Anemonia Viridis | Fideus de Mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos marró vermellós o verdós
• Tentacles de color verd clar amb una extremitat que pot ser violeta
• Tentacles no retràctils, llargs i força prims
• Cos d’uns 5 cm d’alçada per un diàmetre d’uns deu centímetres
• Els tentacles s’adhereixen tan fortament a la pell que es trenquen quan es toquen
• Sovint clonal; individus solitaris més grans

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Anemonia Viridis (Forskal, 1775) 
Nom comú: Anèmona, Fideus de mar (CA), Ortiga de Mar, Anémoa común (ES), Anémone de mer verte (FR) , Wasroos, Draadroos (D), Snakelocks anemone (GR), Morosa, Capelli di Venere (IT)
Grup: Anèmones- Hexacoralls
Tipus paisatge: Immersió poc fonda.
Fondària: Fins a uns 20 metres
Mides:  Fins a 7 centímetres de diàmetre de base, columna de 10 cm d’alçada i tentacles de fins a 20 cm de longitut.
Distribució geogràfica: Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdes i escletxes de fons rocosos d’aigües superficials temperades o càlides, generalment, ben il·luminades, ja que és relativament resistent als canvis de temperatura i salinitat.

Es tracta d’una espècie molt comuna a tota la Mediterrània i Atlàntic sud d’Europa i no habita en aigües de més de 20 metres de profunditat.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la Costa Catalana. Ampolla, Ametlla de Mar, Salou, Tarragona, Barcelona, Badalona, Mataró, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Llafranc, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Els Fideus de mar, de la família Actiniidae, presenta una columna de fins a 10 centímetres d’alçada, una base d’aproximadament 7 cm de diàmetre, la qual és poc adhesiva i suctora, i té fins a 200 tentacles, disposats en 6 corones al voltant de l’obertura bucal, de fins a 20 cm de longitud. Mentre que el cos, cilíndric, pot ser blanc, groguenc, verd o rogenc, els tentacles, poc retràctils i molt fràgils, poden mostrar diferències de tonalitat depenent de la profunditat a la que habita l’anemone, la qual cosa està directament relacionada amb l’absència/presència d’algues simbionts en el seu interior: en aigües profundes adquireix coloracions grisenques, mentre que en aigües superficials presenta tonalitats de verd brillant a causa de les zooxantel·les endosimbionts. A més, les puntes dels tentacles solen mostrar una coloració violeta o rosada.

En totes les varietats no blanquejades és possible observar sota llum UV fluorescència vermella emesa per la clorofil·la de dinoflagel·lats simbionts del gènere Symbiodinium.

Entre els tentacles poden trobar-se organismes d’altres espècies, els quals estableixen associacions més o menys estretes amb l’anemone: des d’aranyes de mar com Maja crispata, fins a decàpodes com Periclimenes, crancs com Scyllarus arctus o Inachus phalangium, o peixos com Gobius bucchichii o Chromis chromis.

Manté una relació de simbiosi amb zooxantel·les ubicades en el seu tub digestiu, les quals, gràcies a l’energia procedent de la llum solar, li subministren a l’anemone hidrats de carboni, lípids i proteïnes, mentre que l’anemone proveeix a les algues d’aliments metabolitzats com CO₂, compostos de nitrogen reduïts, etc.

S’alimenta de petits peixos, crustacis i mol·luscs. Un número d’animals com el Gobio Bucchichi (Gobius bucchichii), l’aranya cranc (Inachus phalangium) i el llagostí (Mediterrània Leptomysis) són comensals de l’anemone i són immunes contra el verí d’aquesta. Les anemones preferentment consumeixen cargols i bavoses que a altres anemones no els agrada. També s’alimenten de petits peixos i gambetes. Amb l’ajuda dels tentacles pot capturar també petits invertebrats com copèpodes i amfípodes, fins a musclos.

La presa és capturada i paralitzada per mitjà dels tentacles amb cèl·lules urticants i transportada a la boca amb els cilis. Els residus no digerits són regurgitats i surten per la boca. També poden reabsorbir la descomposició dels productes de bactèries que viuen a la seva cavitat digestiva.

Fora de les Illes Britàniques, les anemones es reprodueixen de Juny a Agost. Els sexes estan separats. L’esperma i els òvuls s’alliberen a l’aigua on succeeix la fertilització. Els ous tenen zooxantel·les.

Amb més freqüència passa la reproducció asexual per fissió longitudinal. Els dos nous exemplars són asimètrics per un temps en quant a les seves boques i els seus anells de tentacles. Tot el procés de fissió passa en només 5 minuts a 2 hores.

ESPECIES SIMILARS

El seu aspecte pot assemblar-se al de les anemones Cribrinopsis crassa o Condylactis aurantiaca. Encara que la primera és també verda, aquesta presenta tentacles més gruixuts i curts, mentre que la segona mostra una coloració més groguenca i una forma que recorda al sol, a més d’habitar majoritàriament a majors profunditats i al bell mig de la sorra.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), ANTHOZOA (CLASSE), ACTINIARIA (ORDRE), ACTINIIDAE (FAMÍLIA), ANEMONIA VIRIDIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere