COM LA PODEM IDENTIFICAR
- Gran part del cos amagat al sediment
- Un centenar de tentacles disposats en 5 fileres
- Tentacles digitiformes retràctils, relativament curts
- De color groc a verd, o grisenc, amb línies blanquinoses més o menys visibles.
- Puntes dels tentacles de color porpra
- Boca de color porpra
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Condylactis aurantiaca (Delle Chiaje, 1825)
Nom comú: Anemona de sorra (CA), Anemona dorada (ES), Anémone soleil, anémone de mer dorée (FR), Golden anemone (GB), Attinia di arena, anemone dorato (I), Goldfarbige Seerose, Sandgoldrose (D)
Grup: Cnidaris – Hexacoralls
Tipus paisatge: Sobre un fons sorrenc. Des d’uns pocs metres fins a 80 m de profunditat.
Fondària: De 0 a 80 m
Mides: Fins a 25 cm
Distribució geogràfica: Mediterrani
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Tossa de mar, Palamós, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.
DESCRIPCIÓ
Condylactis aurantiaca és una anemona de mar amb una morfologia força característica. El seu disc basal s’adhereix fermament a substrats durs com pedres, petxines o altres superfícies sòlides, mentre que la major part del cos es troba enterrada al sediment, deixant visible només la corona de tentacles. La seva columna és de color blanc translúcid, amb petits punts blancs. Els tentacles són de colors groc a verd, tot i que de vegades poden ser grisencs, amb punts porpra a la punta i característiques bandes longitudinals blanquinoses que sovint són discontínues.
Els tentacles de Condylactis aurantiaca són curts, mesurant entre 5 a 8 cm i són retràctils, més prims que els de l’anemona Cribrinopsis crassa, amb la qual sovint es confon. Aquests tentacles estan disposats en 5 files. La boca de l’anemona és violeta. El diàmetre màxim d’aquesta espècie pot arribar als 25 cm.
Aquesta anemona és carnívora, alimentant-se principalment mitjançant les seves cèl·lules urticants que capturen les seves preses. Aquestes cèl·lules són utilitzades per paralitzar o capturar petits animals com crustacis, que serveixen d’aliment.
Quant a la reproducció, Condylactis aurantiaca pot ser vivípara o ovípara depenent de les condicions ambientals. Quan es reprodueix per oviparitat, allibera els seus òvuls fecundats entre la primavera i l’estiu. En el cas de la viviparitat, allibera larves durant la primavera, que es desenvolupen a partir de l’embrió dins del cos de l’anemona.
Aquesta espècie també té una relació simbiòtica amb certs gambes del gènere Periclimenes, que poden viure entre els seus tentacles, obtenint protecció i, possiblement, restant-se a la zona per beneficiar-se de la presència de la anemona.
ESPECIES SIMILARS
Aquesta espècie està molt mal tractada en la literatura actual, i els autors sovint la confonen amb Cribrinopsis crassa. Aquesta darrera espècie és més petita i viu a les esquerdes de les roques, mentre que Condylactis aurantiaca es troba en sediments solts. Les bandes longitudinals que presenta Condylactis aurantiaca no es troben, a més, a Cribrinopsis crassa.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), CNIDARIA (PHYLUM), HEXACORALLIA (SUBCLASSE), ACTINIARIA (ORDRE), ACTINIIDAE (FAMÍLIA), CONDYLACTIS AURANTIACA (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Condylactis aurantiaca? Fixa’t en les següents característiques: la major part del cos està amagada al sediment, deixant visible només la corona de tentacles. Aquests tentacles són curts (5 a 8 cm), retràctils i estan disposats en 5 fileres. Els tentacles tenen un color que va des de groc a verd, o de vegades grisenc, amb punts porpra a les puntes i bandes longitudinals blanquinoses. La boca de l’anemona és de color porpra. El diàmetre màxim d’aquesta espècie pot arribar fins a 25 cm. És important observar que es diferencia d’altres anemones similars per la seva morfològica característica i el fet de viure en fons sorrencs en lloc de sobre roques.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
1 Retroping