Puffinus mauretanicus | Baldriga balear

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Coloració general fosca. Plomatge marró fosc uniforme, sovint amb un to més pàl·lid al pit i a la gola.
• Aspecte robust i compacte. Cos relativament gruixut i ales una mica més amples que altres baldrigues semblants.
• Ales llargues i estretes. Perfil típic de baldriga, amb vol rasant molt a prop de l’aigua.
• Vol característic. Alterna ràpides batudes d’ales amb planeigs rígids, sovint arran de mar i seguint les onades.
• Mida mitjana. Aproximadament 34–39 cm de longitud, amb una envergadura d’uns 85–90 cm.
• Cap i coll poc contrastats. No presenta un patró facial marcat; el cap és fosc i homogeni.
• Distribució i hàbitat. Endèmica de les Illes Balears per a la cria; es veu principalment al Mediterrani occidental i a l’Atlàntic proper fora de l’època reproductora.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Puffinus mauretanicus (Lowe, 1921)
Nom comú: Baldriga balear (CA), Pardela balear (ES), Puffin des Baléares (FR), Balearic Shearwater (GB), Berta maggiore delle Baleari (I), Balearensturmtaucher (D)
Grup: Ocells marins
Tipus paisatge: És una au estrictament marina que viu en ambients pelàgics i costaners, principalment en aigües obertes sobre la plataforma continental. Passa la major part de la seva vida en mar oberta, alimentant-se en zones amb presència de peix i altres organismes marins. Durant l’època reproductora utilitza ambients insulars tranquils, amb substrats rocosos o escarpats, on pot nidificar en forats, esquerdes o caus naturals. En conjunt, el seu biòtop és clarament marí, associat a aigües salades i a espais costaners poc alterats.
Fondària: Es capbussa a fondàries poc profundes, generalment entre 5 i 15 metres.
Mides: Longitud del cos: 34–39 cm. Envergadura d’ales: 85–90 cm.
Distribució geogràfica: Té una distribució principalment mediterrània i atlàntica oriental. És una espècie marina que fora de l’època reproductora es dispersa àmpliament per aigües obertes i costaneres, sobretot al Mediterrani occidental i cap a l’Atlàntic nord-oriental. Durant l’època de cria manté una distribució molt més restringida, associada a ambients insulars. En conjunt, la seva àrea es concentra a la conca mediterrània occidental i zones properes de l’oceà Atlàntic.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Deltebre, Ametlla de Mar, Les Tres Cales, Calafat, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, El Creixell, Coma-ruga, Calafell, Gavà, Delta del LLobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Sa Caleta, S’Agaró, Platja d’Aro, Palamós, Sa Tuna, Mas Pinell, l’Estartit, Illes Medes, Montgó, St. Martí d’Ampúries, Empuriabrava, Roses i El Port de la Selva.

DESCRIPCIÓ

És una baldriga de mida mitjana, amb una longitud d’uns 34–39 cm i una envergadura aproximada de 85–90 cm. Presenta un plomatge generalment marró fosc, força uniforme, amb zones lleugerament més pàl·lides al pit i a la part inferior. El cap és fosc i poc contrastat. Té les ales llargues i estretes, adaptades al vol dinàmic arran de mar, i el cos compacte. El bec és fosc i relativament prim, amb estructura típica de les aus marines procel·lariformes.

Hàbitat

Aquesta espècie és principalment pelàgica, vivint en aigües obertes i profundes amb corrents marins, lluny de la costa la major part de l’any. Durant la temporada reproductora, s’acosta a penya-segats i illots rocosos per nidificar en esquerdes i petites cavitats. Fora de l’època de cria, passa la major part del temps volant sobre l’oceà, aprofitant la seva capacitat de vol planador per recórrer grans distàncies.

Alimentació

S’alimenta principalment de petits peixos pelàgics i, en menor mesura, de cefalòpodes i altres organismes marins. Captura les preses a prop de la superfície mitjançant cabussades curtes i poc profundes, sovint associada a concentracions de peix.

Reproducció

És una espècie colonial que nidifica en ambients rocosos. Fa el niu en caus, esquerdes o cavitats naturals, on la femella pon un únic ou per temporada. L’activitat a les colònies és majoritàriament nocturna, fet que ajuda a reduir el risc de depredació. Ambdós progenitors participen en la incubació i en l’alimentació del poll.

ESPECIES SIMILARS

Aquestes són les espècies similars que poden generar confusió amb la Baldriga balear (Puffinus mauretanicus) al Mediterrani:

Calonectris diomedea (Baldriga cendrosa): És la que més sovint es confon. És més gran, amb ales més llargues i contrast més marcat entre parts superiors marronoses i parts inferiors clares. El cap és més clar amb una taca ocular fosca evident. El vol és més pausat i amb planeigs amplis.

Puffinus yelkouan (Baldriga mediterrània): Molt semblant en mida i estructura. Sol mostrar més contrast: parts inferiors més blanquinoses i un dibuix més definit sota les ales. La Baldriga balear acostuma a ser més fosca i uniforme en conjunt.

Puffinus puffinus (Baldriga atlàntica): Rara al Mediterrani però possible en migració. Presenta contrast molt marcat entre dors fosc i ventre blanc net, amb un patró sota les ales molt més definit que la Baldriga balear.

La clau principal per evitar confusions és fixar-se en la uniformitat fosca del plomatge, la manca de contrast marcat al ventre i l’aspecte general més bru i compacte de la Baldriga balear.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), PROCELLARIIFORMES (ORDRE), PROCELLARIIDAE (FAMÍLIA), PUFFINUS MAURETANICUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere