COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cranc molt pla
- Closca gairebé quadrada, fins a 3,9 cm
- Taques grogues a les potes
- Potes amb espines a la vora frontal
- Molt poc profund a les roques
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Percnon gibbesi(H. Milne Edwards, 1853)
Nom comú: Cranc aranya(CA), Cangrejo araña, araña de marisco (ES), Crabe plat des oursins, crabe sourire, sally-pied-léger (FR), Nimble spray crab, Sally lightfoot crab (GB), Granchio subtropicale (I), Algenfressende Krabbe (D)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: Li agraden les costes rocoses, els molls dels ports i els ports esportius. S’amaga en esquerdes o petites cavitats. Agraeix especialment les roques cobertes d’algues calcàries. Es troba a la zona intermareal i als primers metres de profunditat. Els individus grans viuen més profunds que els petits.
Fondària: Fins a 6 m
Mides: 39 mm
Distribució geogràfica: El cranc aranya és originari de l’Atlàntic intertropical africà i nord-americà (present a les Índies Occidentals franceses) així com del Pacífic americà (present a l’illa de Clipperton). Recentment ha entrat a la Mediterrània per Gibraltar (espècie hercúlea) on es considera introduïda i invasora.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Calafat, Ametlla de mar, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Arenys de mar, Blanes, Tossa de mar, Palamós, Palafrugell, Begur, l’Estartit, l’Escala i Cadaqués,
DESCRIPCIÓ
Aquest cranc és extremadament pla. La seva closca és quasi quadrada, amb les cantonades arrodonides, prim, quasi llis amb uns pocs tubercles tènues; amb prou feines és més llarg que ample, i la seva llargada arriba als 39 mm. Té tres dents al front i quatre dents anterolaterals punxegudes. Els ulls són grans i en forma de mongeta.
A les urpes, el merus i el carp són espinosos. Cada pota té una fila d’espines a la vora anterior del merus.
Hi ha un dimorfisme sexual feble: les urpes dels mascles són lleugerament desiguals i significativament més fortes que les de les femelles o els juvenils.
La lliurea de colors varia poc en funció de l’edat, el sexe i els individus. És marró-vermell o verd-bru. Les marques simètriques de color turquesa estan presents a cada costat d’una línia medio-dorsal del mateix color. El merus de cada pota ambulatòria té una banda mitjana de color turquesa. Té una banda de color groc brillant a les potes a l’articulació carp-propodi i propodi-dàctil. Hi ha una taca blau clar brillant a la part distal de l’isquii de les potes i una línia fina del mateix color que destaca la vora entre la cara dorsal i la cara ventral de la closca. Els pedoncles oculars i les pinces estan ornamentats. El color és més pàl·lid del costat ventral.
Aquest cranc és furtiu, molt viu i àgil, i és actiu durant el dia i té un pic d’alimentació al capvespre. És principalment un herbívor que utilitza les seves pinces per eliminar les algues vermelles calcàries, les algues filamentoses o la pel·lícula d’algues superficials de la qual s’alimenta. Ocasionalment, podria consumir macroalgues, pastures i cucs poliquets.
A l’Àfrica tropical, s’han reportat femelles ovígeres gairebé tot l’any. A la Mediterrània, s’han observat durant l’estació calorosa, de maig a setembre. El desenvolupament larvari inclou sis estadis zoeals i una megalopa. Les larves viuen relativament temps al plàncton, fet que permet la dispersió a llarga distància de l’espècie. Els juvenils (caparaçó de menys d’1,5 cm de llarg) es troben de octubre a març.
A la Mediterrània, aquest cranc aprecia especialment la presència d’eriçons de mar negre com l’Arbacia lixula (Linné, 1758).
Alguns peixos són coneguts com a depredadors d’aquest cranc a la Mediterrània: dèntols, llobarros, daurades, pagres. Convé afegir cefalòpodes com els pops i per què no també grans crustacis a aquesta llista de possibles depredadors.
ESPECIES SIMILARS
Hi ha un total de set espècies al gènere Percnon, i aquestes espècies estan força a prop les unes de les altres. El cranc pla abreujat (Percnon abbreviatum), el cranc pla relacionat (Percnon afí) i el cranc pla Guinot (Percnon guinotae) es troben a tot l’Indo-Pacífic tropical i es poden veure a Mayotte, Nova Caledònia, Wallis i Futuna, Polinèsia Francesa.
Durant molt de temps, els científics han debatut la validesa de les dues espècies estretament relacionades, el cranc aranya (Percnon gibbesi) i el cranc pla d’ulls vermells (Percnon planissimum). Els informes a l’Atlàntic i a la Mediterrània d’aquesta darrera espècie corresponen realment a la primera. Es distingeixen aquestes dues espècies per:
- La longitud relativa del solc pelut fins a la vora superior del palmell de les urpes.
- Les longituds relatives de la segona i tercera dent anterolateral del carapace.
Les distribucions geogràfiques són diferents, amb P. gibbesi que es produeix a tot l’Atlàntic intertropical així com a les costes del Pacífic dels EUA, mentre que P. planissimum té una distribució indo-oest-pacífic.
A la Mediterrània, el cranc aranya possiblement es refereix a Percnon gibbesi, que és l’espècie més comuna en aquesta zona.ent es pot confondre amb espècies locals del gènere Pachygrapsus .
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), arthropoda (PHYLUM), malacostraca (CLASSE), decapoda (ORDRE), percnidae (FAMÍLIA), percnon gibbesi (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar el Percnon gibbesi? Fixa’t en aquest cranc molt pla amb una closca gairebé quadrada que pot mesurar fins a 3,9 cm. Les seves potes tenen taques grogues i espines a la vora frontal de les potes. Es troba a pocs metres de profunditat en roques cobertes d’algues calcàries. La closca té una forma quasi quadrada amb les cantonades arrodonides i poques protuberàncies. Les seves urpes tenen espines i el color de les potes inclou bandes de turquesa i groc brillant. És molt àgil i es dedica principalment a menjar algues i macròfits.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España