Haliotis tuberculata | Sabateta de la Mare de Déu

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Closca en forma d’orella
• Closca perforada dorsalment amb alguns forats alineats
• Mida mitjana entre 8 i 11 cm
• Ulls blaus
• Pelatge marró verd decorat amb nombrosos tentacles sensorials
• Només el trobaràs dins d’escletxes i sota de blocs

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Haliotis tuberculata (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Sabateta de la Mare de Déu, orella de mar, greixereta (CA), oreja de mar (ES), Ormeau tuberculeux, ormeau de Méditerranée, ormeau orcille de mer, oreille de mer, ourmée, ormet, ormier, six trous, oreille de Vénus, oreille de Saint-Pierre, haliotis (FR), Tuberculate abalone, ormer, Mediterranean ormer, lamellated haliotis, green ormer, European edible abalone, ear shell, geautiful erar-shell (GB), orecchia marina (I), Zee-oor, gewoon zeeoor, gewone zeeoor (D), Mittelmeer-Abalone, mittelländisches Seeohr, Meerohr, gemeines Seeohr,Gemeines Meerohr,Gemeine Abalone (GR)
Grup: Mol.luscs – Gasteròpodes
Tipus paisatge: Li agraden les falles i la part inferior de les pedres,
Fondària: Des de la zona de marea fins a uns 15 metres.
Mides: 8-11 cm
Distribució geogràfica: Es troba per tota la Mediterrània. Es pot observar des de les costes del Canal de la Mànega al nord fins a les del Senegal al sud.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’Infant, Cambrils, Tarragona, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Arenys de mar, Calella, Blanes, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’aro, Palamós, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, Sa Riera, Illes Medes, l’Estartit, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port Lligat, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

És un gasteròpode gran la mida adulta del qual varia entre 8 i 11 centímetres. La seva closca és característica, ovalada i allargada, i la seva forma evoca una orella. L’exterior és de color beix vermellós motejat i vetat amb costelles disposades radialment. Sovint està cobert d’organismes incrustants, especialment en individus més grans.
Dorsalmente, la closca té una alineació de 3 a 6 perforacions rodones obertes. L’interior d’aquesta closca, en l’animal mort, és fortament nacrat.
El mantell és de color verd marró i està decorat a la seva perifèria amb nombrosos tentacles sensorials. Alguns perceben l’entorn a través de perforacions dorsals.
Del cap, amagat sota la closca, se’n veuen dos ulls blau cel. El peu és ample i confereix al mol·lusc una adherència molt potent al substrat.

La sabateta és herbívora: els joves s’alimenten de diatomees i algues microscòpiques incrustantss, els adults prefereixen les macroalgues marrons, vermelles o verdes, amb preferència per les algues vermelles que pasturen amb la seva ràdula.

Els sexes estan separats i la fecundació és externa. Durant la reproducció, cada femella allibera al voltant de dos milions d’ous, alguns dels quals donaran lloc a larves de trocòfor, després larves de veliger que, disperses pels corrents, cauran al fons després d’una curta vida pelàgica (cinc a sis dies).
Els joves haliotis començaran immediatament a alimentar-se i la seva dieta es diversifica a mesura que creixen.
Depenent de l’abundància de menjar, serà d’un a dos centímetres per any. La mida de 80 mm s’assoleix, de mitjana, després de cinc anys.

Les closques de l’Haliotis tuberculata estan molt sovint colonitzades per una rica epibiosi: algues i microorganismes diversos, tubs calcaris de cucs tubàrics, percebes, briozous, etc.

Fortament adherit a la roca amb el seu peu musculós molt potent, l’Haliotis tuberculata passa el dia generalment sota pedres o en falles de roca.
No obstant això, amb sort, es pot veure moure’s a plena llum del dia per les roques, a recer de les algues, a la recerca de les algues de les quals s’alimenta.
L’Haliotis tuberculata és un animal fràgil, qualsevol lesió que condueixi a la mort (és hemofílic), per això s’ha de deixar en pau. Només intentar treure’l del seu suport pot ser suficient per matar-lo . També és susceptible a infeccions bacterianes ( Vibrio harvey ) que provoquen mortalitats massives, tant en estat salvatge com en reproducció, tan bon punt la temperatura de l’aigua supera els 16 °C.
Els seus principals depredadors són estrelles de mar, crustacis, pops, certs peixos (orada) i… gurmets (palmejats o no…).

Molt important, quan bussegem no hem de tocar res. Però si ho heu fet, sobretot, no oblideu mai de tornar a col·locar els blocs girats! La seva part inferior està colonitzada per una quantitat d’organismes vulnerables que no toleren necessàriament l’exposició als corrents, a la llum, i senzillament als depredadors… El temps necessari per a la recolonització total d’aquesta superfície s’estima en 3 anys! En no tornar a posar aquests blocs al seu lloc, no només esteu destruint molts organismes, sinó que també esteu destruint l’hàbitat dels futurs Haliotis tuberculata joves.

ESPECIES SIMILARS

Una espècie propera, a la zona de Canàries/Gibraltar, Haliotis coccinea Reeve, 1846, una mica més allargada, també és admesa per alguns autors com a subespècie de H. tuberculata (= H. tuberculata coccinea Reeve, 1846).
Però no porta confusió perquè aquesta no es troba a la Mediterrània.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), MOLLUSCA (PHYLUM), GASTROPODA (CLASSE), LEPETELLIDA (ORDRE), HALIOTIDAE (FAMÍLIA), HALIOTIS TUBERCULATA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere