Com la podem identificar
Característiques
Distribució a la nostra costa
Descripció
La mida mitjana de la Castanyola és de 10 a 12 cm (màxim 15 cm). Els colors dels individus adults és de gris fosc a verd gris al cap. Vist de lluny Chromis chromis sembla completament negre o marró.
La part superior està comprimida lateralment. El musell curt i abovedat acaba en una petita boca molt protràctil que tanca una fina dentició que sobresurt. Una única fossa nasal a cada costat del cap, per sota de l’ull que és força gran.
Als flancs, les escates ctenoides són relativament grans i molt visibles pel seu color clar al centre i fosc a la vora. Les escates es formen de 6 a 8 línies longitudinals als costats. La línia lateral està en dos trams esglaonats.
Les aletes dorsal i anal són negres i blavoses, la caudal és negra a les puntes i transparent al centre. Els pectorals i ventrals són incolors o lleugerament tenyits. L’aleta caudal bifurcada, en “cua d’oreneta”, és molt característica. Els alevins, de menys d’uns 15 mm de mida, són de color blau cobalt (blau elèctric).
Fa només uns anys es va descobrir que els joves podien associar-se amb anemones de mar verdes Anemonia viridis. De fet, aquesta espècie d’anemone tendeix a niar dins les escletxes de la roca, que també freqüenten els joves Chromis chromis, per protegir-se dels seus depredadors. Així és com es produeix la trobada, donant la impressió que es tracta d’una simbiosi activa a través de la qual els alevins busquen protegir-se.
En canvi, fa temps que se sap que els alevins de diverses espècies busquen protecció activa de diversos cnidaris, incloses les meduses. En el cas de la castanyola juvenil, és probable que aquesta associació sigui més fortuïta que activa.
Alimentació
Chromis chromis és un planctòfag diürn. S’alimenta durant el dia per sobre del prat que serveix de refugi a la nit. El seu aliment està format essencialment per zooplàncton i ous de peix transportats pels corrents. Per capturar les seves preses, la petita castanyola descriu trajectòries brusces a l’aigua. Chromis chromis també és un macròfag i pot alimentar-se de petits animals planctònics i bentònics com ara crustacis, esponges i tunicats.
Reproducció | Multiplicació
Durant el període de posta (mesos d’estiu de juny a agost), els individus solitaris observats a la roca (coves i escletxes) solen ser mascles territorials. Aquests són en primer lloc actius en la neteja activa d’una porció plana de roca o sorra, que delimiten al centre del seu territori. Posteriorment, intenten captar l’atenció d’una femella. Per fer-ho, s’acosten als bancs de femelles, després tornen ràpidament al seu territori indicant així el camí cap al niu que han fet. En fer-ho, es mostren estenent bé els raigs de la seva aleta caudal, que utilitzen com a ventall. Després de donar la volta al niu, les femelles disposades a desovar finalment s’uneixen a un mascle i uneixen els seus oòcits al substrat. Aquests són fertilitzats immediatament. Un cop finalitzada la posta, la femella es queda al voltant del niu durant uns 3 dies. Finalment és el mascle qui s’encarrega de la posta durant tota una setmana. Això inclou la ventilació dels ous i la protecció dels ous que defensa ferotgement dels depredadors. Després de l’eclosió, però, el mascle abandona la seva descendència.
Les castanyoles petites, de menys d’uns 15 mm de mida, són de color blau cobalt (blau elèctric). S’apleguen en bancs durant l’estació calorosa al voltant dels relleus rocosos. A finals de l’estiu, han arribat als 3 a 4 cm i a mesura que van creixent, el color dels peixos va evolucionant, deixant que el component blau s’esvaeix progressivament per agafar la coloració dels adults.
Especies similars
Chromis chromis és l’únic representant dels Pomacentridae a la Mediterrània. El gènere Chromis és present a molts mars i oceans del món. Té més de 80 espècies. El seu nom vernacle damisela (o damisela) correspon a diverses famílies de peixos d’escull.
A les costes orientals de l’Atlàntic tropical i subtropical, hi ha algunes espècies molt semblants, Chromis limbata (Valenciennes, 1833); Chromis cadenati Whitley, 1951; Chromis lubbocki Edwards, 1986; Chromis multilineata (Guichenot, 1853).
Taxonomia
Animalia (Regne), CHORDATA (Phylum), ACTINOPTEYGII (CLASSE), PERCIFORMES (Ordre), POMACENTRIDAE (Família), CHROMIS CHROMIS (Espècie).
Distribució geogràfica
Vídeos
Fototografies
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar als Chromis Chromis? La cua te la forma de la de l’oreneta. Son de color gtis fosc a verd gris i els juvenils de color blau elèctric. Tenen una mida de 10 a 12 cm
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España