Clavelina lepadiformis | Ascidi bombeta

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Colònies de zoides o individus amb túnica transparent

• 3 anells blanc i dos línies blanques
• Mida individual de 20 a 40 mm
• De 10 a 17 files de ranures branquials

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Ascidi bombeta, clavellina de cristall (CA), Ascidia bombilla (ES), Clochette de cristal, grande claveline (FR), Pin-head squirt, light bulb tunicate, light bulb sesquirt (GB), Keulen-Seescheide (D), Ascidia cristallo (IT)
Grup: Cordats – Tunicats
Tipus paisatge: L’animal viu fins a 50 m de profunditat. És un dels tunicats més comuns que es troben en hàbitats sublitorals rocosos poc profunds i normalment a les parets verticals. També es troba en pedres, petxines i algues. Tolera una àmplia gamma d’exposició a la llum, però prefereix llocs moderadament exposats a la zona sublitoral. Sovint recobreixen restes de naufragis.
Fondària: Fins a 50 m
Mides:  Arriben als 3 cm d’alçada
Distribució geogràfica: L’espècie està àmpliament distribuïda des de les aigües britàniques, des de Noruega fins al Mediterrani occidental.
Espècie anual, que comença a desenvolupar-se a l’octubre, assoleix el seu màxim desenvolupament de febrer a abril i desapareix al juliol fins l’octubre següent.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

A Tarragona, al Dragonera. Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranch, Tamariu, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Les clavellines són animals colonials fixos que semblen un cúmul de campanes transparents. Els individus, tot i que de mida reduïda (com a màxim 4 cm), es noten fàcilment perquè estan agrupats i translúcids, formant així autèntics rams de fins a diversos centenars d’individus.

La mida del ram pot oscil·lar entre els 15 i els 20 cm.

Els individus estan units per una base comuna anomenada estoló.

Cada animal o zoid, amb forma de porra amb un mànec llarg, és gelatinós i transparent, cosa que permet distingir els òrgans interns. Aquests inclouen en particular una estructura branquial sempre visible en blanc o groc, formant costelles o escletxes, que ocupa aproximadament la meitat del cos i que recorre una canalera ciliar que condueix a l’esòfag.

A la base de cada animal, altres elements interns són clarament visibles per transparència, especialment les femtes i els ous en la fase d’incubació (veure fotos). Dues línies longitudinals, oposades, blanques i ben marcades, materialitzen el solc ciliat ventral (que condueix a l’esòfag) i el solc dorsal.

A la part superior hi ha el sifó de boca (entrada d’aigua), mentre que el sifó cloacal (sortida d’aigua) és lateral i lleugerament inferior. Tots dos estan encerclats amb una fina línia blanca, lleugerament crenada (lòbuls) per al sifó de la boca que es torna a encerclar en blanc una mica més avall.

El nombre d’esquerdes branquials varia de 10 a 17 línies.

L’animal viu fins a 50 m de profunditat. És un dels tunicats més comuns que es troben en hàbitats sublitorals rocosos poc profunds i generalment en parets verticals. També es troba a pedres, petxines i algues. Tolera una àmplia gamma d’exposicions a la llum, però prefereix ubicacions moderadament exposades a la zona infralitoral.

Clavelina lepadiformis té un cicle de creixement anual que comença al gener, quan es desenvolupen nous zoids a partir de larves que es formen a l’hivern. Arribada a la maduresa al final de l’estiu, la producció larvària té lloc de juny a setembre, seguida de la desaparició dels zoids.

L’animal també es desenvolupa per multiplicació asexual.

Multiplicació asexual: Els zoids estan units entre si per un estoló. Al final de l’estiu, els zoids desapareixen gradualment a l’estoló basal nutritiu. A la primavera, alguns individus es desenvolupen per estrobilització o brotació. Quan el zoid arriba a la mida adulta, entra en joc la reproducció sexual.

L’animal és vivípar. Allibera les larves prèviament fecundades i incubades a la túnica (veure fotos). Les larves s’assemblen a les dels vertebrats i tenen un cordó que desapareix quan l’animal creix. La fase larvària mòbil només dura unes poques hores.

Els depredadors de les clavelines són, entre d’altres, planàries, en particular els del gènere Prostheceraeus.

ESPECIES SIMILARS

Clavelina dellavallei: Una part del zoide és blava, i les línies blanques són molt més vaporoses. Té entre 13 i 17 files de fenedures branquials.

Clavelina oblonga és un ascidi originari de l’Atlàntic Oriental (des de les Bermudes fins al Brasil). S’hauria introduït a les Açores i al Mediterrani per vaixells. S’assembla molt a C. lepadiformis, però les línies i cercles blancs són més discrets i discontinus.

Clavelina nana: És més petita (fins a 10 mm) i té menys escletxes branquials, de 6 a 8 files.

Diazona violacea sovint es confon amb C. lepadiformis. Els individus de D. violacea són més cilíndrics, tenen la mateixa mida, però les colònies són més denses i de color verd pàl·lid o groc. Les línies i cercles blancs són gairebé idèntics als de C. lepadiformis, però el sifó cloacal sol mostrar 6 lòbuls, i la túnica és lleugerament lletosa. Tots els zoids estan units sobre una base gelatinosa comuna.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ASCIDIACEA (CLASSE), APLOUSOBRANCHIA (ORDRE), CLAVELINIDAE (FAMÍLIA), CLAVELINA LEPADIFORMIS (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Tornar enrere