COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
L’hem vist al Parc del SES de varis colors (blanc/fluor, taronja i negre). També se l’ha vist per Mataró, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses i Cadaqués.
DESCRIPCIÓ
L’Antedon mediterranea, també coneguda com a estrella de plomes, té un cos format per un petit con central en forma de copa, de 6 a 7 mm de diàmetre (anomenat calze). Al voltant de la boca i de l’anus, tots dos situats cap a la part superior del calze, es desenvolupen dotze braços fràgils i estriats, formats per una vintena de parts esquelètiques comparables a “vèrtebres”. L’aspecte plomós d’aquests braços es deu a la presència de 60 parells de petites ramificacions laterals, anomenades pínnules.
Del disc central també surten una sèrie d’apèndixs segmentats i articulats (els cirris, com a màxim 40). El nombre de segments per cirrus a Antedon mediterranea és sempre inferior a 30 (la majoria de vegades entre 20 i 23).
A les clavellines, la part del cos dirigida cap al substrat correspon a la cara dorsal (o cara aboral) de l’animal, mentre que la cara on surten els braços plomosos correspon a la cara ventral (o cara oral). A la cara oral, l’anus és excèntric i es troba a la part superior d’un con pedunculat. El diàmetre total de l’animal pot arribar a 15 cm, amb un màxim de 20-25 cm. El color varia des del porpra fosc fins al vermell, marró, taronja, groc i blanc, i sovint és uniforme, tot i que a vegades presenta ratlles blanques.
En la seva joventut, l’Antedon és fix, subjectat pels seus cirris, però a l’estat adult és lliure i pot moure’s arrossegant-se sobre aquests mateixos cirris o utilitzant els seus braços equipats amb petites ventoses anomenades pedicel·lària. També pot moure’s nedant (en cas d’una fuita, per exemple), movent els braços cap amunt o cap avall.
Aquest animal és consumidor omnívor micròfag, és a dir, captura petites preses en suspensió com microorganismes planctònics i partícules orgàniques d’origen animal i vegetal per filtració. Els canalons ciliats al llarg de cada braç transporten les preses fins a la boca situada al centre de la cara oral. Les estrelles de plomes es mantenen en el corrent i són majoritàriament actives a la nit.
L’Antedon mediterranea és un animal gonocòric (individus mascles i femelles), però no hi ha cap diferenciació externa visible entre els dos sexes. La fecundació és externa (alliberament de gàmetes masculins a l’aigua), i els ous es mantenen a la base de les pinnes fins a l’eclosió, per part de les femelles. Les larves són pelàgiques durant unes hores a uns quants dies (arrossegades pels corrents d’aigua), i després s’instal·len inicialment sobre el substrat per un peduncle en l’etapa “pentacrina” (on l’animal mesura uns pocs mil·límetres). Després d’aquesta etapa, l’animal passa a una vida lliure on perd aquest peduncle.
En el seu estat fix, les estrelles de plomes tenen una aparença similar a lliris marins, una característica evolutiva ancestral. La reproducció té lloc principalment a la primavera i a l’estiu.
Els antedons coexisteixen amb molts paràsits. Els crustacis petits (com copèpodes i isòpodes) viuen als braços de les estrelles de plomes, sovint presentant un color idèntic al de l’animal, la qual cosa els fa difícils de veure pel bussejador (gràcies al camuflatge). A més, els cucs del gènere Myzostoma sp. es troben al calze, al voltant de la boca. A vegades, una gamba (Hippolyte prideauxiana) viu també a l’estrella de plomes, adoptant el mateix color que aquesta.
Com tots els equinoderms, l’Antedon mediterranea té una simetria radial d’ordre 5, però cada un dels 5 braços que sorgeixen del disc central es divideix immediatament en dos braços idèntics, de manera que hi ha 10 braços visibles.
La respiració es fa directament a través de la pell (anomenada respiració podal). Els braços, fràgils i sovint trencats, tenen la capacitat de regenerar-se ràpidament. A diferència d’altres equinoderms, la placa madrepòrica està absent, i hi ha molts porus que contenen aigua a la superfície bucal.
ESPECIES SIMILARS
De les 600 espècies de crinoides que es coneixen al món, només 4 espècies, molt semblants, són presents a la Mediterrània. Els 2 següents no es trobaran a les costes mediterrànies franceses, només A. mediterranea la poden trobar submarinistes en aquestes costes.
Antedon bífida (Pennant), de color marró vermellós amb o sense ratlles blanques, és molt semblant, però només es troba a l’Atlàntic Nord, des de Portugal fins al mar del Nord, des dels primers metres fins a 200 m de profunditat i només al sud. Mediterrani occidental (Algèria, nord de Tunísia i sud de Sicília i Sardenya). El seu diàmetre és una mica més petit, uns 10 cm. La seva estructura general és més compacta, més arbustiva, els seus braços i pinces són més curts. Antedon bífida té menys de 20 cirris (normalment 15-18) cadascun amb 12-16 segments, i quan neda, els seus cirs es col·loquen cap amunt, entre els braços.
Leptometra phalangium (Müller), viu només a més de 60 m, fins a 1300 m (essencialment de 200 a 600 m). Cirri amb 37-38 segments. De color verd, els seus braços són més prims i les aletes menys. Mediterrani occidental.
Els crinoides de conjunt (lliris marins) no es troben a la Mediterrània.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), echinodermata (PHYLUM), crinoidea (CLASSE), comatulida(ORDRE), antedonidae (FAMÍLIA), antedon mediterranea (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Antedon Mediterranea? Fixa’t en les característiques de la forma i els braços per identificar l’Antedon mediterranea. Aquest crinoide té 10 braços fràgils, amb un aspecte plomós, ja que estan coberts de petites ramificacions laterals anomenades pínnules. El seu cos central és petit i té una forma de con, amb un diàmetre de 6 a 7 mm. Penjat al fons pels cirris, que poden arribar fins a 40 cirris com a màxim, aquest animal viu en praderies de posidònia i fons rocosos entre 10 i 80 m de profunditat. Els braços es disposen al voltant del calze central, i l’anus es troba a la part superior d’aquest con. El color de l’animal pot variar des de vermell, taronja, groc, blanc fins al porpra fosc, i sovint presenta ratlles blanques.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España