Espècies Marines del Mediterrani

Antedon mediterranea | Clavellina

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

  • 10 braços fràgils amb aspecte plomós
  • Petit cos central en forma de con
  • Penjat al fons pels cirris
  • 40 cirris com a màxim

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Antedon Mediterranea, Lamarck (1816)
Nom comú: Clavellina, Comàtula (CA), Clavelina, Antedon, Comátula mediterránea (ES), Comatule de méditerranée, Antedon, Plume de mer (FR), Feather star (GB), Giglio di mare mediterraneo (IT)
Grup: Estrelles de mar
Tipus paisatge: Immersió en praderia. es troba de 10 a 80 m al prat de posidònia, però també en fons rocosos coberts d’algues, en coral·ligens i en fons sorrencs. És un animal bentònic (viu al fons), sedentari (realitza moviments de poca amplitud). Lliure (no fixa), gregària (viu en grup sense ser social), es troba en petits grups més o menys densos.
Les clavellines temen la llum, viuen més aviat amagats a l’ombra durant el dia, i en promontoris exposats al corrent de nit. Antedon mediterranea sovint s’uneix a altres animals com gorgònies, briozous (en epifauna) o sobre algues o posidònia (en epífit).
Fondària: Entre 10 i 40 m
Mides:  Fins a 20 cm de diàmetre
Distribució geogràfica: Espècie relativament abundant a tot el Mediterrani, però poques en alguns llocs.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’hem vist al Parc del SES de varis colors (blanc/fluor, taronja i negre). També se l’ha vist per Mataró, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses i Cadaqués.

DESCRIPCIÓ

El cos està format per un petit con central en forma de copa de 6 a 7 mm de diàmetre (el calze ).
Al voltant de la boca i de l’anus, tots dos situats cap a la part superior del calze, s’inicien una dotzena de braços fràgils i estriats, formats per una vintena de parts esquelètiques comparables a “vèrtebres”. L’aspecte plomós d’aquests braços es deu a la presència en aquests articles de 60 parells de petites ramificacions laterals (les pínnules).
Del disc central també surten, però cap avall, una sèrie d’apèndixs segmentats i articulats (els cirris com a màxim 40). El nombre de segments per cirrus, a Antedon mediterranea, sempre és inferior a 30 (la majoria de vegades de 20 a 23).
En les clavellines, la part del cos dirigida cap al substrat correspon a la cara dorsal (o cara aboral) de l’animal i la cara d’on surten els braços plomosos correspon a la cara ventral (o cara oral) d’aquest equinoderm. Situat en aquesta cara oral, l’anus és excèntric i situat a la part superior d’un con pedunculat. El diàmetre total és de mitjana de 15 cm, fins a un màxim de 20-25 cm.
El color varia des del porpra fosc fins al vermell, marró, taronja, groc i blanc. Molt sovint és uniforme, però de vegades la lliurea és de dos tons (ratlles blanques).
Fixat en la seva joventut, l’individu és lliure en l’estat adult. La clavellina el més sovint és fix, subjectada pels seus cirris, però es pot moure arrossegant-se sobre aquests mateixos cirris o fent servir els seus braços equipats amb petites ventoses anomenades pedicel·lària. També es pot moure (en el cas d’una fuita per exemple) nedant, cap amunt o cap avall, movent els braços.

Animal consumidor omnívor micròfag que captura per filtració amb els seus braços (llargs, ramificats, pinnats i mòbils) petites preses en suspensió (microorganismes planctònics i partícules orgàniques d’origen animal i vegetal): s’anomena alimentador en suspensió. Els canalons ciliats al llarg de cada braç porten les captures a la boca situada al centre de la cara oral, ella mateixa orientada lluny del substrat. Les estrelles de plomes es mantenen en el corrent i són majoritàriament actives a la nit.

