, però les colònies blanques no són estranyes. La túnica comuna és translúcida i sense inclusions calcàries.
Els orificis d’inhalació formen dissenys tancats i deprimits clarament serpentejants al centre dels quals hi ha l’orifici d’exhalació comú. Aquest últim és clarament visible, així com els sifons inhaladors més petits alineats al voltant de la perifèria de les depressions serpentejants que estan separades entre si per zones llises i sortints.

Descripció microscòpica: El sifó oral té 6 lòbuls punxeguts, sovint pigmentats de color negre. L’orifici cloacal té una llengua llarga i no dividida. El sac branquial té de 18 a 20 files de diéreses i l’estómac està ratllat. Els zooides* són allargats i poden mesurar 2 cm de llarg.

Aquests animals són filtradors micròfags. Les ascidies creen un corrent d’aigua (que entra pels petits orificis d’inhalació de l’individu), gràcies al moviment dels cilis de la faringe, per agafar partícules en suspensió (organismes que mengen suspensió). Aquest corrent també s’utilitza per a l’intercanvi de gasos. Les partícules digerides surten pel sifó d’exhalació.

La reproducció de les ascidies colonials presenta una alternança de cicles sexuals i asexuals. Són hermafrodites, la fecundació és interna i el desenvolupament indirecte.
– Reproducció sexual: les gònades es troben al postabdomen on es produeix la fecundació. El desenvolupament embrionari comença després de la formació dels ous on hi ha una diferenciació dels òrgans interns, la corda i la cua per formar una larva nedadora semblant a un capgròs. Aquests capgrossos són alliberats al medi ambient pel sifó auricular dels zooides. La vida pelàgica és molt curta i les larves s’adhereixen al substrat mitjançant papil·les adhesives. A partir d’aquí comença la metamorfosi que donarà lloc a un individu adult.
Per a Aplidium conicum , les larves s’observen a l’abril/maig.
– Reproducció asexual : formació de la colònia per brotació de l’individu tija.

El cranc Dromia personata es pot trobar amb una bella colònia d’ Aplidium conicum enganxada a l’esquena en lloc d’una esponja.

ESPECIES SIMILARS

Les diferents espècies d’ascidies no es poden determinar amb certesa a partir de fotos, per molt bones que siguin. Els elements d’anatomia interna són absolutament necessaris, fins i tot a nivell de gènere. Si un bussejador informat, en una localitat limitada, pot agrupar exemplars en una espècie determinada, això ja no és vàlid per a un altre individu i una altra regió. D’aquí les innombrables confusions a la literatura i als llocs WEB.

Pseudodistoma cyrnusense : colònia més petita, semblant, però pedunculada i sense patrons de meandres a la seva superfície. Color gris groguenc a ataronjat amb una túnica comuna relativament transparent i clara. Zoids vermells o groguencs. Sifons inhaladors de 6 lòbuls. Aquesta espècie és relativament comuna a tot el Mediterrani. Té 3 punts vermells clarament visibles al voltant de cada sifó inhalador.

Aplidium (Sidnyum) elegans : colònies de mida més petita (2 a 6 cm) formen masses sense lòbuls marcats (coixinet petit). El color és brillant, predominantment rosat. La implantació dels zooides forma meandres a la superfície de la colònia. Els orificis d’inhalació estan rematats amb una corona blanca i vorejats per 8 pestanyes blanques.

Aplidium nordmanni : les colònies formen masses gruixudes, lobulades, de bona mida (de 5 a 10 cm d’alçada i de 20 a 30 cm de diàmetre). Hi ha dos tipus de colors diferents, un blanc translúcid i l’altre taronja-rosa que es troben més habitualment en busseig. Els zooides es distribueixen irregularment al voltant de sifons cloacals ben visibles que s’obren cap a la part superior de la colònia. Els orificis d’inhalació estan rematats per una petita corona (freqüentment blanca) vorejada per 6 pestanyes transparents.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), chordata(PHYLUM), ascidiacea(CLASSE), aplousobranchia (ORDRE), polyclinidae (fAMÍLIA), Aplidium conicum (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere