Actinia equina | Tomàquet de mar

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• De vegades apareix molt a prop de la superfície
• Es tanca en una bola de color marró vermellós, de vegades verda
• Tentacles curts, disposats en una corona al voltant de la boca

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Actinia equina (Linnaeus, 1758) 
Nom comú: Tomàquet de mar (CA), Tomate marino (ES), Tomate de mer de l’Atlantique (FR), Beadlet anemone (GB), Attinia rossa, pomodoro di mare, cazzo rosso (I))
Grup: Anèmones- Hexacoralls
Tipus paisatge: Immersió poc fonda
Fondària: Fins a 20 metres.
Mides:  Fins a 7 centímetres.
Distribució geogràfica: Fons rocosos del Mediterrani Occidental i Oriental. Atlàntic, nord i sud. A l’Índic.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Costa de Tarragona, per Calafat, zona de l’Ametlla de mar.

DESCRIPCIÓ

El tomàquet de mar té una columna llisa, sense berrugues, amb la base adherent en forma de ventosa. Té de 5 a 7 centímetres d’alçada i 6cm de diàmetre. El disc oral presenta 6 anells de 192-200 tentacles curts i amb els puntes arrodonides densament disposats que poden arribar a 2cm de longitud quan estan estesos. Aquests tentacles no poden retreure’s del tot, encara que queden tapats quan l’animal es contreu per protegir-se o descansar. El color és variable: la major part són vermells, marró, taronja o verd, generalment homogeni per tot arreu, però de vegades amb taques blaves o groguenques o ratlles sobre la columna, sobretot amb una línia al voltant de la vora de la base.

És freqüent en totes les costes rocoses i es sol trobar principalment a nivell de l’aigua, encara que pot estar submergit fins a dos metres de profunditat, fixat a les roques, com a molt a 20 metres. També es troba en les estructures dels ports, pilars dels ponts i en closques d’altres organismes. Molt comú a totes les costes de Gran Bretanya, a tot arreu d’Europa occidental, sud de la Mediterrània i probablement a la costa oest d’Àfrica.

Quan es troba en l’aigua, estén els tentacles capturant petits peixos, crustacis i altres partícules comestibles que floten per l’aigua.

Mostra un comportament agressiu cap a individus veïns. Aquest comportament agressiu és estimulat quan els tentacles de les anemones adjacents entren en contacte.

És una espècie de sexes separats on la femella presenta òvuls durant tot l’any contínuament. Els òvuls es fecunden a l’interior de la femella i a partir d’ells es desenvolupen anemones que un cop estan totalment formades, joves, s’expulsen cap enfora mitjançant enèrgiques contraccions.

Entre tots els antozous europeus, és l’única capaç de tolerar períodes de sequera de llarga durada en baixar la marea. En els períodes de marea baixa sol estar contret formant una bola gelatinosa, però al retornar a l’aigua es torna a obrir.

Presenta uns saquets marginals, de color blau i molt urticants, que serveixen per espantar els altres individus de la mateixa espècie quan s’acosten massa. Aquest efecte urticant només és apreciable per l’home.

ESPECIES SIMILARS

L’espècie Actinia striata és molt semblant i es diferencia sobretot pel color verd i perquè té la paret del cos adornada amb estries concèntriques. L’anemone de maduixa, Actinia gragacea, també és similar a l’Actinia equina, però és més rabassuda i de color vermell o marró vermellós amb taques verdoses.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), ANTHOZOA (CLASSE), ACTINIARIA (ORDRE), ACTINIIDAE (FAMÍLIA), ACTINIA EQUINA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere