Calonectris diomedea | Baldriga cendrosa

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Color del dors i les ales – Gris cendrós uniforme al dors i ales, d’aquí el nom comú “cendrosa”.
• Color del ventre – Blanc pur, que contrasta clarament amb el dors gris.
• Puntes de les ales – Les puntes de les ales són més fosques, gairebé negres, visibles en vol.
• Talla i forma del cos – Cos estilitzat i allargat, amb una envergadura gran i ales estretes i llises, dissenyat per planar sobre el mar.
• Pico i potes – Pico curt, robust i de color gris fosc; potes curtes i grisoses, normalment poc visibles quan vola.
• Moviment en vol – Vol planador i constant sobre l’aigua amb batements d’ales lents, rarament fa pics bruscos.
• Coll i cap – Cap gris amb tons més clars al coll, sense marques contrastants destacables, mantenint un perfil uniforme.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Calonectris diomedea (Scopoli, 1769)
Nom comú: Baldriga cendrosa (CA), pardela cenicienta (ES), pétrel cul-blanc (FR), cory’s shearwater (GB), berta maggiore mediterranea (I), ziegenmelker (D)
Grup: Ocells marins
Tipus paisatge: Habita principalment en entorns marins oberts i costaners. Prefereix aigües profundes, amb corrents fortes i zones on pot trobar preses com peixos petits i calamar. Durant la temporada de reproducció, es troba prop de penya-segats i illots rocosos, on pot fer nius en esquerdes o petites cavitats, però fora de l’època reproductora passa la major part del temps volant sobre l’oceà, planant i alimentant-se a la superfície de l’aigua. El seu biòtop combina així la vida pelàgica amb l’ús de zones rocoses per a la nidificació.
Fondària: D’uns pocs centímetres a 1–2 metres de fondària com a màxim
Mides: Longitud del cos: aproximadament 40–45 cm. Envergadura d’ales: entre 100–112 cm.
Distribució geogràfica: Té una distribució principalment oceànica i mediterrània, estenent-se per aigües temperades de l’Atlàntic i del Mediterrani. Passa la major part de l’any sobre l’oceà, lluny de la costa, però nidifica en zones rocoses i illots a prop del mar. Fora de l’època reproductora, pot realitzar desplaçaments llargs per l’oceà, mostrant patrons migratoris que inclouen tant aigües atlàntiques com mediterrànies. És una espècie molt pelàgica, que rarament es veu en aigües interiors o llacunes costaneres.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Deltebre, Ametlla de Mar, Les Tres Cales, Calafat, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, El Creixell, Coma-ruga, Calafell, Gavà, Delta del LLobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Sa Caleta, S’Agaró, Platja d’Aro, Palamós, Sa Tuna, Mas Pinell, l’Estartit, Illes Medes, Montgó, St. Martí d’Ampúries, Empuriabrava, Roses i El Port de la Selva.

DESCRIPCIÓ

La baldriga cendrosa és un ocell marí de mida mitjana-gran amb un cos estilitzat i ales llargues i estretes. El dors i les ales són d’un gris cendrós uniforme, mentre que el ventre és blanc, creant un fort contrast visual. Les puntes de les ales són més fosques, gairebé negres, i el cap és gris amb tons clars al coll, sense marques cridaneres. El pico és curt i robust, de color gris fosc, i les potes són curtes i grisoses. El seu vol és elegant i planador, amb batements lents i constants, ideal per sobrevolar aigües obertes. La seva longitud corporal sol ser d’uns 40–45 cm, amb una envergadura d’ales de 100–112 cm i un pes entre 450 i 650 g.

Hàbitat

Aquesta espècie és principalment pelàgica, vivint en aigües obertes i profundes amb corrents marins, lluny de la costa la major part de l’any. Durant la temporada reproductora, s’acosta a penya-segats i illots rocosos per nidificar en esquerdes i petites cavitats. Fora de l’època de cria, passa la major part del temps volant sobre l’oceà, aprofitant la seva capacitat de vol planador per recórrer grans distàncies.

Alimentació

Es tracta d’una espècie principalment superficial: captura peixos petits i calamars gairebé sempre a la superfície de l’aigua, tot i que pot fer petites immersions de 1–2 metres com a màxim i de curta durada. No és una baldriga que es submergeixi profundament ni nedeixi per llargues distàncies sota l’aigua; la seva tècnica d’alimentació combina planades sobre el mar amb immersions ràpides i breus.

Reproducció

La baldriga cendrosa nidifica en zones rocoses i illots, on excava o aprofita cavitats naturals per protegir els ous i polls. Posa generalment un sol ou per temporada, i ambdós progenitors participen en la incubació i l’alimentació del pollet. La cria passa els primers dies protegida dins la cavitat fins que és capaç de sortir i aprendre a volar.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani hi ha diverses aus marines que poden portar a confusió amb la Calonectris diomedea, especialment pel fet que són baldrigues o petrèls de coloració semblant i també pelàgiques. Les més destacables són:

Puffinus yelkouan: Baldriga mediterrània més petita (30–35 cm) amb dors gris fosc i ventre blanc, vol ràpid i batents d’ales constants, nidifica en zones rocoses costaneres.

Puffinus mauretanicus: Baldriga balear, semblant a la mediterrània però amb pit més fosc i coloració uniforme al dors, rarament vista fora de les zones locals de cria.

Ardenna gravis: Fulmar atlàntic gran, vol planador sobre aigües obertes amb perfil robust i cap diferent, tons clars i marrons al dors.

Hydrobates pelagicus: Pardela petita, molt més petita (uns 20 cm), vol ràpid i erràtic, poc planadora, difícil de confondre si es fixa en la mida i el patró d’ales.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), PROCELLARIIFORMES (ORDRE), PROCELLARIIDAE (FAMÍLIA), CALONECTRIS DIOMEDEA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere