Sterna hirundo | Xatrac comú

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Capell negre intens (en època de cria). Presenta un casquet negre complet que cobreix front i clatell. A l’hivern es redueix i deixa el front més clar.
• Cos esvelt i elegant. Silueta fina, amb ales llargues i estretes que li donen un aspecte molt estilitzat en vol.
• Bec vermell amb punta fosca. El bec és principalment vermell ataronjat, amb una marca negra a l’extrem (molt útil per diferenciar-la d’altres xatracs).
• Parts inferiors clares. Pit i ventre gris pàl·lid o gairebé blancs, que contrasten amb el capell negre.
• Ales grisenques amb puntes més fosques. Les ales són grises per sobre; les puntes poden mostrar un to més fosc, visible quan planeja.
• Cua forcada amb “cintes” llargues. La cua és clarament bifurcada, amb dues plomes externes allargades que sobresurten darrere.
• Vol actiu amb picats sobtats. Sovint vola a poca alçada sobre l’aigua i es queda breument “suspesa” abans de llançar-se en picat per capturar peixos petits.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sterna hirundo (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Xatrac comú (CA), Charrán común (ES), Sterne pierregarin (FR), Common tern (GB), Sterna comune (I), Flussseeschwalbe (D)
Grup: Ocells marins
Tipus paisatge: Habita principalment paisatges aquàtics oberts, tant marins com continentals, com ara zones costaneres amb platges i llacunes, aiguamolls, illots i bancs de sorra o grava, així com grans llacs, embassaments i trams amplis de rius, sempre amb làmines d’aigua extenses i espais oberts amb poca vegetació, que li permeten pescar a la superfície i mantenir una bona visibilitat de l’entorn.
Fondària: Sol penetrar menys d’1 metre
Mides: Longitud del cos: Entre 31 i 35 cm. Envergadura d’ales: Entre 77 i 98 cm cm.
Distribució geogràfica: Té una distribució àmplia a l’hemisferi nord, on cria tant en zones costaneres com a l’interior de grans masses d’aigua d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord; fora de l’època reproductora és migradora i es desplaça cap a regions més càlides, passant l’hivern principalment en àrees marines tropicals i subtropicals de l’hemisferi sud, especialment al llarg de costes i plataformes continentals.

També és present al Mediterrani, on es pot observar regularment en migració i durant l’hivern, i en alguns punts hi cria de manera localitzada. En conjunt, es distribueix sempre en ambients litorals i marins oberts, seguint les línies de costa i evitant l’interior continental.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Deltebre, Ametlla de Mar, Les Tres Cales, Calafat, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, El Creixell, Coma-ruga, Calafell, Gavà, Delta del LLobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Sa Caleta, S’Agaró, Platja d’Aro, Palamós, Sa Tuna, Mas Pinell, l’Estartit, Illes Medes, Montgó, St. Martí d’Ampúries, Empuriabrava, Roses, El Port de la Selva i Portbou.

DESCRIPCIÓ

La Sterna hirundo és un ocell marí esvelt de mida mitjana, amb cos estilitzat, ales llargues i estretes i una cua profundament forcada amb dues plomes externes allargades; en plomatge reproductor mostra un capell negre intens que contrasta amb les parts inferiors clares i el dors gris pàl·lid, i té el bec vermell ataronjat amb la punta fosca, així com potes curtes de to rogenc.

Hàbitat

Ocupa ambients aquàtics oberts, tant marins com continentals, com platges, llacunes litorals, aiguamolls, illots sorrencs o de grava, grans llacs, embassaments i trams amples de rius, preferentment amb poca vegetació i bona visibilitat.

Alimentació

S’alimenta principalment de petits peixos que captura mitjançant picats ràpids a la superfície de l’aigua; complementa la dieta amb crustacis i altres petits organismes aquàtics.

Reproducció

Nidifica en colònies sobre el terra nu, sovint en illots o bancs de sorra o grava; la posta sol ser de 2–3 ous dipositats en una simple depressió, i ambdós progenitors participen en la incubació i en la cura dels polls.

ESPECIES SIMILARS

Aquestes són algunes espècies similars presents al Mediterrani que poden generar confusió amb la Sterna hirundo:

Sterna albifrons: Molt més petita i compacta; front blanc molt evident fins i tot en època de cria; bec groc amb punta negra; vol més ràpid i nerviós.

Sterna sandvicensis: Clarament més gran i robusta; bec negre amb punta groga; lleu cresta despentinada; aspecte general més massís i menys esvelt.

Sterna dougallii: Parts inferiors més blanques i “lluminoses”; bec majoritàriament negre (amb base rogenca en reproducció); vol molt elegant i lleuger; menys comuna.

Chlidonias niger: En plomatge nupcial presenta cos i pit negres; fora de cria mostra taques fosques a les galtes; vol més erràtic sobre aiguamolls i zones interiors.

Chlidonias hybrida: En cria té ventre gris fosc però galtes blanques; dors més gris uniforme; sovint associada a zones d’aigua dolça.

Thalasseus bengalensis: Més gran i de to general més pàl·lid; bec llarg i groc intens; estructura més robusta i vol potent.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), AVES (CLASSE), Charadriiformes (ORDRE), LARIDAE (FAMÍLIA), STERNA HIRUNDO (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere