Acinetospora Crinita | Alga fantasma – Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Desenvolupament estacional exuberant de la primavera a la tardor a l’infralitoral i circalitoral
Floracions d’algues denses i extenses en organismes adherits i substrats durs
Algues filamentoses de consistència cotonosa
Filaments llargs i molt fins (diàmetre microscòpic)
Color marró clar a groc pàl·lid

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Acinetospora crinita, Sauvageau (1899)
Nom comú: Alga fantasma (CA), Alga fantasma (ES), Algue barbe-à-papa (FR)
Grup: Algues brunes (Encara que no és un alga, és del Regne Chromista. Ho deixem en algues brunes per fer-ho fàcil)
Tipus paisatge: Les algues marrons filamentoses es desenvolupen principalment entre 5 i 40 m de profunditat. Formen una coberta filamentosa més o menys contínua, de gruix variable, i més o menys movent-se sobre els substrats rocosos i detrítics i sobre els organismes que hi resideixen. També cobreixen prats de posidònia.

Acinetospora crinita, amb diferència l’espècie més freqüent, es desenvolupa principalment a la primavera i l’estiu, en mode tranquil, en hàbitats de l’infralitoral i circalitoral rocosos i als prats de posidònia. També es pot desenvolupar a més profunditat. Desapareix a partir de setembre.

Chrysonephos lewisii es desenvolupa principalment a l’estiu, en comunitats d’algues amants de la llum a la zona infralitoral i als llits de posidònia. Durant les èpoques més caloroses, es troba principalment entre 15 i 40 m de profunditat. Substitueix la A. crinita del setembre.

Nematochrysopsis marina es troba a la Mediterrània a partir d’abril i creix principalment de maig a juliol i al setembre. Aprofita qualsevol tipus de substrat sempre que el lloc sigui molt tranquil perquè és molt fràgil i es desintegra ràpidament sota l’acció de les onades i corrents. Rarament es troba per sobre dels 5-6 m de profunditat. La seva profunditat òptima és d’entre 7 i 20 metres però ja s’ha observat a 42 m de profunditat.

Zosterocarpus oedogonium és una espècie mediterrània característica dels detrítics i coral·lígens costaners que es desenvolupa principalment de maig a octubre, entre 20 i 65 m de profunditat, en llocs no alterats. El seu desenvolupament generalment moderat fa que no presenti cap desavantatge per a altres espècies, a diferència de les tres anteriors.
Fondària: Fins als 40 m.
Mides: Fins a 1 metre de longitud, 40 cm de diàmetre.
Distribució geogràfica: Des de la península Ibèrica fins al Mar del Nord. La trobem a tota la Mediterrània.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Al derelicte Dragonera a Tarragona i el parc del SES. Derelicte Vaporet. També se l’ha vist a Barcelona, Tossa de Mar, Palamós i Roses.

DESCRIPCIÓ

Quatre espècies d’ocròfits poden, soles o en combinació, donar proliferacions d’algues marrons filamentoses. Aquests són :

Acinetospora crinita (Carmichael) Wildling (Acinetosporaceae, Phaeophyceae)
Chrysonephos lewisii (WRTaylor) WRTaylor (Sarcinochrysidaceae, Pelagophyceae)
Nematochrysopsis marina (J.Feldmann) C.Billard (Sarcinochrysidaceae, Pelagophyceae)
Zosterocarpus oedogonium (Meneghini) Bornet (incertae sedis, Phaeophyceae)

L’anàlisi de les floracions d’algues marrons filamentoses va revelar la presència de nombrosos fragments d’algues (fins a 30 espècies diferents) atrapats pels filaments de les algues filamentoses descrites a continuació.

Les 3 espècies principals del consorci són les algues brunes Pheophyceae Acinetospora crinita i les Pelagophyceae Chrysonephos lewisii i Nematochrysopsis marina. Cal examinar la mostra al microscopi per diferenciar-les.

Acinetospora crinita forma filaments uniseriats ramificats molt fins de color marró clar a groguenc que, barrejats amb altres algues, poden formar gruixos voluminosos, que poden assolir diversos metres de longitud. Els filaments cilíndrics, de 25 a 35 µm de diàmetre, estan formats per cèl·lules de 0,5 a 3 vegades més llargues que amples i estan ramificades de manera irregular. Acinetospora crinita es distingeix d’altres algues marrons filamentoses per les seves ramificacions freqüentment perpendiculars al filament i inserides al mig de la cèl·lula mare. Les cèl·lules apicals estan arrodonides i acabades per un pseudopèl de 6 a 10 µm de diàmetre. Les cèl·lules contenen diversos cloroplasts discoides amb un pirenoide.

Chrysonephos lewisii forma uns flocs filamentosos de color blanquinós a groc pàl·lid que poden arribar a fer d’1 a 4 cm d’alçada, units al substrat mitjançant una subjecció discreta. Els filaments es ramifiquen en una pseudo-dicotomia (un dels dos filaments de la dicotomia s’insereix obliquament sobre el filament principal). Són uniseriats excepte al nivell de les ramificacions on poden aparèixer pluriseriats, i mesuren entre 15 i 40 µm de diàmetre a la base i 5-12 µm prop de l’àpex. Les cèl·lules, de forma cilíndrica a globosa, mesuren de 8 a 18 µm de llarg i de 4 a 11 µm d’amplada. Estan envoltats per una funda cilíndrica mucilaginosa que pot arribar a fer de 12 a 14 µm de gruix. Les cèl·lules tenen dos cloroplasts ovalats a bandes més o menys lobulats, groguencs i proveïts de pirenoides prominents.

