Els vertebrats són un subfilum molt divers dins dels cordats, que agrupa tots els animals amb espina dorsal o columna vertebral, formada per vèrtebres. Actualment, s’hi reconeixen unes 72.327 espècies. Els vertebrats han aconseguit adaptar-se a una gran varietat d’ambients, inclosos els més extrems i inhòspits, demostrant una enorme capacitat d’adaptació i diversitat ecològica.

mamífers
Moltes espècies de mamífers s’han alliberat completament del medi terrestre. Encara que els pinnípedes (foques, morses, lleons marins, etc.) encara en siguin dependents, els sirenis (manatís i dugongs) i els cetacis (dofins, balenes, etc.) presenten prodigioses adaptacions a la vida en immersió. En aigua dolça podem observar puntualment certs rosegadors (rates, llúdrigues, castors, etc.).

serps i tortugues
Anomenem “Rèptils” (terme que ja no té valor sistemàtic) els vertebrats amb temperatura variable, tetràpodes (excepte serps), respiració pulmonar, que ponen ous i tenen el cos cobert d’escates epidèrmiques mortes. Els rèptils aquàtics estan representats principalment per tortugues i algunes espècies de serps. Alguns llangardaixos (monitors, dracs, iguanes) i certs cocodrils es submergeixen de tant en tant per alimentar-se.

ocells
A Catalunya s’han observat un total de 56 espècies d’ocells marins, 24 de les quals són rares o escasses. Aquestes presenten un elevat grau d’endemisme al Mar Balear, i 5 d’elles es consideren d’alta prioritat degut a la reducció de les seves poblacions i a la dificultat afegida per a la seva conservació. Una de les principals amenaces que afecten aquestes poblacions és l’alt risc de captura accidental. Entre aquestes espècies s’hi troben: la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga mediterrània (P. yelkouan) i la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la gavina corsa (Larus audouinii) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii).

