Xyrichtys novacula | Llorito

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Front molt vertical, recte i afilat
• Ulls molt amunt: petits i situats a la part superior del cap.
• Cos alt i comprimit lateralment: sembla aplanat de costat.
• Coloració: femelles i juvenils, rosa pàl·lid o blanc rosat. Mascles, verd apagat, amb línies blaves visibles a les galtes (entre la boca i l’opercle).
• Sovint es manté a menys d’1 metre per sobre de la sorra o les praderies.
• Dorsal llarga i contínua, del clatell fins a la cua.
• Dorsal i anal de color taronja suau.
• Cua curta amb vora arrodonida.
• Si s’espanta, s’enfonsa de cap al substrat sorrenc i desapareix ràpidament.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Xyrichtys novacula (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Llorito, raor (CA), galán, pejepeine, doncella cuchilla, doncella trabadora (ES), donzelle lame, poisson hachoir, labre des sables, rason nacré (FR), cleaver wrasse, pearly razonrfish (GB), pesce pettine, pesce petene, pecurella, surice (I), schermesserfisch, lippsisch (D)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Viu en fons sorrencs o en petits prats de fanerògames marines, entre els 5 i els 50 metres de profunditat. A diferència d’altres làbrids, prefereix superfícies toves on pot enterrar-se ràpidament per amagar-se dels depredadors o descansar durant la nit.
Fondària: Sol habitar en profunditats que oscil·len entre els 5 i els 50 metres
Mides: Pot arribar a mesurar fins a 30 cm de longitud màxima.
Distribució geogràfica: Es distribueix pel Mediterrani i l’Atlàntic, des de la costes franceses fins al Congo a l’Atlàntic Est, i des de la Carolina del Nord fins al Brasil a l’Atlàntic Oest, passant per les Caribenques.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Calafat, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Malgrat de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, l’Escala, Sant Pere Pescador i Roses.

DESCRIPCIÓ

El llorito (Xyrichtys novacula) és un peix de cos alt i comprimit lateralment, amb un front estret i vertical, gairebé com una navalla (d’aquí el nom “rasoir”). Els seus ulls són petits i estan situats molt amunt al cap. La coloració varia entre els individus: les femelles i els juvenils tenen un to rosa pàl·lid, mentre que els mascles adults són verds amb línies blaves a les galtes. La seva aleta dorsal és contínua, des del clatell fins a la cua, amb un color taronja clar a les aletes dorsal i anal. La cua és curta i amb la vora arrodonida.

Hàbitat

El llorito habita en fons sorrencs o prats de fanerògames marines, entre els 5 i els 50 metres de profunditat. A diferència d’altres làbrids, prefereix els substrats tous on pot amagar-se fàcilment de depredadors, especialment a la nit, quan s’enterraria parcialment per protegir-se.

Alimentació

El llorito s’alimenta principalment d’invertebrats marins, que captura entre la sorra. Els seus principals aliments inclouen petits crustacis, cnidaris, briozous, bivalves, gastéropodes i echinoderms.

Reproducció

La femella es fa adulta entre els 10 i 15 cm de mida. El llorito és una espècie hermafrodita protogínica, la qual cosa significa que comença la vida com a femella i, després, pot convertir-se en mascle quan arriba a una mida d’uns 17 cm i les condicions socials ho permeten. La reproducció té lloc a l’estiu, sense nidificació, amb els ous flotant com a plancton.

ESPECIES SIMILARS

Al Mediterrani, podem trobar diverses espècies de peixos que podrien ser similars al llorito (Xyrichtys novacula) o que poden causar confusió per la seva morfologia i hàbitat. Aquí tens algunes d’elles:

Xyrichtys argentimaculatus: Conegut com a llorito argentat, aquest peix presenta una morfologia similar al llorito comú (Xyrichtys novacula), però es diferencia per les taques brillants repartides sobre la seva pell. Es pot trobar tant a l’Atlàntic oriental com al Mediterrani, en hàbitats sorrencs semblants.

Labrus viridis (Tord verd): Aquest membre de la família dels Labridae destaca pel seu color verd brillant. Sovint es confon amb el llorito, especialment quan habita en zones de fons sorrenc o amb algues. Té una distribució que abasta el Mediterrani i l’Atlàntic oriental.

Coris julis (Donzella): Aquest peix de colors vius arriba a uns 20 cm de longitud. En les primeres etapes de la seva vida pot semblar-se molt al llorito, sobretot els mascles, que presenten tonalitats verdes i brillants. És molt comú al Mediterrani.

Symphodus tinca (Llavió): Aquest peix té una morfologia similar a la del llorito, però es pot distingir fàcilment per una taca vermella característica a la seva aleta dorsal. Viu en aigües del Mediterrani, normalment associat a fons rocosos o prats submarins.

Thalassoma pavo (Fadrí): És un altre membre de la família Labridae que pot portar a confusió per la seva forma allargada. Tot i així, se’n diferencia clarament pel seu colorit intens amb tonalitats de blau, verd i rosa. Es distribueix pel Mediterrani i l’Atlàntic oriental, i és molt comú en immersions recreatives.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), XYRICHTYS NOVACULA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere