Acinetospora Crinita | Alga fantasma

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Desenvolupament estacional exuberant de la primavera a la tardor a l’infralitoral i circalitoral
• Floracions d’algues denses i extenses en organismes adherits i substrats durs
• Algues filamentoses de consistència cotonosa
• Filaments llargs i molt fins (diàmetre microscòpic)
• Color marró clar a groc pàl·lid

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Acinetospora crinita, Sauvageau (1899) 
Nom comú: Alga fantasma (CA), Alga fantasma (ES), Algue barbe-à-papa (FR)
Grup: Algues brunes (Encara que no és un alga, és del Regne Chromista. Ho deixem en algues brunes per fer-ho fàcil)
Tipus paisatge: Les algues marrons filamentoses es desenvolupen principalment entre 5 i 40 m de profunditat. Formen una coberta filamentosa més o menys contínua, de gruix variable, i més o menys movent-se sobre els substrats rocosos i detrítics i sobre els organismes que hi resideixen. També cobreixen prats de posidònia.

Acinetospora crinita, amb diferència l’espècie més freqüent, es desenvolupa principalment a la primavera i l’estiu, en mode tranquil, en hàbitats de l’infralitoral i circalitoral rocosos i als prats de posidònia. També es pot desenvolupar a més profunditat. Desapareix a partir de setembre.

Chrysonephos lewisii es desenvolupa principalment a l’estiu, en comunitats d’algues amants de la llum a la zona infralitoral i als llits de posidònia. Durant les èpoques més caloroses, es troba principalment entre 15 i 40 m de profunditat. Substitueix la A. crinita del setembre.

Nematochrysopsis marina es troba a la Mediterrània a partir d’abril i creix principalment de maig a juliol i al setembre. Aprofita qualsevol tipus de substrat sempre que el lloc sigui molt tranquil perquè és molt fràgil i es desintegra ràpidament sota l’acció de les onades i corrents. Rarament es troba per sobre dels 5-6 m de profunditat. La seva profunditat òptima és d’entre 7 i 20 metres, però ja s’ha observat a 42 m de profunditat.

Zosterocarpus oedogonium és una espècie mediterrània característica dels detrítics i coral·lígens costaners que es desenvolupa principalment de maig a octubre, entre 20 i 65 m de profunditat, en llocs no alterats. El seu desenvolupament generalment moderat fa que no presenti cap desavantatge per a altres espècies, a diferència de les tres anteriors.
Fondària: Fins als 40 m.
Mides:  Fins a 1 metre de longitud, 40 cm de diàmetre.
Distribució geogràfica: Des de la península Ibèrica fins al Mar del Nord. La trobem a tota la Mediterrània.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Al derelicte Dragonera a Tarragona i el parc del SES. Derelicte Vaporet. També se l’ha vist a Barcelona, Tossa de Mar, Palamós i Roses.

DESCRIPCIÓ

Les quatre espècies d’algues marrons filamentoses que poden provocar proliferacions a la Mediterrània són:

1. Acinetospora crinita
   • Família: Acinetosporaceae, Classe: Phaeophyceae.
   • Presenta filaments uniseriats ramificats de color marró clar a groguenc.
   • Els filaments tenen de 25 a 35 µm de diàmetre, amb cèl·lules apicals arrodonides acabades en un pseudopèl.
   • Té una gran capacitat reproductiva amb almenys cinc tipus d’òrgans reproductors, incloent-hi esporangis pluriloculars i uniloculars que produeixen diverses espores.
2. Chrysonephos lewisii
   • Família: Sarcinochrysidaceae, Classe: Pelagophyceae.
   • Forma flocs de color blanquinós a groc pàl·lid, amb filaments uniseriats que es ramifiquen en pseudo-dicotomia.
   • Les cèl·lules finals es converteixen en zoòspores de 6-7 µm de diàmetre, amb flagels.
   • No presenta reproducció sexual coneguda ni espores de resistència.
3. Nematochrysopsis marina
   • Família: Sarcinochrysidaceae, Classe: Pelagophyceae.
   • Genera filaments uniseriats sense ramificació de color groc ataronjat, fixats al substrat amb una base mucilaginosa.
   • Les cèl·lules formen zoòspores piriformes, i es produeixen pseudoquists calcificats.
   • Tampoc mostra reproducció sexual ni espores de resistència conegudes.
4. Zosterocarpus oedogonium
   • Classe: Phaeophyceae (posició taxonòmica incerta).
   • Es caracteritza per filaments uniseriats amb branques irregulars de color marró daurat, amb cèl·lules intercalars que poden tenir tanins.
   • Desenvolupa esporangis pluriloculars en cèl·lules fèrtils, però el destí de les espores no està clar.

Impacte ecològic

Aquestes algues filamentoses poden cobrir àmplies àrees del paisatge submarí, bloquejant l’aliment per a organismes sèssils com els filtradors. Això pot ser letal si la proliferació persisteix. Els peixos herbívors com les salpes ajuden a reduir la biomassa, però no prou durant els períodes de floració.

Observacions sobre el Cicle Reproductiu

Les quatre espècies tenen cicles reproductius complexos amb múltiples mètodes, especialment en el cas de A. crinita. No es coneix del tot com sobreviuen a l’hivern, però es reprodueixen per fragmentació vegetativa, afavorint la seva persistència en l’ecosistema.

Aquest fenomen de proliferació d’algues marrons filamentoses és un tema d’estudi rellevant per comprendre millor l’equilibri ecològic i els possibles efectes sobre els ecosistemes marins mediterranis.bla que la seva gana no és suficient durant el període de floració per restringir el seu desenvolupament.

ESPECIES SIMILARS

Les 3 espècies principals del consorci són les algues brunes Pheophyceae Acinetospora crinita i les Pelagophyceae Chrysonephos lewisii i Nematochrysopsis marina. Cal examinar la mostra al microscopi per diferenciar-les.

TAXONOMIA

chromista (REGNE), ochrophyta (PHYLUM), phaeophyceae (CLASSE), ectocarpales(ORDRE), acinetosporaceae (FAMÍLIA), acinetospora crinita (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere