El Heinkel He 111 va ser introduït com un avió de transport de passatgers per la companyia Lufthansa durant l’època del Tercer Raich. No obstant això fou un dels avions tecnològicament avançats, fabricat de manera semiclandestina durant els anys del rearmament alemany en violació del Tractat de Versalles.
Sovint descrit com un “llop amb pell d’ovella”, era un avió ràpid i de línia estilitzada. Era un avió bimotor amb una tripulació de 4 persones ( pilot, navegant/bombarder i artillers). Les seves ales tenien geometria en forma d’el·lipse, que s’unien a un fuselatge de línia estilitzada que s’estrenyia pronunciadament cap a la cua, rematada per un timó d’una sola deriva. Comptava amb un morro de vidre que recorda a un hivernacle, on anaven col·locats l’artiller tombat i el pilot assegut a l’esquerra de l’aparell.
Al febrer de 1937 van embarcar en secret cap a Espanya els primers quatre exemplars d’He 111B-1 del gairebé centenar d’He 111 de diverses versions que van combatre en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939); van ser lliurats a dues Staffel de l’element de bombardeig de la Legió Còndor, el Kampfgruppe K / 88 que va dur a terme la primera missió operativa amb el nou model el dia 9 de març. Posteriorment, es va rebre la versió millorada He 111B-2 i més tard, l’He 111I-1.
La primera operació amb aquests avions va tenir lloc el 9 de març de 1937, intervenint en les batalles de Brunete, Terol, i de l’Ebre, intervenint en bombardejos esporàdics sobre Madrid i Alacant, i com és lògic en el Bombardeig de Guernica.
El 4 de gener de 1938 es va produir un dels més sagnants bombardejos de les forces republicanes a Reus. Aquell dia només es va registrar un derrocament, amb caiguda al mar, la d’un He-111. Després de ser atrapat per l’artilleria de la defensa antiaèria republicana en un dels dipòsits de carburant, l’avió es va allunyar de la costa, amb la intenció d’arribar a les costes de Mallorca. Es va perdre el seu rastre fins als anys 80, quan les restes de l’avió van ser arrossegats per les xarxes d’un pesquer d’arrossegament des de 200 metres de profunditat, traient-ho a superfície i tornant-ho a enfonsar en la zona actual, en un fons de prop d’una mica més de 30 metres.
El derelicte, arrossegat des dels 200 metres de profunditat fins la seva ubicació actual i això unit a l’erosió del mar de quasi vuit dècades, a la fragilitat de l’aeronau i al saqueig de bussos, fa que avui en dia només conserva l’estructura central i girada de cap per avall. Hi ha una malla que cobreix part del derelicte i conté una varietat de vida considerable. Entre els seus forats és fàcil trobar alguna llagosta, daurades i corbes de grandària important. Grans escórpores descansant al casc. També es pot trobar algun peix lluna des de juny fins a finals d’agost.
Fauna marina
Sards, daurades, congres, espetons, nudibranquis, y llagostes, llamàntols, escórpores… Entre juny i agost solen veure’s peixos Lluna.
Característiques
Nom: Heinkel
Nivell: Mínim Advance
Any d’enfonsament: 1938
Causes de l’enfonsament: Derrocament, amb caiguda al mar, després de ser atrapat per l’artilleria de la defensa antiaèria republicana en un dels dipòsits de carburant.
Estat actual: Molt deteriorat. Es distingeix el motor i la xemeneia.
Distribució del vaixell: Només en queda la part central.
Any de Producció: 1935-1944
Longitud: 16,4 m
Envergadura: 22,6 m
Profunditat màxima: 33 m
Profunditat mínima: 30 m
Coordenades: Davant la torre de la Mora, a 1.640 metres direcció 222º.
Sortida des de: Embarcació
Localització: Tarragona
Distribució geogràfica
Vídeos
Fotografies
