COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Clathrina Clathrus, Schmidt (1864)
Nom comú: Esponja groga reticulada (CA), Clatrina amarilla (ES), Clathrine jaune (FR), Yellow clathrina (GB), Clatrina gialla (IT)
Grup: Esponges
Tipus paisatge: Es troba sobre substrats sòlids i fuig de massa llum. La trobarem principalment en zones d’ombra (cavitats i voladissos rocosos, escletxes, etc)
Fondària: Des de la superficie als 20 m.
Mides: De 5 a 10 cm.
Distribució geogràfica: Està present a la Mediterrània. Poc estès a l’Atlàntic, al mar del Nord i al Bàltic occidental.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
Per la zona de Tarragona. També se l’ha vist per Sant Andreu de Llavaneres, Blanes, Sant Feliu de Guixols, Platja d’Aro, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Sa Tuna, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala, Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.
DESCRIPCIÓ
Aquesta esponja incrustant, de 5 a 10 cm, es presenta en forma d’una massa de tubs enrevessats i aglomerats, de secció variable (entre 0,5 i 3 mm). De color groc brillant, la seva estructura és senzilla, formada per un esquelet calcari, les espícules del qual (espines de forma més o menys complexa) estan formades per calcita. Les òscules són observables a l’extrem dels canalics més amples. La consistència és suau, tot i les parts fines de pedra calcària. Les espícules calcàries són triactines regulars de secció cilíndrica i extrems arrodonits.
És una espècie filtradora que s’alimenta capturant preses microscòpiques (crustacis planctònics, etc.) que reté a les cambres dels coanocits després de filtrar l’aigua circumdant.
La reproducció sexual té lloc als mesos de març i abril al Mediterrani.
Com a curiositat, distingim visualment dos tipus d’esponges que es diferencien pel diàmetre dels tubs transparents. Els dos tipus de tubs (prims o grans) molt poques vegades coexisteixen en un mateix individu. També podem observar que el contacte sobre la clatrina, mà o palma, provoca una modificació molt notable del seu aspecte i podem observar una forma molt més filosa d’aquesta esponja en el lloc d’aquest contacte. Per tant, podem dir que la retracció de determinades esponges, encara que sigui lenta, pot ser un fet observable.
Certs nudibranquis (Peltodoris atromaculata), així com certs equinoderms (Echinaster sepositus) i peixos consumeixen esponges. Des d’aleshores, aquestes últimes han posat en marxa tot un ventall de defenses i prevencions contra la depredació (armadura protectora, colonització de cavitats, mecanismes de defensa química, alguns fins i tot es deixen cobrir amb epibionts).
ESPECIES SIMILARS
Pel seu color groc brillant, no es pot confondre amb altres esponges calcàries d’estructura similar a la Mediterrània. Podem, però, citar Clathrina contorta i Clathrina cerebrum, generalment blanques, i Clathrina coriacea blanca però de vegades groga, que poden confondre.
TAXONOMIA
ANIMALIA (REGNE), PORIFERA (PHYLUM), CALCAREA (CLASSE), CLATHRINIDA (ORDRE), CLATHRINIDAE (FAMÍLIA), CLATHRINA CLATHRUS(ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Clathrina Clathrus? Clathrina clathrus, o esponja groga reticulada, es pot identificar pel seu color groc brillant i la seva estructura formada per una densa xarxa de tubs esponjosos que s’entrecreuen. Aquests tubs, d’entre 0,5 i 3 mm de diàmetre, es fusionen per formar petites pastilles o masses en elevació, i presenten òsculs visibles en els canals més grans. Aquesta esponja s’adhereix a substrats durs en zones poc il·luminades com cavitats, escletxes i sota voladissos rocosos, i es troba fins a una fondària de 20 metres.
Aquest organisme de mida petita, entre 5 i 10 cm, té una estructura calcària senzilla formada per espícules de calcita. És una espècie filtradora que s’alimenta de partícules microscòpiques, especialment crustacis planctònics, capturades als seus coanocits. Com a defensa contra depredadors com certs nudibranquis, equinoderms i peixos, la Clathrina ha desenvolupat mecanismes de protecció, incloent-hi defenses químiques i tendència a viure en zones amb poca llum i accessibilitat.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España