COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos: allargat i comprès lateralment, amb una longitud mitjana de 30 cm, tot i que pot arribar fins als 50 cm.
- Coloració: dors gris groguenc o verdós amb reflexos daurats.
- Línies característiques: 10 a 12 línies longitudinals grogues vives al llarg de tot el cos, des del cap fins a la cua.
- Cap: petit, amb boca petita i dents incisives prominents (semblants a les humanes).
- Ulls: grans, de color daurat, situats a prop de la boca.
- Aletes: grisenques, amb una taca negra visible a la base de les pectorals.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Sarpa salpa (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Salpa, sarpa (CA), salema, salpa, cagona (ES), saupe, daruade rayée (FR), salema, salema porgy, goldline, cow bream, dreamfish (GB), salpa, bobba, sarpa, mangiaracina (I), Goldstrieme, Goldstriemen (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: Habita principalment en zones costaneres poc profundes. Prefereix fons rocosos o sorrencs que estiguin coberts d’algues o praderies submarines, especialment les de Posidonia oceanica, on troba tant aliment com refugi. També és comuna en boscos d’algues verdes i vermelles, com Caulerpa, Ulva i Laurencia. Es tracta d’una espècie gregària, sovint observable en bancs nombrosos, que neda activament mentre pastura sobre les plantes marines. Aquest biòtop, ple de llum i vida, és essencial per a la seva alimentació i cicle vital.
Fondària: Entre els 0 i 20 metres, tot i que pot arribar puntualment fins als 70 metres de fondària.
Mides: Sol assolir una longitud mitjana de 30 centímetres.
Distribució geogràfica: La salpa (Sarpa salpa) té una distribució geogràfica àmplia, centrada principalment en mars temperats i càlids. Es troba de manera natural a tota la Mar Mediterrània, on és una espècie molt comuna i fàcil d’observar prop de la costa. A més, habita l’oceà Atlàntic oriental, des del Golf de Biscaia al nord fins al sud de Sud-àfrica, incloent també les costes de Portugal, Espanya, Marroc i Mauritània. Es troba igualment a les illes Canàries, Madeira i Cap Verd. Aquesta distribució indica una clara preferència per zones costaneres de clima temperat o subtropical, amb presència d’ecosistemes rics en vegetació marina, com les praderies de posidònia o els boscos d’algues, on pot alimentar-se i refugiar-se en grup.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Ampolla, Ametlla de Mar, Calafat, l’Almadrava, El Torn, l’Hospitalet de l’Infant, Miami Platja, Mont-roig Badia, Cambrils, Salou, la Pineda, Tarragona, la Mora, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Garraf, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Badalona, El Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Calella, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port Lligat, el Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou.
DESCRIPCIÓ
La salpa (Sarpa salpa) és un peix marí de cos allargat i comprimit lateralment, fàcilment reconeixible per les seves franges longitudinals daurades que recorren el seu cos grisós o verdós de dalt a baix. Té el cap petit, amb ulls grans i daurats, i una boca també petita, equipada amb dents incisives molt similars a les humanes, adaptades a la seva dieta. Es tracta d’una espècie gregària, que viu en bancs nombrosos i es desplaça pel fons marí pasturant la vegetació, en un comportament conegut com a brosteig, molt semblant al de certs herbívors terrestres.
Hàbitat
La salpa viu en zones costaneres poc profundes, generalment entre 0 i 20 metres, tot i que pot arribar fins als 70 metres. Prefereix fons rocosos o sorrencs amb abundant vegetació marina, com les praderies de Posidonia oceanica i zones cobertes d’algues verdes i vermelles, com Ulva, Caulerpa o Laurencia.
Alimentació
És un peix principalment herbívor, especialment en l’etapa adulta. Es dedica a brostejar sobre les algues i les plantes marines, alimentant-se de Ulva, Caulerpa, Laurencia i fulles de Posidonia oceanica. Els juvenils, però, poden tenir una dieta més variada i incloure petits crustacis.
Reproducció
La salpa és un peix hermafrodita proteràndric, és a dir, comença la seva vida com a mascle i es transforma en femella amb el creixement, normalment cap als 26–28 cm. La maduresa sexual arriba als 21 cm aproximadament. La reproducció té lloc dues vegades l’any, a la primavera i a la tardor, coincidint amb condicions ambientals favorables.
ESPECIES SIMILARS
En el busseig recreatiu al Mediterrani, no he trobat cap espècie amb la que realment la puguem confondre per les seves característiques físiques i de comportament.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), EUPERCARIA INCERTAE SEDIS (ORDRE), SPARIDAE (FAMÍLIA), SARPA SALPA (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES



PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Sarpa salpa? Fixa’t en el seu cos allargat i comprimit lateralment, amb una mida mitjana d’uns 30 cm. El tret més distintiu són les 10 a 12 franges daurades longitudinals que recorren tot el cos, des del cap fins a la cua, sobre un fons gris platejat o verdós. Té el cap petit, amb ulls grans i daurats, i una boca petita amb dents incisives que recorden les humanes. També cal observar que no té taques fosques al voltant de la cua, a diferència d’altres espècies similars. Es mou habitualment en bancs nombrosos, pasturant sobre praderies submarines i algues, fet que també pot ajudar a reconèixer-la durant una immersió.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España