COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Cos aplanat dorsoventralment. L’exoesquelet és pla i ovalat, adaptat per adherir-se als hostes.
- Coloració. Normalment de tonalitats marronoses o grisoses, amb certa transparència en individus més joves.
- Ulls compostos prominents. Els ulls són arrodonits i situats a la part anterior, visibles a simple vista.
- Antènules curtes. Presenta dues parells d’antennes, amb les antènules més petites i visibles.
- Pernets locomotors adaptats. Les potes posteriors estan fortament adaptades per enganxar-se a l’hoste.
- Tegument dur i segmentat. L’exosquelet mostra segments clars, amb una superfície llisa o lleugerament reticulada.
- Adhesió a peixos. Són ectoparàsits, normalment enganxats a la zona ventral o lateral del peix, especialment prop de la cua o brànquies.
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Anilocra physodes (Linnaeus, 1758)
Nom comú: poll de mar (CA), piojo de mar (ES), anilocre (FR), fish louse (GB), pulex marino o piozzo marino (I), Fischfloh (D)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: És un ectoparàsit marí que habita sobre peixos, fixant-se principalment a les zones ventrals, laterals, brànquies o prop de la cua. Prefereix aigües marines costaneres temperades o càlides amb bona circulació, sovint associades a fons suaus o praderies de posidònia, i depèn completament del peix hoste per alimentar-se i protegir-se. Fora del seu hoste, el crustaci sobreviu molt poc, de manera que tot el seu cicle vital està estretament lligat al biòtop que li proporciona l’hoste.
Fondària: Es troba en zones costaneres poc profundes
Mides: Longitud del cos: Entre 20–30 mm
Distribució geogràfica: Té una distribució geogràfica principalment mediterrània i atlàntica nord-oriental. Es troba al llarg de les costes del mar Mediterrani i en zones costaneres de l’oceà Atlàntic proper a Europa, especialment en aigües temperades del nord i centre del continent. La seva presència està estretament lligada a les àrees on habiten els peixos hoste que parasita, de manera que no s’estén a regions on aquests peixos són escassos o absents.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Deltebre, Ametlla de Mar, Les Tres Cales, Calafat, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, El Creixell, Coma-ruga, Calafell, Gavà, Delta del LLobregat, Barcelona, Badalona, Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Blanes, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Sa Caleta, S’Agaró, Platja d’Aro, Palamós, Sa Tuna, Mas Pinell, l’Estartit, Illes Medes, Montgó, St. Martí d’Ampúries, Empuriabrava, Roses, El Port de la Selva i Portbou.
DESCRIPCIÓ
La Anilocra physodes és un crustaci isòpode de cos ovalat i clarament aplanat dorsoventralment, amb un exosquelet dur i segmentat que li permet adaptar-se perfectament a la superfície del peix hoste. Presenta una coloració que varia entre grisenca i marronosa, sovint amb tons que imiten la pell del peix on viu. Els ulls són compostos i prominents, situats a la part anterior del cos, i disposa de set parells de potes fortes acabades en ganxos que li permeten fixar-se amb fermesa. Hi ha un marcat dimorfisme sexual: les femelles poden assolir fins a uns 3 cm de longitud, mentre que els mascles són molt més petits.
Hàbitat
Viu en aigües marines costaneres temperades, sempre associada a peixos ossis als quals s’adhereix externament. Es localitza habitualment als costats del cos, a la zona ventral o prop de les brànquies i la cua. El seu hàbitat real és, per tant, el mateix cos del peix hoste, del qual depèn per protecció i mobilitat.
Alimentació
És un ectoparàsit hematòfag: s’alimenta principalment de sang i fluids corporals del peix al qual està adherida. Amb les seves peces bucals perfora la pell de l’hoste i pot causar lesions visibles, debilitament o estrès en el peix si la infestació és intensa.
Reproducció
La reproducció és sexual i presenta canvi de sexe en determinades fases del cicle vital (hermafroditisme protàndric). Els mascles, més petits, poden transformar-se en femelles quan les condicions ho requereixen. La femella porta els ous en una bossa incubadora ventral (marsupi) fins que eclosionen; les larves resultants neden lliurement durant un període curt abans de trobar un nou hoste al qual fixar-se.
ESPECIES SIMILARS
Al Mediterrani, la Anilocra physodes es pot confondre amb altres isòpodes paràsits de la família Cymothoidae que també viuen adherits a peixos:
Anilocra frontalis: Molt semblant en forma i mida, també s’adhereix externament al cos del peix. Es diferencia per lleus variacions en la forma del cap i en la disposició dels segments, detalls que sovint només s’aprecien bé fora de l’aigua.
Ceratothoa oestroides: A diferència d’Anilocra, aquesta espècie sol viure dins la cavitat bucal del peix. Tot i això, quan s’observa parcialment pot generar confusió per la forma aplanada i la mida similar.
Nerocila orbignyi: També ectoparàsit extern, amb cos allargat i segmentat. Pot trobar-se fixat a la pell o a les aletes, i a simple vista pot semblar molt similar si no s’observen bé els detalls del cefaló i el patró corporal.
Cymothoa exigua: Coneguda per parasitar la llengua dels peixos. Tot i que l’hàbitat dins l’hoste és diferent, morfològicament comparteix la típica forma ovalada i aplanada dels cymotòids.
En busseig recreatiu, la posició sobre el peix (externa i lateral) és una de les pistes principals per diferenciar Anilocra physodes d’altres espècies mediterrànies que prefereixen la boca o les brànquies internes. Si vols, et puc preparar una taula comparativa ràpida per identificació sota l’aigua.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), ISOPODA (ORDRE), CYMOTHOIDAE (FAMÍLIA), ANILOCRA PHYSODES (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS
FOTOGRAFIES

PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Anilocra Physoide? Fixeu-vos en un petit crustaci de cos ovalat i molt aplanat, clarament segmentat i amb un exosquelet dur de tonalitats grisenques o marronoses que sovint imiten la pell del peix hoste. Presenta ulls compostos ben visibles a la part anterior i set parells de potes fortes acabades en petits ganxos que li permeten adherir-se fermament al cos del peix. Normalment la veureu fixada lateralment o a la zona ventral, amb el cos perfectament adaptat al contorn de l’hoste. Les femelles són sensiblement més grans (fins a uns 3 cm) que els mascles, fet que també pot ajudar en la identificació visual durant el busseig.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España