Aplidium conicum | Ascidia colonial - Espècies Marines del Mediterrani

COM LA PODEM IDENTIFICAR

Forma massiva i arrodonida (forma de con)
No pedunculada
Superfície llisa, ferma i cartilaginosa
Zoides en sistemes meandriformes deprimits
Mida mitjana: 15 cm

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Aplidium conicum (Olivi, 1792)
Nom comú: Ascidia colonial (CA), Ascidia cónica (ES), Aplidium conique, synascidie conique (FR), Colonial ascidian, colonial sea-squiet (GB), Tunicato conico (I), Kegel-Seescheide (D)
Grup: Cordats – Tunicats
Tipus paisatge: Fons sorrencs o conquisants, prop o a la base de la posidònia o sobre roques properes a la sorra. Aplidium conicum és una espècie d’aigües temperades, freqüenta zones ben il·luminades a lleugerament ombrejades amb hidrodinàmica moderada.
Fondària: De 5 a 50 m de profunditat
Mides: 15 cm
Distribució geogràfica: Present a la Mediterrània occidental i a l’Adriàtic, Aplidium conicum només és realment comú al nord de l’Adriàtic en fons sorrencs o conquisants.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Mataró, Palamós, Illes Medes, Llançà i Portbou.

DESCRIPCIÓ

Aplidium conicum és una ascidia colonial que forma grans colònies massives, arrodonides o en forma de con. Aquestes colònies poden mesurar entre 100 i 200 mm, fins a 300 mm de diàmetre. Es distingeix de Pseudodistoma cyrnusense (que arriba a uns 50 mm) per l’absència de peduncle i puntuació vermella.

Les colònies de Aplidium conicum tenen una superfície llisa, ferma i cartilaginosa, amb pigments grocs i taronja brillants que poden acolorir la colònia d’ocre o taronja brillant. Tanmateix, les colònies blanques també són possibles. La túnica comuna és translúcida i no presenta inclusions calcàries.

Els orificis d’inhalació de cada individu formen dissenys serpentins tancats i deprimits, amb l’orifici d’exhalació comú visible al centre de les depressions. Els sifons inhaladors més petits estan alineats a la perifèria de les depressions, separats per zones llises i sortints.

Descripció microscòpica:

El sifó oral té 6 lòbuls punxeguts, sovint pigmentats de color negre.
L’orifici cloacal té una llengua llarga i no dividida.
El sac branquial compta amb 18 a 20 files de diéreses.
L’estómac de l’animal és ratllat.
Els zooides són allargats i poden mesurar fins a 2 cm de llarg.

Alimentació:

Aplidium conicum és un animal filtrador micròfag. El corrent d’aigua creat pel moviment dels cilis de la faringe permet a l’animal capturar partícules en suspensió, que formen la seva dieta. Aquest corrent també facilita l’intercanvi de gasos, i les partícules digerides surten pel sifó d’exhalació.

Reproducció:

La reproducció d’Aplidium conicum alterna cicles sexuals i asexuals. Aquestes ascidies són hermafrodites, i la fecundació és interna.

Reproducció sexual: Les gònades es troben al postabdomen, on es produeix la fecundació. Després de la formació dels ous, es genera una larva nedadora semblant a un capgròs, que és alliberada pel sifó auricular dels zooides. La vida pelàgica de la larva és curta i després s’adhereix al substrat mitjançant papil·les adhesives. A partir d’aquí, comença la metamorfosi i es forma un individu adult. En el cas d’Aplidium conicum, les larves s’observen principalment a l’abril i maig.
Reproducció asexual: La colònia es forma per brotació de l’individu tija.

Relació amb altres espècies:

El cranc Dromia personata pot ser trobat portant una colònia d’Aplidium conicum enganxada a la seva esquena en lloc d’una esponja.

ESPECIES SIMILARS

Les diferents espècies d’ascidies no es poden determinar amb certesa a partir de fotos, per molt bones que siguin. Els elements d’anatomia interna són absolutament necessaris, fins i tot a nivell de gènere. Si un bussejador informat, en una localitat limitada, pot agrupar exemplars en una espècie determinada, això ja no és vàlid per a un altre individu i una altra regió. D’aquí les innombrables confusions a la literatura i als llocs WEB.

Pseudodistoma cyrnusense: colònia més petita, semblant, però pedunculada i sense patrons de meandres a la seva superfície. Color gris groguenc a ataronjat amb una túnica comuna relativament transparent i clara. Zoids vermells o groguencs. Sifons inhaladors de 6 lòbuls. Aquesta espècie és relativament comuna a tot el Mediterrani. Té 3 punts vermells clarament visibles al voltant de cada sifó inhalador.

Aplidium (Sidnyum) elegans: colònies de mida més petita (2 a 6 cm) formen masses sense lòbuls marcats (coixinet petit). El color és brillant, predominantment rosat. La implantació dels zooides forma meandres a la superfície de la colònia. Els orificis d’inhalació estan rematats amb una corona blanca i vorejats per 8 pestanyes blanques.

Aplidium nordmanni: les colònies formen masses gruixudes, lobulades, de bona mida (de 5 a 10 cm d’alçada i de 20 a 30 cm de diàmetre). Hi ha dos tipus de colors diferents, un blanc translúcid i l’altre taronja-rosa que es troben més habitualment en busseig. Els zooides es distribueixen irregularment al voltant de sifons cloacals ben visibles que s’obren cap a la part superior de la colònia. Els orificis d’inhalació estan rematats per una petita corona (freqüentment blanca) vorejada per 6 pestanyes transparents.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), chordata(PHYLUM), ascidiacea(CLASSE), aplousobranchia (ORDRE), polyclinidae (fAMÍLIA), Aplidium conicum (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Fotografia de Bernat Garrigós, publicada a GBIF

PREGUNTES FREQÜENTS

Com podem identificar la Aplidium conicum? Fixa’t en la forma massiva i arrodonida de l’animal, amb una forma de con. La seva superfície és llisa, ferma i cartilaginosa, sense peduncle. Els zoides tenen un disseny meandriforme i deprimits, i cada individu té orificis d’inhalació formant dissenys serpentins. La mida mitjana de la colònia és de 15 cm. El color de la colònia pot ser groc o taronja brillant, però també es poden trobar exemplars blancs. Els individus formen part d’una colònia sense inclusions calcàries i tenen 6 lòbuls punxeguts en el sifó oral. Es pot trobar a fons sorrencs o roques properes a la posidònia entre 5 i 50 m de profunditat.