Microlipophrys Canevae | Bavosa Cap de Gat

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Petita bavosa de cap alt
• 3 petits tentacles cap a la fossa nasal anterior
• Forta flexió central de l’aleta dorsal
• Alineat amb el ganxo de l’aleta dorsal
• Dibuix groguenc, amb línies de punts vermells
• Cap puntejat de punts vermells
• Màscara del mascle durant l’època de reproducció: negre cap i galtes taronja

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Microlipophrys Canevae, Vinciguerra (1880)
Nom comú: Bavosa cap de gat (CA), Flora (ES), Blennie de caneva (FR), Caneva’s blenny (GB), Bavosa gote gialle (I)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Immersió poc fonda. Freqüenta zones rocoses, cobertes d’algues, encara que hi hagi onades, on descansa al fons. També aprecia “parets” rocoses inclinades i prefereix habitar forats excavats per Dàtils de mar, Lithophaga lithophaga  o formats per erosió. El nombre de forats disponibles sembla ser un factor que limita l’abundància de bavoses en una àrea determinada.
La seva natació és ondulant, sense sortir realment del fons.
Fondària: És comú cap a la superfície, fins a 2 m de profunditat
Mides:  Fins a 8 cm
Distribució geogràfica:  És present a la Mediterrània, i més particularment a la Mediterrània occidental. També és present al Atlàntic proper, principalment a Portugal. Aquesta bavosa fa temps que es considera endèmica del Mediterrani. Tanmateix, l’any 1977, es van recollir uns quants exemplars a la costa sud de Portugal. Posteriorment, es va informar de l’espècie a la costa sud-oest espanyola d’Andalusia, prop de Cadis. La senyalització més al nord és d’Arrábida, Portugal.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Per tota la costa Tarragonina. Des de l’Ametlla de Mar fins a Tarragona. Altafulla, Torredembarra, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Llançà i Colera.

DESCRIPCIÓ

Amb una longitud màxima de 8 cm, aquesta petita bavosa té una forma allargada i està lleugerament comprimida lateralment. El seu cap és bastant alt, amb un musell curt. De vegades està marcada amb un petit cop al clatell. No té tentacles cefàlics, però hi ha tres petits tentacles prop de la fossa nasal anterior.
De color beix a groguenc, el seu estampat està marcat amb línies de punts més fosques i vermelloses als flancs, formant dissenys de xarxa en alguns llocs. El seu cap està esquitxat de punts vermells. A l’estiu, durant la reproducció, el pelatge del mascle canvia: el seu cap es torna negra i les galtes de color ataronjat, possiblement tacats de vermell.
L’aleta dorsal única és llarga: s’estén per quasi tot el dors i presenta una forta inflexió entre la part davantera, amb radis espinosos (13 en nombre), i la posterior, la part tova, composta per 15 radis tous. L’aleta anal comença a la dreta del ganxo de la dorsal. Està compost per 2 raigs espinosos i de 15 a 16 rajos tous. Les aletes pèlviques (1 radi espinós i 3 radis tous), col·locades al davant, es redueixen a dos radis llargs: la bavosa els utilitza com a trípode, sent la cua el tercer punt, per reposar sobre el substrat. Les aletes pectorals (12 radis espinosos) són curtes i potents: no arriben a l’inici de l’aleta anal.
La seva pell, sense escates, és suau i viscosa. Té llavis grans, una fila de dents contínues i ulls petits i alts.

Menja principalment petits invertebrats, especialment crustacis. De vegades, la dieta consisteix principalment en algues.

L’època de reproducció s’estén des de finals d’abril fins a agost. Aleshores, els mascles trien una petita cavitat a la roca, sovint forats excavats pels dàtils de mar, i desfilen davant de la seva entrada per atreure les femelles. Aquesta parada es fa sovint per cops de cap. Llavors tenen un color del cos particular: el cap negre i les galtes ataronjades, que sembla ser un senyal fort.
Després de la posta, els mascles es queden a prop del forat. Els ous de diverses femelles estan custodiats per un sol mascle. Freguen regularment la panxa sobre els ous per cobrir-los de moc que tindria un paper antisèptic. Després, l’etapa larvària planctònica dura una mitjana de 31 dies.

La bavosa cap de gat és capaç de canviar de color segons el seu estat d’ànim.
Els mascles lluiten entre ells pels forats que formen els bivalves que constitueixen el centre del seu territori. Defensen aquest territori contra els invasors.
Els Cap de gat no tenen bufeta natatòria, el que fa que es moguin per sobre les roques i no nedin a l’aigua.

ESPECIES SIMILARS

Similar en silueta, Microlipophrys adriaticus, la bavosa de l’adriàtic, es distingeix per la seva part inferior blanca. La inversió dels colors entre l’esquena i la panxa es fa de manera tallada.
Durant l’època de reproducció, els colors del mascle es poden confondre amb la del mascle Microlipophrys nigriceps, la bavosa de cap negre que viu a les coves, o Microlipophrys dalmatinus, la bavosa dalmata amb un cos generalment molt pàl·lid, o finalment Microlipophrys adriaticus, absent de les costes mediterrànies espanyola i francesa.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), BLENNIFORMES(ORDRE), BLENNIIDAE (FAMÍLIA), Microlipophrys canevae (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere