Scorpaena porcus | Rascla

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Escates petites i nombroses i rugoses en el cos però absents al cap i a la base de les aletes pectorals.
• Pell: Gran solapa de pell sobre cada ull (molt característica). No presenta solapes de pell sota la mandíbula inferior.
• Coloració marró marmolat amb variacions que poden anar del groc i verdós al porpra, rosa o fins i tot vermell intens. Sovint té tres bandes fosques a l’aleta caudal.
• Aletes: 12-13 espines dorsals i raigs tous. 3 espines i 5-6 raigs tous a l’aleta anal. I Aleta caudal arrodonida amb bandes fosques.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Scorpaena porcus (Linnaeus, 1758)
Nom comú: Rascla, escórpora fosca (CA), rascacio (ES), rascasse brune, rascasse porc (FR), black scorpionfish (GB), scorfano nero, scorfano bruno (I), brauner drachenkopf, kleine meersau (D)
Grup: Peixos òssis
Tipus paisatge: L’escorpora Porcus és comuna en hàbitats submarins il·luminats, com llacunes i prats de posidònia, així com en fons rocosos amb moltes algues i zones coral·lígenes. Aquest tipus de substrat li permet camuflar-se amb facilitat, fent-lo gairebé invisible per als submarinistes que no paren atenció. Aquest peix utilitza tant l’homomorfia (imitant la forma de l’entorn) com l’homocromia (imitant-ne els colors) per protegir-se. Normalment, els exemplars de color marró viuen a poca profunditat (entre 5 i 20 metres), mentre que els de colors més variats habiten a zones més fondes, tot i que aquesta espècie s’ha trobat a profunditats que van dels 2 als 800 metres.
Fondària: Dels 2 als 800 m
Mides: De 22 a 25 cm
Distribució geogràfica: És present al Mediterrani, al mar Negre així com a la part oriental de l’Atlàntic, des de les illes Britàniques fins a les Açores, a les illes Canàries i a les costes del Marroc.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Ametlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Torredembarra, Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, St. Pere de Ribes, Barcelona, Mataró, Arenys de Mar, St. Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, St. Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, Llafranc, Begur, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Portlligat, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Aquest peix es reconeix fàcilment per les seves escates petites i nombroses i per una característica solapa de pell sobre cada ull, però sense solapes sota la mandíbula inferior. Té un cap gran, amb diverses crestes i espines, i la seva boca és ampla, amb dents vil·liformes a les mandíbules i al sostre de la boca. El cos és generalment de color marró marmolat, amb variacions en tons verdosos, rosats o fins i tot vermells. A l’aleta caudal, presenta tres bandes fosques transversals que són també distintives. Aquesta escórpora habita en llacunes, prats marins i fons rocosos rics en algues i coral·lígens, zones on el seu camuflatge li permet passar desapercebuda. Viu generalment a poca profunditat (de 5 a 20 metres), tot i que es pot trobar des dels 2 fins als 800 metres. Aquesta espècie solitària i sedentària, que arriba als 30 cm de llargada, és coneguda per les seves espines verinoses, que utilitza només en defensa.

ESPECIES SIMILARS

Les espècies semblants a l’escórpora Rascla inclouen la Scorpaena notata, la Scorpaena scrofa i la Scorpaena maderensis. La Scorpaena notata es distingeix per tenir escates més grans i menys nombroses. La Scorpaena scrofa, coneguda com a escórpora gran, és notablement més gran i presenta múltiples solapes de pell sota la mandíbula inferior. Finalment, la Scorpaena maderensis es caracteritza per un cap més estret i dues parelles de solapes blanques de pell sota la mandíbula, així com per dues bandes negres, una a l’aleta caudal i una altra a la punta de la cua. Aquestes diferències fan que cadascuna es pugui distingir en funció de la mida, les solapes i el patró de color.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), TELEOSTEI (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SCORPAENIDAE (FAMÍLIA), SCORPAENA PORCUS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere