COM LA PODEM IDENTIFICAR
CARACTERÍSTIQUES
Nom científic: Scyllarides latus, Latreille (1803)
Nom comú: Esclop, cigarra del Mediterrani (CA), Cigarra de mar (ES), Grande cigale de mer (FR), Mediterranean locust lobster (GB), Magnosa (IT)
Grup: Mol.luscs, crustacis
Tipus paisatge: Viu de 3 a més de 100 m de profunditat i li agraden les coves, les falles i la part inferior de les lloses de roca aïllades a posidònia.
Sovint es troba penjant sota els voladissos i el sostre de les cavitats on es fusiona amb el color del substrat. Els adults grans, que rarament muden, de vegades poden portar petites algues o invertebrats (hidroides, briozous) units a la seva closca, la qual cosa millora encara més la qualitat del seu camuflatge. Surt més a la nit.
Fondària: Fins als 100 m.
Mides: Fins a 50 cm.
Distribució geogràfica: De Portugal al Golf de Guinea, i per tot el Mediterrani.
DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA
L’hem trobat a l’Ametlla de Mar a Calavidre i a Tarragona al Dragonera. També se l’ha vist a Cubelles, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala i Cadaqués.
DESCRIPCIÓ
La cigarra més gran sembla una llagosta des de lluny, però el cos és més gruixut, aplanat dorsoventralment i les antenes tenen forma de pales planes i segmentades.
El closca és de color marró més o menys vermellós, rugós, granulós, vorejat de violeta al nivell de les antenes.
La longitud pot arribar als 50 cm, normalment 25/30 cm. Les potes estan desproveïdes d’urpes, excepte el 5è parell de la femella que l’utilitza per al manteniment dels ous que porta sota l’abdomen.
Les cigales s’alimenten de petits invertebrats, generalment mol·luscs: lapes, abulons, crepíds i crustacis. De tant en tant són carronyaires, i sovint queden atrapats a les trampes i xarxes on han entrat per devorar l’esquer i el peix capturat.
Les cigales grans es reprodueixen des de finals de primavera fins a l’estiu. És quan més probable ens les trobem, al sostre de les coves o escletxes situades a poca fondària per reproduir-se. És activa només de nit. La resta de l’any viuen a més profunditat.
De vegades trobem aplecs de diverses desenes d’individus, que tornen cada any a llocs molt concrets, de vegades a poca profunditat, en coves, falles protegides o en cavitats coral·lígenes.
La femella porta els ous penjats sota els segments abdominals fins que eclosionen.
Les larves tenen aleshores una vida planctònica, la durada de la qual és poc coneguda. Durant aquest temps, experimenten diverses metamorfosis fins a l’etapa subadulta on cauen al fons.
Sempre rara, però buscada per la seva delicada carn, la gran cigarra ha estat objecte de pesca intensiva per part dels submarinistes, ja sigui snorkel o submarinisme, a la majoria de països mediterranis i a les costes atlàntiques de la península Ibèrica.
Els seus principals depredadors, a part dels humans, són els peixos: meros, dèntols, ballesta i pops.
El seu únic mitjà de defensa és el sigil, que justifica el seu estil de vida nocturn i la seva residència diürna en coves i sota roques.
Malgrat la seva aparant lentitud, la gran cigarra és capaç de reaccions ràpides i pot escapar nedant cap enrere a gran velocitat!
ESPECIES SIMILARS
Scyllarides herklotsii (Herklots, 1851) la cigarra vermella: present, suposadament rara a la Mediterrània, encara que pocs bussejadors la poden diferenciar de S. latus, es troba principalment a l’Àfrica occidental on conviuen les dues espècies. Molt difícil de distingir de S. latus. Una de les diferències més destacables és la presència de tres taques vermelles clarament separades a l’articulació entre el cefalotòrax i l’abdomen.
Scyllarus arctus, (Linné, 1758) la cigarra menor té una gamma diferent de la seva cosina més gran. Es troba des de la Mediterrània fins a les costes del sud d’Anglaterra al nord i a les costes del Marroc al sud. De color més fosc, el seu caparazón és més llis, les seves antenes més retallades a les vores, el peduncle ocular i les potes estan anellades de groc. Sovint viu en fons més fangosos o entre prats de posidònia. La seva mida gairebé no supera els 100-110 mm.
Scyllarus pygmaeus, (Bate, 1888) la cigarra nana molt més rara, de vegades es confon amb S. arctus, però el seu color vermell o marró vermellós amb ratlles de blanc és força característic. És present principalment a les costes nord de la conca mediterrània, a Gibraltar i les illes Canàries. Mida mitjana de 40 a 60 mm.
La cigarra està actualment totalment protegida a la nostra costa (decret de 26 de novembre de 1992) i està subjecta a mesures de protecció a Europa i a la majoria de països mediterranis (present a l’annex 3 del Conveni de Berna i del Conveni de Barcelona).
TAXONOMIA
ANIMALIa (REGNE), ARTHORPODA (PHYLUM), MALACROSTACA (CLASSE), DECAPODA(ORDRE), SCYLLARIDAE (FAMÍLIA), SCYLLARIDES LATUS (ESPÈCIE).
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
VÍDEOS
FOTOGRAFIES
PREGUNTES FREQÜENTS
Com podem identificar la Scyllarides Latus? Fixa’t en la mida de la cigala, que pot arribar fins als 50 cm de llarg, i en el seu cos gruixut i aplanat dorsoventralment, característiques que la diferencien d’altres espècies semblants, com la llagosta. Observa també les antenes en forma de pales planes i segmentades, que són un tret distintiu. La coloració de la closca és de marró vermellós amb textura rugosa i granulosa, i presenta un borde violeta al nivell de les antenes. La femella, a més, té el cinquè parell de potes equipat amb urpes per mantenir els ous sota l’abdomen fins que eclosionen.
BIBLIOGRAFIA
GBIF | Global Biodiversity Information Facility
Informes d’aplicació 2013-2018 Directiva Hàbitats i Directiva Ocells
ANEXO 1_Listado Especies Informe PS
Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya
PECES Y CEFALOPODOS. Estrategias marinas de España
MAMÍFEROS Y TORTUGAS. Estrategias marinas de España