Labrus viridis | Tord verd - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Cos prim i allargat
Musell allargat amb llavis gruixuts
Coloració adulta molt variable
Juvenils verd brillant amb una línia lateral blanca

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Labrus viridis (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Tord verd (CA), tordo verde, bodión verde (ES), labre vert, tourd (FR), green wrasse(GB), tordo, pappagallo (I), meerdrossel (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Es troba en fons rocosos i en prats de posidònia (sobretot joves), de 2 a 50 metres de profunditat.
Fondària: De 2 a 50 m
Mides: Fins als 50 cm de llarg
Distribució geogràfica: Aquesta espècie es troba al Mediterrani, al mar Negre i a l’Atlàntic oriental, des de Portugal fins al Marroc.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Blanes, Lloret de Mar, Platja d’Aro, Palamós, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

El tord verd pot arribar als 50 cm de llarg, la mida mitjana varia de 15 a 35 cm. Aquest tord té un cos allargat. El cap, més llarg que l’alçada del cos, acaba en un musell llarg i punxegut. La boca és relativament gran i té llavis gruixuts. Les escates tenen forma cicloide i cobreixen tot el cos i la major part del cap.

La coloració és variable, però generalment verdosa, més pàl·lida al ventre amb reflexos groguencs o platejats. Els adults, però, rarament tenen una coloració verda. En els exemplars més antics, els costats són sovint de color groc verdós amb nombrosos petits punts blancs.

Els joves que viuen als llits d’herbes marines tenen un color verd brillant. També s’observa una banda longitudinal blanquinosa que va des del musell fins a la cua. No hi ha dicromatisme sexual en aquest labret. Tanmateix, els mascles grans tenen una coloració més uniforme i vermellosa que les femelles.

ESPECIES SIMILARS

El llobri verd es pot confondre amb altres llobris que poden mostrar colors brillants:

el tord Labrus merula Linnaeus, 1758, especialment en l’etapa juvenil quan presenta una lliurea verda amb una banda blanca. No obstant això, el napoleó té un cos més massiu, un musell curt i corpulent, mentre que el napoleó verd té un musell més allargat així com els llavis relativament més prims. A més, les aletes estranyes del napoleó sovint estan folrats de blau.
la grívia, Labrus bergylta Ascanius, 1767, té un cos molt massiu i pot arribar als 60 cm.
l’enrocador, Symphodus melops (Linnaeus, 1758), és una espècie més petita, que presenta una taca fosca al mig de la cua. El mascle, de colors brillants, té una taca fosca en forma de mongeta darrere de l’ull.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE (ORDRE), LABRIDAE (FAMÍLIA), LABRUS VIRIDIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia feta per jastals i publicada a MINKA

Fotografia feta per Sylvain Le Bris a la Costa Brava i publicada a GBIF

Fotografia feta per Eduard Marques i publicada a GBIF

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar el Labrus merula? Fixa’t en aquestes característiques principals: té un cos allargat i prim, amb un musell punxegut i uns llavis gruixuts. La coloració és molt variable: els adults sovint són verdosos o groguencs, amb petits punts blancs, mentre que els juvenils destaquen per un color verd brillant amb una línia blanca lateral. Aquest peix es troba sobretot en fons rocosos i prats de posidònia a profunditats de 2 a 50 metres, especialment al Mediterrani i l’Atlàntic oriental.