Com la podem identificar
- Tija o eix de 5 cm d’alçada
- Tap o paraigua en disc d’1 cm de diàmetre
- Paraigua amb vora llisa
- Color verd clar a blanc
Característiques
Nom científic: Acetabularia acetabulum, (Linnaeus) P.C.Silva 1952
Nom comú: Acetabularia mediterrània, Bolet de mar (CA), Seta de mar (ES)
Grup: Algues verdes
Tipus paisatge: Immersió poc fonda
Fondària: Fins a 20 metres
Mides: Fins a 8 cm, diàmetre del disc superior 1 cm
Distribució geogràfica: Mediterrani occidental, oriental (excepte Egipte) i mar Adriàtic. També es troba a les costes atlàntiques del sud d’Espanya.
Distribució a la nostra costa
L’hem trobat per la zona de Calafat, Ametlla de Mar. Calavidre, Port de l’Estany, Sant Carles de la Ràpita. També està confirmat al Delta de l’Ebre, al Perelló, Cambrils, Salou, Roda de Berà, Vilanova i la Geltrú, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Calonge, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.
Descripció
L’acetabularia és una espècie petita pertanyent a les algues verdes (Chlorophyceae).
No cal buscar-lo a la tardor ni a l’hivern, només és visible a finals de primavera i estiu.
Aquesta particularitat de l’acetabularia prové del fet que aquesta alga és unicel·lular, és a dir, formada per una sola cèl·lula.
Viu fixada pels seus rizoides (espècies d’excrescències que serveixen de grampons) sobre suports sòlids com a les roques, en zones assolellades a poca profunditat. El nucli cel·lular està sempre present en aquest nivell, prop dels rizoides.
A la primavera, la cèl·lula que fins aleshores era invisible comença a créixer i forma una mena de tija vertical, anomenada eix. Aquest fa uns 5 cm d’alçada en A. acetabulum.
Quan la tija ha assolit la seva mida màxima, forma un barret o paraigua en forma de disc buit d’1 cm de diàmetre (entre 5 mm i 1,2 cm), amb una vora llisa.
L’alga és llavors clarament visible, de color verd pàl·lid a blanc, fàcilment reconeixible: la forma del casquet és característica de l’espècie.
El tap està marcat amb ratlles radials, perquè de fet està format per petites bosses unides entre si, que contenen els elements reproductors de les algues. S’escampen a finals d’estiu, i les que es fertilitzen poden generar noves algues després de la seva instal·lació.
Alimentació
Com tots els cloròfits, els acetabulars fan la fotosíntesi, són autòtrofs, és a dir que utilitzen la llum com a font d’energia, per sintetitzar sucres i desenvolupar-se, a partir del CO2 dissolt a l’aigua.
Reproducció | Multiplicació
Al final de l’estiu, els sacs plens de gàmetes es desprenen i els gàmetes masculins i femenins es fusionen a l’aigua, formant una nova cèl·lula que ha de caure al fons de l’aigua i instal·lar-se en una zona favorable per poder desenvolupar i reformar una alga unicel·lular adulta.
Sempre que siguis pacient, pots trobar la tímida libèl·lula (Elysia timida, Mol·lusc Saccoglossal) que s’alimenta de l’acetabular durant la primavera i l’estiu.
Només té uns quants mil·límetres de llarg i s’integra perfectament amb l’acetabular (del mateix color).
Espècies similars
Hi ha moltes espècies molt semblants entre elles, però Acetabularia acetabulum és l’única endèmica del Mediterrani. Hi és abundant i molt comú.
Podem citar:
Acetabularia crenulata: la vora del paraigua és emmerletada, irregular.
Acetabularia dentata: la vora del paraigua és dentada, el centre del paraigua és més ample
Acetabularia kilneri: cada sac que forma el paraigua té l’extrem arrodonit
Acetabularia schenckii: cada sac que forma el paraigua té l’extrem arrodonit, i la part superior del paraigua té solcs.
Taxonomia
Plantae (Regne), Chloropyta (Phylum), Ulyvophyceae (Classe), Dasycladales (Ordre), Polyphysaceae (Família), Acetabularia acetabulum (Espècie).
Distribució geogràfica
Vídeos
Fotografies
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Acetabularia Acetabulum? Fixa’t en les següents característiques clau: la tija o eix de 5 cm d’alçada, amb un tap o paraigua en forma de disc de 1 cm de diàmetre, que té una vora llisa. El color de l’alga és de verd clar a blanc, i es troba fixada a les roques en zones assolellades a poca profunditat. El seu tija forma un barret que es fa visible a la primavera i estiu, ja que l’alga és unicel·lular i només es pot veure quan es desenvolupa. A més, el disc superior presenta ratlles radials i el tap és fàcilment reconeixible per la seva forma característica.