Dasyatis pastinaca | Escurçana

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos pla i romboïdal (forma de diamant), típic de les rajades.
• Pot fer fins a 1,4 metres de llarg (incloent-hi la cua), tot i que habitualment es veu més petita.
• Part dorsal: marró grisós, verdosa o lleugerament rogenca, uniforme, sense taques.
• Part ventral: blanca o molt clara.
• Ulls situats a la part superior del cap.
• Darrere els ulls, té espiracles (petites obertures) que fan de respiradors mentre està enterrada.
• Cua molt llarga, semblant a un fuet, que pot fer més de la meitat de la longitud total.
• Presenta una espina verinosa gran i dentada (una o dues), utilitzada per defensar-se.
• No té aleta dorsal ni crestes espinoses com algunes altres rajades.
• La pell és llisa.
• Sovint mig enterrada a la sorra o fang, amb només els ulls i espiracles visibles.
• Si ens acostem, pot nedar amb moviments ondulants de les aletes com si “volés”.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Escurçana (CA), raya látigo común, pastinaca, chucho (ES), pastenague commune (FR), common stingray (GB), pastinaca comune (I), Gemeine Stechrochen (D)
Grup: Peixos cartilaginosos
Tipus paisatge: L’escurçana (Dasyatis pastinaca) habita principalment en fons marins costaners de tipus sorrenc, fangós o mixt, on pot enterrar-se parcialment per camuflar-se i caçar. Es troba sovint en zones poc profundes, generalment entre els 5 i els 60 metres de profunditat, tot i que pot arribar fins als 100 metres. Aquest biòtop és típic de llacunes litorals, badies protegides i plataformes continentals amb aigües temperades. La seva presència és comuna al mar Mediterrani i a l’Atlàntic oriental, on utilitza aquests hàbitats tant per alimentar-se com per reproduir-se. Aquest entorn li proporciona refugi davant depredadors i facilita la seva tècnica de caça, basada en l’emboscada des del fons.
Fondària: L’escurçana (Dasyatis pastinaca) sol habitar en zones costaneres de fondària moderada, generalment entre els 5 i els 60 metres. Tanmateix, s’han registrat individus a profunditats de fins a 100 metres. Prefereix fons sorrencs o fangosos on pot enterrar-se parcialment per camuflar-se tant dels depredadors com de les seves preses. Aquest rang de fondària li permet accedir a una gran varietat de recursos alimentaris i, alhora, mantenir-se en entorns relativament protegits, com badies, platges obertes o zones de plataforma continental.
Mides: L’escurçana pot assolir fins a 1,4 metres de llargada total, incloent la cua, amb un disc corporal que pot fer fins a 60 cm d’amplada. Les femelles solen ser més grans que els mascles.
Distribució geogràfica: L’escurçana (Dasyatis pastinaca) es distribueix pel mar Mediterrani, mar Negre i l’Atlàntic oriental, des del sud de Noruega fins a Angola, incloent les costes de les Illes Britàniques, la península Ibèrica i les illes Canàries.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

L’Ametlla de Mar, Tarragona, Barcelona, Badalona, Mataró, Malgrat de Mar, Calella de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palafrugell, Tamariu, Begur, Illes Medes i Colera.

DESCRIPCIÓ

L’escurçana (Dasyatis pastinaca) és una rajada bentònica de cos pla i romboïdal, amb una cua llarga i prima que pot superar la meitat de la seva longitud total. La seva coloració dorsal és generalment gris, marró o verdosa, mentre que la ventral és clara. Presenta una o dues espines verinoses a la cua, que utilitza per defensar-se. La pell és llisa, sense taques ni crestes.

Hàbitat

Viu en fons sorrencs o fangosos de zones costaneres, habitualment entre 5 i 60 metres de profunditat, tot i que pot arribar als 100 metres. És comuna al mar Mediterrani, mar Negre i a l’Atlàntic oriental.

Alimentació

S’alimenta principalment de crustacis, mol·luscs i peixos bentònics. Caça amagada al fons, esperant emboscar les seves preses.

Reproducció

Té una reproducció vivípara aplacental: la femella pareix cries vives després de desenvolupar-se dins seu. Els mascles tenen clàspers, òrgans copuladors derivats de les aletes pèlviques.

ESPECIES SIMILARS

Al mar Mediterrani, hi ha diverses espècies de raies que poden semblar-se a l’escurçana (Dasyatis pastinaca), especialment per la seva forma corporal aplanada i presència de cua llarga. Aquí tens les més similars:

Vastina clavejada (Raja clavata): És una raia de cos romboïdal, semblant a l’escurçana, però es diferencia fàcilment per la seva pell rugosa amb espines dorsals i la presència de taques clares ben definides a les aletes. La seva cua és més curta i ampla, i no presenta espines verinoses. Habita en fons similars i és molt comuna al Mediterrani.

Rajada peluda (Raja radula): Aquesta espècie és més petita i més angular que l’escurçana, amb un disc corporal més estret. Es troba sobretot en aigües properes a les illes Balears. Té espines al dors, però no té una cua tan llarga ni espina verinosa. La seva coloració pot variar, però sovint presenta tons més clars.

Escurçana violeta (Pteroplatytrygon violacea): De forma i comportament molt semblant a l’escurçana comuna, però es pot distingir per la seva coloració més fosca o amb tons violacis. És menys freqüent al Mediterrani i es veu més sovint en mar oberta. Com l’escurçana, té una cua llarga amb espina verinosa.

Tremolina (Torpedo marmorata): Pot confondre’s visualment per la forma aplanada, però té un cos més arrodonit i una coloració marmolada, amb patrons irregulars foscos. El tret més distintiu és la seva capacitat de generar descàrregues elèctriques, que utilitza per defensar-se i caçar. No té cua allargada ni espina verinosa.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ELASMOBRANCHII (CLASSE), MYLIOBATIFORMES (ORDRE), DASYATIS (FAMÍLIA), DASYATIS PASTINACA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere