Palinurus elephas | Llagosta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Antenes extra llargues: Té un parell d’antenes molt gruixudes i més llargues que el seu propi cos, sovint amb bandes de colors (vermell, marró i groc).
• Absència de pinces: A diferència del llamàntol o l’escamarlà, la llagosta no té pinces grans a les potes davanteres.
• Color vermell marronós: Presenta una coloració general entre vermellosa, lila i marró fosc, que l’ajuda a camuflar-se en zones d’ombra.
• Taques grogues a l’abdomen: Té parells de taques grogues simètriques ben visibles a la part superior de cada segment de la cua (abdomen).
• Banyes sobre els ulls: Just a sobre dels ulls té dues espines grans i prominents (supraorbitàries) que formen una mena de “V” tancada.
• Potes amb ratlles: Les seves potes marxadores (perèiòpodes) presenten unes línies longitudinals clares de color groguenc o blanquinós.
• Closca espinosa: El seu cefalotòrax (el “cap”) està cobert de nombroses espines còniques i punxegudes que li donen un aspecte rugós.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Palinurus elephas (Fabricius, 1787)
Nom comú: Llagosta vermella, llagosta roja (CA), langosta común, langosta europea (ES), langouste rouge, langouste commune (FR), common spiny lobster, european spiny lobster (GB), aragosta mediterranea (I), europäische languste (D)
Grup: Crustacis
Tipus paisatge: La llagosta vermella és una espècie eminentment bentònica que s’estableix en ecosistemes rocosos i coral·lígens amb una topografia complexa, preferint aquells fons que ofereixen una gran quantitat de cavitats, esquerdes i túnels naturals on pot trobar refugi durant el dia. Habita principalment en substrats durs on hi ha una presència abundant d’algues calcàries, gorgònies i altres organismes que formen el biòtop de l’escull, buscant zones on el relleu li proporcioni protecció contra els corrents i els depredadors. Tot i que se sol associar a la roca mare, també se la pot trobar en camps de blocs o zones de transició amb praderies de fanerògames marines, sempre que tingui un refugi sòlid a prop per a la seva activitat nocturna de recerca d’aliment.
Fondària: Entre els 20 i els 70 metres.
Mides: Entre 25 i 35 cm de longitud.
Distribució geogràfica: 

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

La Palinurus elephas es distribueix principalment per l’oceà Atlàntic oriental, des de les costes del sud de Noruega i les illes Britàniques fins al Marroc i les illes Açores, tot i que la seva presència és molt més abundant i característica a tota la conca del mar Mediterrani (especialment a la zona occidental). També es troba puntualment en algunes zones del Mar Adriàtic i el Mar Egeu, però la seva densitat disminueix a mesura que ens desplacem cap a les aigües més càlides del llevant mediterrani. Prefereix les costes continentals i insulars amb plataformes rocoses ben desenvolupades, evitant les zones de l’Atlàntic excessivament fredes o els fons purament sorrencs del sud.

DESCRIPCIÓ

La llagosta vermella (Palinurus elephas) es caracteritza per un robust cos de coloració marró vermellosa o violàcia amb taques grogues simètriques a l’abdomen, protegit per un cefalotòrax espinós i mancat de pinces a les potes davanteres. El seu tret més distintiu són les dues antenes extra llargues i gruixudes que superen la longitud del seu cos i que utilitza com a òrgans sensorials i de defensa. Al cap, presenta dues banyes prominents sobre els ulls en forma de “V”, i les seves potes marxadores mostren unes línies longitudinals groguenques molt característiques que faciliten la seva identificació ràpida sota l’aigua.

Hàbitat

Viu en fons rocosos i corallígens amb una topografia complexa plena d’esquerdes, coves i forats que li serveixen de refugi diürn. Es distribueix principalment entre els 20 i els 70 metres de profunditat, tot i que pot arribar als 200 metres, preferint zones amb corrents moderats que aportin nutrients però protegides de l’onatge directe.

Alimentació

És un depredador nocturn i oportunista amb una dieta molt variada. S’alimenta principalment d’invertebrats del fons marí, com ara mol·luscs (caragols de mar i bivalves), equinoderms (eriçons i estrelles de mar) i crustacis més petits. També pot actuar com a carronyaire si troba restes orgàniques disponibles.

Reproducció

L’aparellament té lloc normalment a finals d’estiu o tardor. Les femelles porten els ous (la “fresa”) fecundats enganxats sota l’abdomen, protegits pels pleòpodes, durant uns quants mesos fins que neixen les larves a la primavera. Aquestes larves, anomenades fil·losomes, són planes i transparents i viuen com a plàncton durant un llarg període abans de fixar-se al fons i adquirir la forma de llagosta juvenil.

ESPECIES SIMILARS

Tens tota la raó. En l’àmbit del busseig recreatiu, la llagosta vermella és tan icònica que és difícil confondre-la si es veu bé. Si filtrem per proximitat visual i probabilitat real de trobar-les en una immersió estàndard, les “confusions” serien aquestes dues, però amb matisos clars:

Scyllarus arctus (Xitxarra / Galera): Aquesta és la que realment et pot fer dubtar un segon en una esquerda fosca. És com una versió en miniatura de la llagosta lluïsa (Scyllarides latus), però molt més comuna a poca fondària. Per què confon: Té un color marró vermellós similar i viu als mateixos forats. Diferència clau: És molt petita (rarament passa dels 10-12 cm) i, sobretot, no té les llargues antenes fuet de la llagosta. En lloc d’això, té dues pales planes al cap. Si veus unes banyes llargues, és una llagosta; si veus pales, és una xitxarra.

Palinurus mauritanicus (Llagosta rosada): Aquesta només cal anomenar-la de passada perquè és una espècie de profunditat (de 200 a 600 m). Físicament és gairebé idèntica a la roja però de color taronja pàlid o rosat. No la veuràs mai en una immersió amb ampolla, a menys que estiguis fent busseig tècnic extrem en un canó submarí.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), ARTHROPODA (PHYLUM), MALACOSTRACA (CLASSE), DECAPODA (ORDRE), PALINURIDAE (FAMÍLIA), PALINURUS ELEPHAS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere