COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Estrella de mar de color vermell brillant
- Petites protuberàncies irregulars a la superfície aboral
- Canals ciliats a la superfície oral
- 5 braços, de vegades més, rarament menys
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Echinaster sepositus (Retzius, 1783)
Nom comú: Estrella vermella (CA), Estrella espinosa roja (ES), Étoile de mer rouge (FR), Red starfish (GB), Stella rossa (I), Roter seestern (D)
Grup: Equinoderms | Estrelles de mar
Tipus paisatge: Echinaster sepositus es troba en tots els substrats durs, des de la superfície fins a grans profunditats (almenys 250 m de profunditat). També és comú als prats de posidònia.
Fondària: 0 a 250 m
Mides: 10 a 20 cm
Distribució geogràfica: Principalment Mediterrani i Canal de la Mànega, més rar a l’Atlàntic oriental.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Ametlla de mar, Calafat, Hospitalet de l’infant, Cambrils, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de mar, Blanes, Lloret de mar, Tossa de mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Tamariu, Fornells, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port Lligat, el Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.
DESCRIPCIÓ
Aquesta estrella de mar té un diàmetre de 10 a 20 cm. És de color vermell o taronja-vermell brillant, reconeixible des de la distància. Generalment té cinc braços, però és possible conèixer individus amb quatre (rares) o de sis a set braços. Els braços són llargs, de secció circular, i coberts pel seu costat aboral (oposat a la boca, vist des de dalt) amb nombroses petites protuberàncies (pàpules) disposades de manera irregular. També té nombroses glàndules petites que segreguen moc. A la seva cara bucal (costat de la boca, a sota), podem veure els canalons ambulacrals i els peus acabats en ventoses.
Echinaster sepositus , un detritívor, s’alimenta principalment de partícules orgàniques recollides del fons, i d’organismes molt petits (cucs, esponges). El seu aliment microscòpic arriba a la boca a través del solc ambulacral ciliat de la part inferior dels braços.
La reproducció és sexual, des de la primavera fins a la tardor. Els sexes estan separats però alguns individus són hermafrodites. La fecundació és externa: els mascles d’un sector s’aixequen tots al mateix temps sobre els seus braços per alliberar el seu semen a l’aigua.
Els ous d’ Echinaster sepositus donen lloc a estrelles de mar joves sense estadi larvari. També s’ha observat ocasionalment la cria en aquaris (veure vídeo).
Aquesta espècie és extremadament comuna a la Mediterrània. Un depredador conegut és el mol·lusc Charonia lampas (gran tritó).
L’estrella, col·locada al seu costat aboral, es gira per mirar la direcció correcta.
ESPECIES SIMILARS
Altres dues estrelles vermelles són visibles a la Mediterrània: Ophidiaster ophidianus i Hacelia attenuata. El primer no té protuberàncies visibles, el segon té pàpules disposades regularment en deu fileres.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), ECHINODERMATA (PHYLUM), ASTEROIDEA (CLASSE), SPINULOSIDA (ORDRE), ECHINASTERIDAE (FAMÍLIA), ECHINASTER SEPOSITUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/mapa-localitzacio-echinaster-sepositus.jpg)
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/02/echinaster-sepositus.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/02/echinaster-sepositus-1.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/02/echinaster-sepositus-3.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/crambe-crambe-y-echinaster-sepositus-1-1024x576.jpg)
![](https://especiesmarinesdelmediterrani.net/wp-content/uploads/2024/04/Echinaster-sepositus-1024x682.jpg)
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Echinaster sepositus? És una estrella de mar de 5 puntes de color vermell viu o taronja-vermell viu. Cobert de petites pàpules de manera irregular. Aquesta estrella de mar té un diàmetre de 10 a 20 cm.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España