Sterna sandvicensis | Xatrac becllarg

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Bec llarg, fi i negre amb la punta groga. És el detall més distintiu. El contrast entre el negre del bec i la punta groga és molt visible fins i tot a certa distància.
• Mida mitjana-gran dins dels xatracs. Més robusta que els xatracs petits, amb ales llargues i estretes.
• Plomatge clar amb dors gris pàl·lid. Parts inferiors blanques i esquena gris suau que destaca sobre el mar.
• Cap amb caputxa negra (època reproductora). Durant la cria mostra una caputxa negra completa; fora d’aquesta època el front pot ser més blanc.
• Cua forcada però no molt profunda. Té la típica cua en forquilla dels xatracs, però menys exagerada que en altres espècies més petites.
• Vol potent amb ales rígides i batuda ferma. Alterna batudes marcades amb planatges curts abans de deixar-se caure.
• Tècnica de pesca: picat directe al mar. Planeja uns instants, fixa la presa i es llença en picat gairebé vertical, sovint des d’una alçada moderada.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sterna sandvicensis (Latham, 1787)
Nom comú: Xatrac becllarg (CA), Charrán patinegro (ES), Sterne caugek (FR), Sandwich tern (GB), Sterna maggiore (I), Brandseeschwalbe (D)
Grup: Ocells marins
Tipus paisatge: És una espècie lligada principalment a ambients marins i costaners oberts. Prefereix paisatges litorals amb aigües poc profundes, platges sorrenques, bancs de sorra, dunes i illots baixos on pot descansar i criar en colònies. Fora de l’època reproductora es mou per mars oberts, badies, estuaris i llacunes salabroses, sempre en entorns oberts amb bona visibilitat i abundància de peix. És típica de zones costaneres àmplies, ventoses i amb espais descoberts, evitant àrees densament vegetades o interiors.
Fondària: Es capbussa entre 0,5 i 2 metres.
Mides: Longitud del cos: Entre 37 i 43 cm. Envergadura d’ales: Entre 85 i 97 cm.
Distribució geogràfica: Té una distribució àmplia a l’hemisferi nord. Cria principalment en zones costaneres temperades d’Europa i parts d’Àsia occidental, així com a la façana atlàntica d’Amèrica del Nord. Fora de l’època reproductora és una espècie migradora que es desplaça cap a latituds més meridionals: les poblacions europees i asiàtiques hivernen sobretot a les costes d’Àfrica i l’oceà Índic, mentre que les nord-americanes ho fan al Carib i a les costes d’Amèrica Central i del Sud.

També és present al Mediterrani, on es pot observar regularment en migració i durant l’hivern, i en alguns punts hi cria de manera localitzada. En conjunt, es distribueix sempre en ambients litorals i marins oberts, seguint les línies de costa i evitant l’interior continental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Deltebre, Ametlla de Mar, Les Tres Cales, Calafat, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, El Creixell, Coma-ruga, Calafell, Gavà, Delta del LLobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Sa Caleta, S’Agaró, Platja d’Aro, Palamós, Sa Tuna, Mas Pinell, l’Estartit, Illes Medes, Montgó, St. Martí d’Ampúries, Empuriabrava, Roses, El Port de la Selva i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La Sterna sandvicensis és un xatrac de mida mitjana-gran, amb una longitud d’entre 37 i 43 cm i una envergadura que pot arribar als 85–97 cm. Presenta un cos esvelt, ales llargues i estretes i una cua forcada moderada. El plomatge és majoritàriament blanc a les parts inferiors i gris pàl·lid al dors. El tret més distintiu és el bec llarg, negre amb la punta groga, molt visible en qualsevol època de l’any. En plomatge reproductor mostra una caputxa negra completa; fora d’aquesta època el front esdevé parcialment blanc, amb una cresta posterior fosca lleugerament despentinada.

Hàbitat

És una espècie estretament vinculada a ambients marins i costaners oberts. Prefereix platges sorrenques, bancs de sorra, illots baixos, badies, estuaris i llacunes salabroses. Fora de la cria freqüenta mars oberts i zones litorals amb abundància de peix i bona visibilitat.

Alimentació

S’alimenta principalment de peixos petits, que captura mitjançant capbussades en picat des de l’aire. També pot consumir petits invertebrats marins. Caça sobretot en aigües poc profundes, sovint en grup, i les immersions són breus i superficials.

Reproducció

Cria en colònies nombroses situades en illots, dunes o bancs de sorra amb vegetació escassa o nul·la. El niu és una simple depressió al terra on la femella pon habitualment 1–3 ous. Ambdós adults participen en la incubació i en l’alimentació dels polls. La vida colonial ofereix protecció davant depredadors, tot i que l’espècie és sensible a molèsties humanes en les zones de nidificació.edpe

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani, la Sterna sandvicensis es pot confondre amb diversos xatracs i gavines estilitzades. Aquestes són les espècies més similars:

Sterna hirundo: Xatrac comú: més petit, amb bec vermell i punta negra, cua més marcada i aspecte més fi.

Sterna albifrons: Xatrac menut: molt més petit, bec groc amb punta negra, front blanc molt evident i vol baix amb batuda ràpida.

Thalasseus bengalensis: Xatrac bengalí: similar en mida i silueta, bec taronja intens sense punta groga, més rar però present al Mediterrani oriental.

Chroicocephalus genei: Gavina capblanca: no és xatrac, però pot confondre’s en vol llunyà; bec fi lleugerament rosat i vol menys angulós.

La clau per distingir la Sterna sandvicensis és el bec negre amb punta groga i el vol estilitzat en picat per pescar, que la diferencien clarament de les altres espècies.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), Charadriiformes (ORDRE), LARIDAE (FAMÍLIA), STERNA SANDVICENSIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere