Com la podem identificar
Característiques
Distribució a la nostra costa
Per la zona de l’Ametlla de Mar, Calafat… en abundància. Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Premià de Mar, Pineda de Mar, Blanes, LLoret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guixols, Sant Antoni de Calonge, Llafranc, Tamariu, Sa Tuna, Illes Medes, l’Estartit, l’Escala, Roses, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà i Colera.
Descripció
Alga marró que fa de 5 a 10 cm d’alçada és una fulla amb forma de ventall obert, amb el marge ciliat, blanc i marró, incrustat amb pedra calcària, amb un peduncle curt. La fulla sovint s’enrotlla en un con amb arestes concèntriques. La superfície de la fulla està adornada amb fines fileres concèntriques de pèls.
L’alga està fixada per un plomall de rizoides amb una base curta més o menys cilíndrica formant un pedicel cònic. Sovint s’agrupen diversos individus perquè neixen del mateix sistema de rastreig basal.
El creixement de l’alga es produeix a través dels marges.
És un alga autòtrofa per fotosíntesi de clorofil·la amb absorció de sals minerals contingudes a l’aigua.
La seva reproducció és una alternança d’un cicle sexual i un cicle asexual amb producció d’espores.
Tenen dos cicles de reproducció, un comença a l’hivern o a la primavera, presenta un desenvolupament màxim a l’estiu i desapareix al setembre; el segon comença a l’estiu: el cicle de desenvolupament és digenètic isomorf.
Entre les línies concèntriques del “cabell” hi ha fileres d’òrgans reproductius on neixen les cèl·lules corticals externes. De vegades, les espores dels esporòfits no experimenten meiosi i tornen directament als esporòfits.
És una alga que sovint s’uneix com a epífit a altres algues.
És abundant a la primavera, aquesta alga s’adapta a la temperatura i il·luminació intensa. És sensible a les variacions del nivell de l’aigua i només pot suportar exposicions molt breus a l’aire lliure.
Els individus sovint s’agrupen al voltant del mateix sistema de rastreig basal.
L’opistobranqui Elysia timida (Risso, 1818) se’n alimenta.
Com a curiositat, la Padina pavonica té propietats que recorden les de la pell humana i es fa servir en productes farmacèutics i cosmètics per les seves propietats en la recuperació de la fermesa i elasticitat de la pell i reforç de les accions protectores d’anti-rradicals i anti-irritants, també troba el seu ús en tractaments contra trastorns òssies com la osteoporosi, l’artritis. En cru presenta una possibilitat alimentària a Àsia.
Espècies similars
Padina australis: al mar Roig i a l’oceà Índic.
Padina boryana: a Nova Caledònia.
Padina jamaicensis: amb vores sempre enrotllades cap a l’interior; Mar Carib.
Padina pavonicoides Ni-Ni-Win & H. Kawai, 2011 i Padina ditristromatica Ni-Ni-Win & H. Kawai, 2011: dues espècies submarines molt properes i gairebé indistingibles de P. pavonica, destacades recentment a la base d’estudis genètics.
Però a les nostres costes no hi ha confusió.
Taxonomia
Plantae (Regne), ochrophyta (Phylum), PHAEPPHYCE (Classe), DICTYOTALES (Ordre), DICTYOPTACEAE (Família), PADINA PAVONICA (Espècie).
Distribució geogràfica
Vídeos
Fotografies
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Padina Pavonica? Fixa’t en la forma característica de l’alga, que té una fulla en forma de ventall obert, amb els marges ciliats i de color blanc i marró. La fulla sovint es enrotlla en un con amb arestes concèntriques, característica clau per identificar-la. El seu peduncle curt és un altre element distintiu, mentre que la superfície de la fulla està adornada amb fileres concèntriques de pèls. Aquesta alga té una base curta, cilíndrica, formada per rizoides que la fixen al substrat. És habitual trobar-la en grups que comparteixen el mateix sistema de rastreig basal. Aquests elements, juntament amb la seva mida de 5 a 10 cm d’alçada, són essencials per identificar Padina pavonica, una alga fotofílica que prefereix substrats durs i ben il·luminats en aigües tranquil·les o poc agitades.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España