COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Durant el dia està completament tancada amb forma de boletes i de nit floreix en una espectacular anèmona de 40cm d’alçada sense comptar els tentacles.
- Corona de tentacles translúcids equipats amb grans cèl.lules urticants
- Les juvenils les podeu trobar entre la posidònia, els exemplars adults a substrats durs i exposats.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Alicia mirabilis (Johnsons, 1861)
Nom comú: Anèmona d’ous, Baiada (CA), Alicia (ES), Alicia, Anémone alicie, anémone d’herbier (FR), Wonder anemone, Berried anemone, Barried anemone (GB), Attinia alice (I), Wunder anemone, Beerenanemone (D)
Grup: Cnidaris-Hexacoralls
Tipus paisatge: Aquesta anemona es troba amb mida adulta principalment en substrats durs, roques, fons coral.lígens. Sempre en llocs exposats. I no és extrany trobar-se amb individus més joves als llits de coral.lígens i herbes marines, especialment a les fulles de la posidònia.
Fondària: Entre 1 m i 40 m de profunditat
Mides: Oberta fins a 40 cm d’alçada sense els tentacles.
Distribució geogràfica: De distribució circumtropical Mediterrani, Mar Roig, costes atlàntiques d’Àfrica Occidental, Canàries i Açores, Carib, …
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Illes Medes, Sant Feliu de Guixols a les dos puntes del port, a Palamós en diferents punts.
DESCRIPCIÓ
Aquesta anemona té principalment activitat nocturna.
De fet, quan s’arrossega durant el dia, té un aspecte contret en una bola o cúpula marró coberta de protuberàncies blanques, grogues o fins i tot marrons.
De dia, l’Alicia mirabilis s’assembla a una pila de baies, per això rep també el nom d’anemona baiada. Es desplega de nit i apareix en forma de cilindre translúcid blanquinós, portant les mateixes protuberàncies i al final del qual molts filaments molt urticants oscil·len amb els corrents.
És un animal carnívor passiu que desplega els seus tentacles equipats amb cèl·lules urticants, els cnidoblasts, capaços de llançar un filament buit connectat a una glàndula verinosa, que colpejarà la presa com un arpó i romandrà ancorat allà per uns ganxos situats a la seva base.
Amb el verí ja inoculat, l’anemona anirà portant la presa cap a la boca amb els tentacles i digerida dins de la cavitat gàstrica, dividida per particions. Cada cubilce, entre els envans, correspon a un tentacle.
Les estructures no assimilables (ossos, fragments de petxines, etc.) les rebutja cap a l’exterior per la boca que també serveix d’anus.
En quant a la reproducció, aquesta té lloc principalment quan les condicions externes són favorables, especialment quan la temperatura de l’aigua és de temperada a càlida.
És sexual, això vol dir que els individus tenen sexes separats. Els òvuls i els espermatozoides són produïts per les gònades situades a la paret dels septs interns.
Els ous es fecunden externament i de seguida es divideixen per donar, al cap d’unes hores, una larva nedadora: una plànula, que s’enfonsarà fins caure sobre un substrat adequat on s’adherirà i donarà lloc a un pòlip.
També tenen reproducció asexual per fissiparitat que vol dir que l’animal produirà un altre animal idèntic a ell. És a dir, un clon.
Com a curiositat, té una gran capacitat de regeneració. Així, una anemona amputada pot acabar de reconstruir-se de nou. A més, és una de les anemones més urticants que hi ha.
Recordeu que de dia la veureu tancada que semblen un munt de boletes apilotades i de nit és quan s’obre translúcida i preciosa.
ESPECIES SIMILARS
A l’Indo-Pacífic existeixen altres espècies properes, com Alicia rhadina , més petita…
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), HEXACORALLIA (CLASSE), ACTINIARIA (ORDRE), ALICIIDAE (FAMÍLIA), ALICIA MIRABILIS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Alicia Mirabilis? Fixa’t en aquesta anèmona que durant el dia es manté completament tancada en forma de boleta o cúpula marró, coberta de petites protuberàncies blanques, grogues o fins i tot marrons. De nit, s’obre i es transforma en una espectacular estructura cilíndrica de fins a 40 cm d’alçada sense comptar els tentacles. La cúpula es torna translúcida blanquinosa amb filaments urticants que es mouen amb els corrents. Els seus tentacles estan equipats amb cèl·lules urticants (cnidoblasts) capaces d’inocular verí a les preses. Aquesta espècie, la Alicia mirabilis, es troba principalment en substrats durs com roques o fons coral·lígens, i els exemplars més joves a les fulles de posidònia. És una espècie que habita entre 1 m i 40 m de profunditat i es distribueix pel Mediterrani i altres zones circumtropicals.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España