Nematochrysopsis marina forma filaments uniseriats no ramificats (filaments simples), de color groc ataronjat, fixats al substrat per una base mucilaginosa i que poden arribar a fer un metre de llargada. Les cèl·lules mesuren 10-13 µm de diàmetre i 15-30 µm de llarg. L’aspecte de la paret cel·lular és un caràcter distintiu de l’espècie. Més fi a la part mitjana de la cèl·lula, dóna l’aspecte d’una juxtaposició de peces “H” al llarg del filament. Les cèl·lules tenen quatre cloroplasts lobulats i groguencs amb un pirenoide que es projecta.

Zosterocarpus oedogonium forma filaments unisseriats amb branques irregulars, de color marró daurat, de fins a 30 cm de llarg. Les cèl·lules, d’1 a 3 vegades més llargues que amples, mesuren entre 30 i 45 µm de diàmetre a la base i es redueixen als extrems. Les cèl·lules apicals són generalment afilades fins a puntes. Les cèl·lules tenen diversos cloroplasts discoides sense pirenoide. Prop dels extrems, els filaments es caracteritzen per la presència d’una o dues cèl·lules intercalars, oblonges, de contingut uniforme i de color marronós, riques en tanins (cèl·lules taníferes).

Com totes les plantes, aquestes espècies són autòtrofs fotosintètiques: desenvolupen els seus compostos orgànics a partir de minerals i llum, gràcies als pigments que els permeten fer la fotosíntesi.

El cicle reproductiu d’aquestes 4 espècies no està totalment resolt. No se sap de quina forma passen els mesos d’hivern.

Acinetospora crinita: el ventall de mètodes reproductius de l’espècie és molt ampli. El seu cicle reproductiu extremadament complex pot variar segons la regió, l’estació i les poblacions. Aquest cicle té diferents etapes cadascuna produint un o més tipus d’òrgans reproductors. Aquestes etapes poden tenir èxit o passar per alt durant l’any. S’han identificat almenys 5 tipus d’òrgans reproductors. Aquests òrgans solen ser breument pedicel·lats o sèssils i s’insereixen perpendicularment sobre els filaments. Un sol individu pot produir diversos tipus d’òrgans reproductors. Aquests òrgans reproductors són:

acinetosporangis o esporangis (= esporocists) pluriloculars (= amb diverses lògies) cònics, de 16 a 28 µm de diàmetre i de 40 a 80 µm de llarg, amb petites lògies, que produeixen espores immòbils (acinetospores),
megasporangis, esporangis pluriloculars cònics, de 30 a 40 µm de diàmetre i de 70 a 120 µm de llarg, amb grans cambres, que produeixen megàspores,
els esporangis subesfèrics uniloculars (= una sola cèl·lula), de 20 a 60 µm de diàmetre, que produeixen zoòspores (espores flagel·lades) que generen filaments semblants a un altre gènere d’Acinetosporaceae (el gènere Feldmannia ) i que podrien constituir l’estadi gametofític de l’ espècie . ,
Esporangis apomeiòtics uniloculars (absència de meiosi) que produeixen espores no reduïdes que retornen els filaments d’Acinetospora ,
monosporangis que produeixen una sola espora.

Chrysonephos lewisii: les cèl·lules de les dues o tres últimes ramificacions s’arrodonien i es transformen en zoòspores que s’alliberen després de la dissolució de la beina mucilaginosa. Les zoòspores piriformes mesuren 6-7 µm de diàmetre i 8-9 µm de llarg, i tenen un flagel anterior ciliat i un flagel posterior llis. No es va observar reproducció sexual ni espores de resistència (estomatocists o estatòspores).

Nematochrysopsis marina: la reproducció és idèntica a la de les espècies precedents. Les cèl·lules del filament es desenvolupen en zoòspores piriformes de 6-8 µm de diàmetre i 10-12 µm de llarg, amb un flagel anterior ciliat i un flagel posterior llis. No es va observar reproducció sexual ni espores de resistència (estomatocists o estatòspores). S’han reportat pseudoquists calcificats.

Zosterocarpus oedogonium: determinades cèl·lules intercalars dels filaments produeixen lateralment, a la seva superfície, petites cèl·lules fèrtils contigües. Tots els compartiments fèrtils d’una cèl·lula constitueixen un esporangi plurilocular (esporocist) que pot ser unilateral (a un costat de la cèl·lula mare) o en una màniga (al voltant de la cèl·lula mare). Es desconeix el destí de les espores després de l’emissió.

Les quatre espècies també tenen la capacitat de multiplicar-se vegetativament per fragmentació.

Les algues marrons filamentoses cobreixen la totalitat o part del paisatge submarí i poden causar danys greus als organismes sèssils, en particular als alimentadors de suspensió i filtres alimentadors que cobreixen perquè ja no tenen accés al seu aliment. Si el fenomen persisteix, el dany pot ser letal.

Els peixos herbívors ( salpes ) poden menjar aquestes algues, però sembla que la seva gana no és suficient durant el període de floració per restringir el seu desenvolupament.

ESPECIES SIMILARS

TAXONOMIA

chromista (REGNE), ochrophyta (PHYLUM), phaeophyceae (CLASSE), ectocarpales(ORDRE), acinetosporaceae (FAMÍLIA), acinetospora crinita (ESPÈCIE).