L’ Antedon mediterranea és un animal gonocòric (individus mascles i individus femenins) però no hi ha cap diferenciació externa visible entre els dos sexes. La fecundació és externa (alliberament de gàmetes masculins a l’aigua). Els ous es mantenen a la base de les pinnes, fins a l’eclosió, pels individus femelles. Les larves són pelàgiques durant unes hores a uns quants dies (arrossegats a l’aigua oberta pels corrents) i després s’instal·len inicialment (uns mesos) sobre el substrat per un peduncle (etapa “pentacrina” on l’animal mesura un pocs mm), abans del pas a una vida lliure on les estrelles de plomes perdran aquest peduncle. En l’etapa fixa, les estrelles de plomes semblen lliris marins, aquest és un personatge evolutivament ancestral. La reproducció té lloc a la primavera i l’estiu.

En els antedons coexisteixen molts paràsits. Els crustacis molt petits (copèpodes, isòpodes) viuen als braços de les estrelles de plomes, sovint presenten un color idèntic al del seu hoste, cosa que els fa difícils de veure pel bussejador (camuflatge). Els cucs ( Myzostoma sp .) també es troben al calze, al voltant de la boca.
Una gamba, Hippolyte prideauxiana, de vegades viu a l’estrella de plomes, mostrant-ne el color exacte.

Com tots els equinoderms, l’antedon mediterranea té una simetria radial d’ordre 5, però cadascun dels 5 braços que sorgeixen del disc central es divideixen immediatament en dos braços idèntics, de manera que tenim 10 braços visibles.
La respiració es fa directament a través de la pell (respiració podal).
Els braços fràgils, i per tant sovint trencats, tenen el poder de regenerar-se ràpidament.
A diferència d’altres equinoderms, la placa madrepòrica està absent i hi ha molts porus que contenen aigua a la superfície bucal.

ESPECIES SIMILARS

De les 600 espècies de crinoides que es coneixen al món, només 4 espècies, molt semblants, són presents a la Mediterrània. Els 2 següents no es trobaran a les costes mediterrànies franceses, només A. mediterranea la poden trobar submarinistes en aquestes costes.

Antedon bífida (Pennant), de color marró vermellós amb o sense ratlles blanques, és molt semblant, però només es troba a l’Atlàntic Nord, des de Portugal fins al mar del Nord, des dels primers metres fins a 200 m de profunditat i només al sud. Mediterrani occidental (Algèria, nord de Tunísia i sud de Sicília i Sardenya). El seu diàmetre és una mica més petit, uns 10 cm. La seva estructura general és més compacta, més arbustiva, els seus braços i pinces són més curts. Antedon bífida té menys de 20 cirris (normalment 15-18) cadascun amb 12-16 segments, i quan neda, els seus cirs es col·loquen cap amunt, entre els braços.
Leptometra phalangium (Müller), viu només a més de 60 m, fins a 1300 m (essencialment de 200 a 600 m). Cirri amb 37-38 segments. De color verd, els seus braços són més prims i les aletes menys. Mediterrani occidental.
Els crinoides de conjunt (lliris marins) no es troben a la Mediterrània.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), echinodermata (PHYLUM), crinoidea (CLASSE), comatulida(ORDRE), antedonidae (FAMÍLIA), antedon mediterranea (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Mapa extret de GBIF

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Antedon mediterranea agrupades
Dragonera 2022
Dragonera 2023
Fotografia extreta del perfil lisa.faresi a Flickr
Fotografia extreta del perfil Enrico Dutti a Flickr
Fotografia extreta del perfil de Oceana Europe a Flickr
Antedon Mediterranea es propulsa amb les potes per fugir del perill. Fotografia extreta del perfil Mauro Moroni a Flickr
Les Antedon mediterranea viuen apinyades però no es relacionen. Fotografia extreta de Daniele Giomarelli a Flickr

POSEM EL NOSTRE GRANET D’ARENA A…. I TU TAMBÉ POTS

Tornar enrere

Següent Publicar

Anterior Publicar

Deixar una resposta

© 2024 Espècies Marines del Mediterrani

Autor AFF