Sphyraena sphyraena | Espet

Tornar enrere

COM LA PODEM IDENTIFICAR

• Cos allargat, gairebé cilíndric i lleugerament comprimit
• De color gris blavós, blanquinós platejat brillant.
• Cap esvelt i punxegut amb la mandíbula inferior prominent.
• Galta amb escates al nivell del preopercle.
• Franja longitudinal daurada al mig dels flancs.
• Amb les bandes quasi invisibles o inexistents.

CARACTERÍSTIQUES

Nom científic: Sphyraena sphyraena, Linnaeus (1758)
Nom comú: Espet (CA), Espetón (ES), Brochet de mer (FR), European barracuda (GB), Lucio marino (IT)
Grup: Peixos
Tipus paisatge: Immersió en aigües obertes. Viu al litoral, en fons arenosos. Els joves són gregaris amb grups de fins i tot 100 individus mentre que els adults són majoritàriament solitaris.
Fondària: De 5 a 100 m.
Mides:  Fins a 165 cm
Distribució geogràfica:  Podem trobar-ne a l’Atlàntic des de Biscaia a Angola, amb Canàries, Açores i Madeira. A l’oest des de les Bermudes a Brasil. També al Mediterrani i al Mar Negre.

Atlàntic oriental: Golf de Biscaia fins a Mossamedes, Angola, incloent el Mediterrani i el mar Negre, les illes Canàries i les Açores. Atlàntic occidental: Bermudes i Brasil.

DISTRIBUCIÓ A LA NOSTRA COSTA

Avistaments confirmats per Gbif al Cavour, Ametlla de Mar, Hospitalet de l’Infant, Torredembarra, Cubelles, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Tossa de Mar, Palamós, Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu, l’Estartit, Illes Medes, l’Escala i Roses.

DESCRIPCIÓ

L’espet és un peix de cos allargat, gairebé cilíndric, lleugerament comprimit i cobert d’escates, amb una aleta caudal molt marcada. Té el musell més llarg i punxegut que la barracuda, amb una boca gran i dents grans i afilades. La mandíbula inferior és prominent i coberta per un lòbul carnós, que la fa sobresortir quan la boca està tancada. Els seus ulls són circulars i grans, i l’opercle és acabat en un punt únic.

Les seves aletes dorsals són separades: la primera, situada a l’altura de les aletes ventrals, té forma de vela amb 5 radis espinosos; la segona compta amb 1 radi espinós i 9 radis tous, i el seu lòbul anterior és punxegut. L’aleta anal, oposada i semblant a la segona dorsal, té 1 radi espinós poc visible i 8 radis tous. Les aletes caudals són molt bifurcades, amb lòbuls iguals i punxeguts. Les pectorals són curtes, amb forma de falç i tenen 13 radis; no arriben fins a l’origen de les ventrals. Les aletes ventrals, amb 1 radi espinós i 5 de tous, també són curtes.

Pel que fa a la coloració, l’espet presenta una tonalitat gris blavosa i blanquinosa platejada, més fosca a la zona dorsal, amb una franja daurada als flancs. La seva coloració pot variar entre el verd marronós i el blavós, depenent de l’edat, i el dors pot adquirir un to marró oliva. A diferència de l’espècie Sphyraena viridensis, les seves bandes fosques transversals són menys visibles i es troben principalment en exemplars més grans.

És un peix pelàgic que viu en grups petits a les aigües superficials de la costa, tot i que els adults solen ser més solitaris. Aquests grups es mouen en formacions patrullades o en cercles sobre roques submergides o vaixells enfonsats.

Els espets s’alimenten de diversos peixos (com sardines i agulles), així com pops i gambetes. La seva tècnica de caça es basa en la seva bona visió aèria: mentre neda prop de la superfície, observa la presa i espera el moment oportú per atacar amb velocitat, destrossant la presa en trossos grans per consumir-los més tard. Les seves preses preferides sovint descansen al fons marí.

La reproducció de l’espet té lloc al Mediterrani entre juny i setembre, quan l’aigua es torna més càlida. A poca profunditat, els adults expulsen òvuls i espermatozoides en una zona de corrents, que facilita la dispersió dels ous fecundats. Els juvenils, quan surten de l’ou, s’amaguen en la vegetació de la costa per protegir-se. Els mascles assoleixen la maduresa sexual entre els 2 i 3 anys, i les femelles entre els 3 i 4. A mesura que creixen, els espets s’aventuren a aigües més obertes.

Aquest peix, originari d’aigües tropicals, va entrar al Mediterrani des del Mar Roig a través del canal de Suez.

ESPECIES SIMILARS

Extremadament semblant a la barracuda (S. Viridensis), de la qual es distingeix per la lliurea sense ratlles blaves obliqües als costats (si n’hi ha són poc visibles mentre que a S. viridensis són sempre clars) i la mida molt més petita (1 m com a màxim en casos excepcionals). Aquesta espècie i la Sphyraena viridensis han estat confoses durant anys també pels ictiòlegs, per la qual cosa les diferències entre ambdues no són ben conegudes. L’únic mètode segur de distinció és en el preopercle, escamós en aquesta espècie i inexistent a la Sphyraena viridensis.

També es pot confondre amb la barracuda tropical, la Sphyraena barracuda (Edwards, 1771). En aquest últim cas la diferència es basa en que l’espet és molt més petit en mida, ferocitat i qualitats esportives.

TAXONOMIA

ANIMALIA (REGNE), CHORDATA (PHYLUM), ACTINOPTERYGII (CLASSE), PERCIFORMES (ORDRE), SPHYRAENIDAE (FAMÍLIA), SPHYRAENA SPHYRAENA (ESPÈCIE).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

VÍDEOS

FOTOGRAFIES

Totes les fotografies que he trobat son de peixos ja morts. Al igual que els vídeos, menys aquest vertical, tots els demés que circulen son barracudes (Sphyraena Viridensis)

Tornar enrere